Mapa dels nous conflictes territorials derivats del turisme

El capital continua destruint les nostres Illes per tal d’atreure més turistes i augmentar els seus beneficis.

11_conflictesactuals_1b
Pitja sobre els nombres per anar directament a la informació sobre el conflicte.

Declaracions d'Interès Autonòmic Dessaladores Incineradora de Son Reus. TIRME. Segon Cinturó. Ciutat. Autopista Llucmajor-Campos. Construcció d'un nou hotel a Canyamel. Capdepera. Ampliació del Port de Palma. Urbanització de Muleta. Sóller. Construcció d'una gran superfície comercial a Ses Fontanelles. Ciutat. Eivivegas. Platja d'en Bossa. Sant Josep de sa Talaia. Hotel a sa Conillera. Sant Josep de sa Talaia. Tagomago. Santa Eulària des Riu. Noves construccions de xalets dins ANEI. Ampliació de la carretera Ciutadella-Maó. Norma Territorial Transitòria.
Aquesta informació ha estat el·laborada per Miquel Camps (GOB Menorca), Neus Prats (GEN-GOB), Macià Blázquez (GOB Mallorca) i Xavier Mas (Plataforma Antiautopista de Campos).

1. Declaracions d’Interès Autonòmic. Illes Balears

Les declaracions d’interès autonòmic són una figura dissenyada per la Conselleria de Turisme en temps d’Unió Mallorquina al Pacte de Progrés, essent Miquel Nadal el conseller. Aquesta “distinció” afavoreix projectes d’obres i d’urbanització en un exercici clientelar exemplar. Els governs autonòmics, del Pacte i del PP, han beneit amb aquest sagrament dos projectes d’urbanització a Magaluf, un camp de golf a Son Bosc (Muro), un equipament comercial i esportiu, el Centre Internacional de Tenis Rafel Nadal a Manacor, l’accés al dic de Son Blanc (Ciutadella), la construcció d’hotels de luxe de la cadena Blau Hotels amb un camp de golf a Sa Ràpita (anomenat Mirador d’Es Trenc, Campos) i de la cadena Hyatt a Canyamel (Capdepera). Aquesta mena de projectes turístics de luxe i la “reconversió turística”, de l’estil de la que s’està fent a Magaluf, implica la segregació socioespacial de la gent que empra les platges, amb concessions del
domini públic per fer “beach clubs” més cars que limiten l’ús públic a l’estil del que han après a fer els hotelers en les seves aventures als països empobrits.

Més informació a http://www.gobmallorca.com/mallorca-cap-al-colapse.html

↑ Tornar al mapa ↑

2. Dessaladores. Illes Balears

Les dessaladores construïdes amb doblers públics, en part provinents de fons europeus de la UE, no funcionen per l’encariment de l’energia, ja que la producció d’aigua potable en base a aigua de la mar exigeix un consum elèctric elevat. La producció de l’energia elèctrica, en base a combustible fòssil (gas-oil, carbó, fuel..) té greus inconvenients ambientals: emissions a l’atmosfera de diòxid de sofre i diòxid de carboni, causants de l’efecte hivernacle i de la pluja àcida respectivament, i per tant del canvi climàtic. La dessalació suposa un cost energètic 4 vegades superior a les polítiques d’extracció o reutilització, així com 4 vegades més emissions de CO2. Andratx, Son Ferrer, Alcúdia i Ciutadella en són exemples d’aquesta tudada de doblers per satisfer les empreses concessionàries.

Més informació a http://www.gobmallorca.com/mallorca-cap-al-colapse.html

↑ Tornar al mapa ↑

3. Incineradora de Son Reus. TIRME. Mallorca

TIRME amplià la capacitat d’incineració de Son Reus fa pocs anys, amb el vist i plau de Consell de Mallorca. La crisi ha fet minvar la generació de residus a incinerar i TIRME no guanya el que esperava amb la nova instal·lació. El Consell de Mallorca va decidir iniciar els tràmits per a la importació de residus d’altres indrets d’Europa per cremar a la incineradora de Son Reus, intentant compensar així el negoci de l’empresa TIRME, que té la concessió del servei públic de gestió de
residus, amb una capacitat d’incineració sobredimensionada: pot cremar 700.000 tones de residus quan ara no arriba a 400.000 tones. Amb la tarifa més cara de tot l’Estat, es paguen la construcció d’aquestes infraestructures i el procés d’incineració dels residus, en un sistema en el qual quan més reciclam o menys residus generam, TIRME més ens cobra per incinerar! La lògica de TIRME i del Consell de Mallorca és un sense sentit ambiental i econòmic per a la societat.

