Ciutat és de qui l’habita no de qui la visita

Jornades per respondre a la turistització de Palma.

20160923_jornadesturistitzaciopalmaJa és un fet, Palma, la ciutat del món on es viu «millor» segons el diari britànic The Times, també s’ha vist afectada per l’allau turístic que s’ha escampat per tota Mallorca.

Els últims cinc anys s’han obert fins a 19 hotels de luxe o «boutique» al centre històric i 7 establiments més d’aquests tipus estan en projecte. Aquesta oferta exclusiva, però, només representa la punta de l’iceberg de l’espectacular augment del trànsit turístic pels carrers de Ciutat. Altres modalitats turístiques com les constants visites de grans creuers i especialment el boom del lloguer vacacional són les novetats de l’estratègia del «Model Palma» que ens aboca a la massificació actual. Una de les conseqüències d’això és el gran creixement, no només en número sinó també en volum, de les terrasses de bars i restaurants que envaeixen i privatitzen cada vegada més l’espai públic, regulat per l’anterior Ajuntament en favor del civisme consumista.

Per altra banda, un altre dels ràpids canvis que va patint Palma és «l’embelliment» de la seva fisonomia com a conseqüència de l’arribada massiva d’inversions estrangeres (especialment nòrdiques) a casals i cases de les barriades, com les de devora La Seu, el Molinar i Santa Catalina. Com no pot ser d’una altra manera, aquestes inversions condueixen a la intensificació de la mercantilització de l’habitatge i encareixen molt el preu de la vida, tot provocant el que es coneix com a gentrificació: la substitució per part de classes amb més poder econòmic dels sectors socials que abans hi habitaven. No obstant això, el «Model Palma», un model clarament d’acumulació turístico-immobiliari i financer, s’ha d’alimentar a través de processos de despossessió cada vegada més agressius, com ara la precarització en el treball i els desnonaments de residents (11.500 des que començà la crisi).

Amb aquest panorama els moviments socials i veïnals de Ciutat no podem estar al marge del procés de transformació que està patint la nostra Ciutat. Uns processos que van en paral·lel del que està passant a altres ciutats del món que també han entrat dins els circuits turístics i d’especulació de capitals, com Amsterdam, Venècia, Barcelona, Lisboa o la veïna Eivissa.

Per això, perquè ja tenim exemples de les dinàmiques de la turistització de les ciutats i perquè la deriva turística que està agafant Palma va a un ritme frenètic, des dels col·lectius editors del monogràfic Tot Inclòs trobam que ja és hora que els moviments socials i veïnals s’asseguin a parlar sobre com afrontar aquesta tendència que està capgirant la nostra Ciutat.

Per tal motiu, els dies 23 i 24 de setembre vos convidam a participar d’unes jornades on volem conèixer quines són les lògiques del turisme a Palma, com s’han afrontat des dels moviments socials situacions similars a Eivissa i Barcelona i com podem actuar aquí nosaltres.