Entrevistam l’actual conseller de turisme Jaime Martínez.
Jaime Martínez Llabrés és arquitecte i especialista en Dret Urbanístic, o sigui en dret a destrossar. Des de 1997 fins al maig de 2011 ha exercit d’arquitecte executant projectes urbanístics de tota casta. Entre 1999 i 2004 va exercir d’arquitecte al Servei Tècnic de la Conselleria de Turisme del primer Pacte de Progrés. Des del 2004 fins al 2007 va ser director adjunt a la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Calvià, conegut arreu per la seva harmoniosa i racional activitat turística, i des del 2007 fins al 2011, Director d’Ordenació del Territori d’aquest Ajuntament tan auster. Del juny del 2011 fins al 27 de desembre del 2013 ha estat el responsable de la Direcció General de Turisme de la Conselleria de Turisme i Esports dirigida per l’enyorat sanador de cérvols, Carlos Delgado Truyols. Després de la dimissió d’aquest home a un nas aferrat, Martínez és l’actual conseller del buc insígnia de l’economia mallorquina.
Martínez Llabrés va ser un dels redactors del Park Hyat de Canyamel, actualment territori en destrucció total, amb la intenció d’ocupar unes 7 hectàrees i centenars de precaris i precàries. Quan va ser nomenat Director General de Turisme va renunciar a seguir treballant dins aquest projecte de manera oficial. Però com a bon pepero va actuar en B.
El Projecte de Canyamel va rebre del Govern la Declaració d’Interès Autonòmic Guai del Paraguai, que comporta reduir el temps de tramitació normal a la meitat, no fos cosa que els petrodòlars de l’avançada democràcia que governa Qatar anessin als pacífics yihadistes que combaten a Síria o al Futbol Club Sobiranista Barcelona.
Benvolgut senyor Martínez, primer de tot agrair-li la seva disposició a participar en aquesta entrevista. És tot un plaer per a nosaltres parlar amb una persona que sap conjugar a la perfecció un ofici amb tanta tradició en aquesta illa com és el d’arquitecte amb la direcció de la conselleria més innovadora i experimental.
El plaer és meu. La veritat és que és ben difícil mesclar ous amb caragols, però els servidors de la ciutadania estam per això, per fer creure a tothom que la Mare de Déu és Joana.
Anem per feines… Tan bé ens anirà als mallorquins la Llei Turística, coneguda com a Llei Delgado, que el GOB qualifica de llei a la carta dels interessos turístics?
Don Carlos Delgado Truyols l’any passat ja ho va deixar clar, amb aquesta llei crearem ocupació sense emprar camions formigonera. I sí, el GOB té raó. Una llei turística ha de beneficiar als seus interessats. A qui sinó?
Però senyor conseller, no trobau que Mallorca camina cap al col·lapse amb aquest model només basat en el constant augment de la pressió humana i urbanística relacionada amb el turisme?
Meam, meam… vosaltres on voleu anar, endavant o enrere? Mirau, quan una locomotora es posa en marxa i té més vies de tren que el Transiberià, no hi ha qui l’aturi. No ho enteneu? No ens va bé així? Què voleu, tornar a espigolar i a pellucar per les nostres finques?
Precisament en els anys que hem rebut més turistes, l’atur està en xifres escandaloses i la gent que treballa en el sector turístic es troba en pitjors condicions laborals. Així que això no acaba de ser el paradís.
Això és culpa de la crisi. Coses del mercat.
Voldreu dir coses de qui mana…
El mercat no el dirigeix ningú, és lliure. Només una mà invisible el guia.
Això senyor Martínez es diu fe en el Sistema i res més. Si llegiu aquest monogràfic, veureu qui hi ha darrere de les lleis que regulen la mà invisible.
Jo no llegiré mai aquest pamflet que ensum és anti-sistema i per la qual cosa violent.
Jo som liberal, partidari de posar les menys traves possibles al mercat. Així i tot, entenc que hi ha d’haver una regulació, la qual ha de ser adoptada pel Govern, que en democràcia és el legítim representant de la voluntat popular expressada en les urnes.
Retòrica. Com vos agrada… Però bé, com que veim que amb aquest tema ens enrocarem li demanaré sobre altres qüestions com les negociacions sobre el nou conveni d’hoteleria que ara mateix estan duent a terme la patronal i els sindicats. Vos pareix que aquest pic els sindicats duran a terme la seva amenaça de mobilitzacions o fins i tot de convocar una vaga?
Què? No em faci riure… Mirau, aquest pic sí que em deixaré de retòrica i rondalles i vos parlaré clar: tot és comèdia. La mateixa de cada any. Els sindicats no tenen els “dallons” ni la força (ni aquesta és la seva funció en democràcia, sinó la contrària: domesticar la classe treballadora)
per convocar cap manifestació. Que no veis qui tenen al davant? La patronal hotelera més poderosa d’Espanya i un Govern que sempre vetllarà pels seus interessos.
Així ens agrada, clars i concisos. Ara anam…
Canviant de tema. Hem sabut que vostè va ser un dels redactors del projecte de la brutal urbanització Park Hyat Mallorca que ara mateix està destruint una de les poques muntanyes de Canyamel que encara no havia estat tacada pel ciment. No trobau que és una bestialitat el nivell d’ocupació de territori i de consum de recursos que generarà?
Com que ja he mostrat les cartes, tornaré a ser franc: nosaltres no tenim sensibilitat medi ambiental. Allà on vostès veuen una bella muntanya, nosaltres veim la bruta fora vila o un lloc per especular. I si està aprop de la mar, un possible espai per edificar urbanitzacions (llegiu generar grans beneficis crematístics per a nosaltres). Així de clar. I pel que fa a l’esgotament dels recursos, en bon mallorquí (com el que recomana la fundació Jaume III) vos diré que: Ja ho veurem! Que no veis què bé que ens ha anat aquest sistema? Nosaltres cada vegada més rics i poderosos, mentre que vosaltres més pobres i dominats.
Per cert, teniu intenció d’arribar a acords tan beneficiosos pels hotelers i que privatitzen sense cap contrapartida l’espai públic com el cas del Calvià Beach Resort de Melià Hotels?
Mirau, això és el que cercam. Recursos, recursos públics a preu de patatò i gestió privada amb grans beneficis. Aquest és l´únic camí per sortir de la crisi. Els emprenedors, els creadors de riquesa han de tenir totes les facilitats per invertir, per crear llocs de feina.
I ja com a darrera qüestió. Quina és la vostra postura davant les intencions del Govern de Madrid de donar el vistiplau a les prospeccions petrolíferes en les nostres aigües?
Quina vos pareix que és? Ni sí, ni no. Per una banda, com a representant d’un sector tan depenent de l’or negre no puc estar més d’acord que es tregui petroli d’on sigui i costi el que costi. I per l’altra, em crea una gran preocupació que aquesta perillosa activitat pugui provocar un tall a la nostra línia ascendent de negoci turístic. Així les coses, i triar per triar, jo apostaria per deixar les nostres aigües (les nostres postals turístiques) així com estan i posar el punt de mira de l’extracció de petroli en qualque país del Tercer Món, que allà ja estan avesats als desastres i a l’espoli.