Més informació a http://novolemserelfemerdeuropa.wordpress.com/

↑ Tornar al mapa ↑

4. Segon Cinturó. Ciutat. Mallorca

Els projectes d’ampliació de viari afavoreixen, més que a ningú, a les empreses constructores d’obra pública. Satisfer la seva voracitat insaciable suposa l’endeutament del territori (i de les administracions públiques), i més creixement urbanístic, ja que sol precedir a les obres de transport terrestre. Aquests projectes són de l’estil dels més impactants de les darreres legislatures (com les autopistes de Jaume Matas, Maria Antònia Munar, Pere Palau, etc). El segon cinturó implica la destrossa definitiva de l’entorn més rural de Palma: 15 km de longitud per 24 metres d’amplada de la calçada (més les vies de servei), 253 Ha d’asfalt, 14 ponts i 30 enllaços no prevists en el Pla de Carreteres, 142.286 vehicles diaris, més de 150 finques rurals de l’entorn de Palma destruïdes, expropiació i demolició de més de 20 cases… i tot això sense representar una vertadera solució a la problemàtica dels accessos a Palma.

Més informació a http://www.gobmallorca.com/mallorca-cap-al-colapse.html

↑ Tornar al mapa ↑

5. Autopista Llucmajor-Campos. Mallorca

El nou tram d’autopista que es vol construir tendrà una longitud de 9,2 Km. I costarà uns 45 milions d’euros. Concretament s’iniciarà allà on acaba l’autopista de Llucmajor i s’aturarà a la rotonda de Can Blai a Campos. Afectarà a 51 hectàrees de territori. S’expropiaran 209 finques. Tendrà una amplada general de 50 metres. Però, a certs redols l’amplada es disparà fins a 300 metres. Es preveuen fer dos ponts elevats amb una rotonda a cada banda. Aquests dos ponts es faran a una distància de 2,5 km. Afectarà a barraques de roter, safarejos, avencs i coves. S’endurà per davant 18 cases de les quals 2 són primera residència. S’hauran d’extreure 177.000 metres cúbics de terra d’altres llocs de Mallorca per omplir els clots i les voreres. I tot perquè el Consell de Mallorca estima un increment del trànsit d’un 1% entre 2013 i 2016. I que a partir d’aquest any s’anirà reduint fins el 2027. Per si això no fos suficient, el CIM menteix i ho ven com a desdoblament.

Més informació a https://www.facebook.com/antiautopista

↑ Tornar al mapa ↑

6. Construcció d’un nou hotel a Canyamel. Capdepera. Mallorca

Canyamel és un entorn litoral ben conservat al que s’està construint un complex hoteler amb capital qatarià per a la cadena hotelera Hyatt. Tendrà dos sectors de sòl urbanitzable de 40 Ha d’extensió. Més d’una Ha envaeix l’Àrea Natural d’Especial Interès del Cap Vermell, amb denúncies, expedients i negligències de les administracions públiques per donar-li continuïtat a la destrossa territorial. Tot i això, bona part de la classe política hi està d’acord, perquè segons ells donarà feina.

Més informació a http://www.gobmallorca.com/mallorca-cap-al-colapse.html

↑ Tornar al mapa ↑

7. Ampliació del Port de Palma. Mallorca

El projecte de megaport de Palma de l’Autoritat Portuària de les Balears pot suposar l’increment d’una extensió del port de 44 hectàrees de molls i de 100 hectàrees de làmina d’aigua per instal·lacions portuàries que promouran més afluència de grans creuers i trànsit de mercaderies, empitjorant la insostenibilitat de la nostra economia. Aquesta mena d’ocupació del domini públic marítim i terrestre es dóna també a d’altres projectes d’ampliació com a El Toro (Calvià), el Molinar (Palma), etc.

Més informació a http://www.gobmallorca.com/mallorca-cap-al-colapse.html

↑ Tornar al mapa ↑

8. Urbanització de Muleta. Sóller. Mallorca

Muleta a Sóller i d’altres parcel·lacions i urbanització il·legals es volen “rescatar” amb legislació i planejament urbanístic “ad hoc”. La Conselleria d’Ordenació del Territori ha promogut nova legislació per legalitzar urbanitzacions i edificacions il·legals, que són “zombis urbanístics” d’altres temps.

Més informació a http://www.gobmallorca.com/mallorca-cap-al-colapse.html

↑ Tornar al mapa ↑

9. Construcció d’una gran superfície comercial a Ses Fontanelles. Ciutat. Mallorca

Ses Fontanelles és la darrera zona humida que li resta a Palma, amenaçada per la construcció de macrocentre comercial amb un Pla Parcial de 32 Ha. La platja de Palma no necessita més urbanització, ni Palma més grans superfícies comercials.

Més informació a https://www.facebook.com/sesFontanelles

↑ Tornar al mapa ↑

10. Eivivegas. Platja d’en Bossa. Sant Josep de sa Talaia. Eivissa

Continuació de la urbanització iniciada als anys 80 al marge de la legalitat pel grup Matutes. Actualment la zona està catalogada com Àrea de Protecció Territorial de Costa. Pretén ara convertir-se en el súmmum del tot inclòs davant la platja: allotjament, discoteques, restaurants, camp de golf i macrocentre comercial. Tot per què els clients no surtin i sempre gastin allà mateix. L’ampliació es vol realitzar damunt sòl rústic i en part sobre l’àrea perifèrica de protecció del Parc Natural de Ses Salines, incomplint tota la normativa territorial existent. El grup promotor ha demanat l’aprovació de disposicions legals a mida.

Més informació a http://es.scribd.com/doc/124543868/PlanExcelencia-001-pdf

↑ Tornar al mapa ↑

11. Hotel a sa Conillera. Sant Josep de sa Talaia. Eivissa

Promogut pel grup empresarial Matutes. Pretén la conversió del far de l’illot de sa Conillera en un hotel de luxe. L’illot es troba actualment catalogat com Reserva Natural i està prohibit el desembarcament no autoritzat amb la finalitat de preservar els seus valors naturals. Es troba inclòs a la Xarxa Natura 2000 de la UE com a LIC (Lloc d’Interés Comunitari) i ZEPA (Zona d’Especial Protecció per les Aus). El projecte concret no s’ha fet públic ni s’ha iniciat formalment la seva tramitació, però s’ha reconegut que una versió del mateix circula pels despatxos del Govern (per preparar una norma a mida?). Per fer-lo possible s’hauria de modificar el PORN (Pla d’Ordenació del Recursos Naturals) de la Reserva Natural i l’afectació per la Llei de Costes.

Més informació a http://www.gengob.org/

↑ Tornar al mapa ↑

12. Tagomago. Santa Eulària des Riu. Eivissa

L’explotació turística de l’illot de Tagomago per part de societats propietat de Matias Khün amenaça també els valors naturals d’aquest illot (LIC i ZEPA). La propietat inclou una mansió que ha estat il·legalment ampliada i reformada que s’ofereix per estades turístiques i festes privades. Disposa d’un heliport que també s’empra il·legalment. Es pretén la conversió del far de l’illa en un Spa, projecte que la CBMA (Comissió Balear de Medi Ambient) ha informat favorablement com a punt d’observació d’aus a una “fundació”. Consta també d’una edificació a la vorera del mar que es pretén obrir com a beach club de luxe, així com punts de fondeig il·legals (paradoxalment, tan el beach club com els fondejos han estat informats favorablement per l’ajuntament). Tot i les il·legalitats comeses no s’han aturat mai les obres ni les activitats.

Més informació a http://www.gengob.org/

↑ Tornar al mapa ↑

13. Noves construccions de xalets dins ANEI. Formentera

Tan a la Pitiüsa major com a Formentera un dels principals problemes ha estat i és la construcció de grans xalets dins àrees naturals d’especial interès (ANEI). Es tracta de mansions per a segones residències de gent molt rica. Concretament a Formentera s’han denunciat un total de 19 llicències dins ANEI. Alguns dels promotors són el propietari de la marca de roba MANGO (Isak Andic) i de l’empresa constructora FERROVIAL (Rafael del Pino).

Més informació a http://www.elmundo.es/baleares/2013/10/24/5268e4d50ab740c92a8b4583.html

↑ Tornar al mapa ↑

14. Ampliació de la carretera Ciutadella-Maó. Menorca

El Consell Insular aborda una intervenció sobre la carretera principal de l’illa, de Maó fins a Ciutadella. El primer tram, entre Maó i Alaior, ha generat molta polèmica per la incorporació de grans rotondes de dos pisos que s’han dibuixat després d’elegir un projecte guanyador que no les contemplava.

L’efecte que pot provocar sobre el paisatge de l’illa un model de carretera amb enllaços de doble nivell cada 2,5 Kms ha fet alçar les alarmes de gent d’un ampli espectre ideològic. A hores d’ara es manté una campanya ciutadana permanent sota el lema Així No.

El projecte del primer tram ha estat recorregut als tribunals de justícia. Una iniciativa de micro mecenatge va permetre recollir els diners necessaris en manco de 48 hores.

S’ha enregistrat una cançó, amb videoclip i amb la participació del cantant Cris Juanico, que posa veu a la campanya i que la gent s’està posant com a melodia al mòbil.

Més informació a http://www.gobmenorca.com/savemenorca/#catala

↑ Tornar al mapa ↑

15. Norma Territorial Transitòria. Menorca

El Pla Territorial Insular (PTI) de Menorca és el principal instrument que ha permès frenar nous creixements urbanístics a la costa o al sòl rústic. Però els interessos especulatius van aprofitar la crisi econòmica durant la darrera campanya electoral per crear un missatge de relació entre crisi econòmica a Menorca i el PTI.

La Llei de Mesures Urgents de 2012 que va impulsar Gabriel Company dóna cobertura a una figura inèdita anomenada Norma Territorial Transitòria, la qual permet desplaçar articles del PTI i donar aprofitament urbanístic directe sense haver d’esperar l’adaptació dels planejaments municipals i amb només 20 dies de participació ciutadana.

Aquesta norma, a una passa d’aprovar-se inicialment, pot posar en perill el sòl rústic i els espais emblemàtics de Menorca. S’entreveu una polèmica important.

Més informació a http://www.gobmenorca.com/savemenorca/#catala

↑ Tornar al mapa ↑