«Els temps estan canviant».
L’ecologisme junt amb el feminisme han estat dues de les grans expressions polítiques sorgides de les revoltes socials de la segona meitat del segle XX. Ambdues assenyalaven com el sistema capitalista s’assentava no només en l’explotació del treball, sinó també sobre una explotació molt més invisibilitzada de la dona i la natura.
Emperò, els orígens de l’ecologisme els podem trobar al segle XIX amb la irrupció del moviment romàntic i l’anarquista. De fet, aquells orígens travessaren algunes de les tensions dins l’ecologisme, cosa que ens condueix a parlar d’ecologismes. Així tendríem, per una banda, un ecologisme elitista que emanava de les preocupacions estètiques de les classes dominants urbanes i que perseguia conservar una natura pristina. El representen a l’estat el Marquès de Villaviciosa, Pedro Pidal (1869-1941)1, promotor dels primers Parcs Nacionals, o l’Arxiduc Lluís Salvador (1847-1915) a Mallorca.
D’altra banda, autors anarquistes com Kropotkin o Reclus mostren primers indicis de l’ecologia política. En el nostre entorn proper, figures com Francesc Ferrer i Guàrdia i la pedagogia llibertària ja introduïren la qüestió ecològica. Així, segons Eduard Masjuan, en el moviment obrer català fins el 1937 predominà una concepció que podríem definir com proto-ecologista. Aquesta fou una de les trajectòries socials que quedaren sepultades per la llarga nit de la dictadura2.
Emperò, fou amb el maig del 1968 quan l’ecologisme agafà una projecció social extraordinària. Llavors conflueixen el malestar respecte de la degradació ecològica i l’alienació del capitalisme fordista, però també contra la postura pro-creixement dels comunismes. D’aquesta manera sorgiren veus crítiques amb el capitalisme i amb el model soviètic, com les d’André Gorz o Ivan Illich que foren pioners de l’ecologia política. Així, a principis dels setanta apareixen les primeres orga- nitzacions ecologistes com Greenpeace. A l’estat espanyol, malgrat la repressió franquista, aparegueren també les primeres organitzacions ecologistes com AEORMA, que estava a les antípodes de la franquista associació ADENA. Moltes d’aquelles associacions sorgiren amb un enfocament naturalista i és en aquell context quan a Mallorca es fundà el GOB.
Celebració de la victòria de la lluita de sa Dragonera. La convivència de múltiples ecologismes.
La història del GOB condensa bona part de la història de l’ecologisme a Mallorca. No obstant, a l’hora de parlar de l’ecologisme mallorquí no ens podem centrar únicament en aquesta organització. Tal com assenyala Miquel Rayó, el GOB passà ràpidament de la divulgació i protecció de l’avifauna a incorporar altres àmbits des d’una perspectiva conservacionista3. L’efervescència de principis dels setanta, particularment després de la mort de Franco, es traduí en l’explosió de noves formes d’organització social. A l’estat, l’ecologisme s’expandí entorn la lluita antinuclear, mentre que a Mallorca ho feu contra el ciment. En aquestes lluites ressonà la corrent llibertària, com per exemple a la mobilització contra la urbanització de sa Dragonera4.
La lluita de sa Dragonera aglutinà els diferents ecologismes: el llibertari de l’acció directa i el conservacionista més burocràtic. Com ens demostrà el temps, ambdues potes foren crucials per tal d’evitar la urbanització de l’illot. Emperò, aquella lluita també ens apuntà algunes febleses dels dos ecologismes: la liquiditat del primer i la rigidesa del segon. Després d’aquella campanya, el principal front de lluita ecologista a Mallorca fou contra l’urbanisme depredador. Aquesta fou encapçalada pel GOB, encara que també hi havia d’altres col·lectius. Així com altres organitzacions ecologistes, el GOB es va professionalitzar, la qual cosa fou clau en el seu èxit, però també constituí un llastre. L’explosió de diverses ONG als noranta està lligada a l’adopció de criteris de gestió empresarial, la qual cosa significà en general una minva en la seva dimensió movimentista.L’ecologisme del GOB vinculà la conservació del territori amb la de la identitat. Aquest nexe entre identitat i territori seria la clau de l’èxit de bona part de la mobilització que fou capaç d’aglutinar diferents sectors socials, fins i tot de la mateixa dreta. Emperò, el relat ecologista es va desprendre dels elements de classe i de crítica sistèmica, que sí estaven presents en els pamflets dels okupants de sa Dragonera. Les dècades dels vuitanta i noranta foren de grans mobilitzacions ecologistes, culminades per notables èxits que es traduïren en la legislació territorial. Però, el pensament i l’acció ecologistes a Mallorca no seguiren les formulacions de l’ecologisme polític. Aquest ha aportat una de les crítiques més contundents al capitalisme neoliberal.
Convocatòria de la manifestació del 17 de març de 2007. El final d’una època.
L’esclat del moviment antiglobalització agità el moviment ecologista, tot coincidint a les Balears amb el primer Pacte de Progrés (1999-2003). Aleshores, es produí una explosió d’expressions socials que compartien la crítica a la globalització i la preocupació ecològica. En aquells anys disminuí el protagonisme del GOB, però es produí una fructífera confluència amb d’altres moviments, en mobilitzacions com la contra-cimera de 2002 contra la reunió de ministres de medi ambient de la UE o les manifestacions contra la Guerra d’Iraq (2003). El govern de Jaume Matas (2003-2007) amb els seus megaprojectes activà la mobilització ecologista a Mallorca. La qüestió territorial ocupà de nou el lloc central de la política, amb l’aparició de múltiples plataformes als pobles més afectats per la política faraònica de Matas. Aleshores es feren manifestacions multitudinàries que acabaren per passar factura al PP.
Amb l’esclat de la Gran Crisi el 2007, s’aturaren els megaprojectes i la mobilització ecologista es ralentitzà. El principal front de batalla de l’ecologisme a Mallorca semblava que desapareixia temporalment. A més, la crisi afectà bona part de les ONG que hagueren d’emprendre ajustaments interns arran de les retallades. Amb la crisi s’aprofundí el debat sobre el pic del petroli, el capitalisme i la construcció d’alternatives ecològiques per part del moviment ecologista. Un debat que a Mallorca, a banda d’algunes excepcions, no fou gaire important.
En plena crisi i després d’un temps de reflux movimentista, va irrompre el moviment 15M que marcà un gir important en la mobilització. De cop totes aquelles organitzacions «històriques», com el GOB, es veren envellides. El 15M significà noves formes d’organització en les quals la velocitat de les xarxes socials s’imposava. Es recuperava l’acció directa, encara que fos a través del tuiteractivisme. En part, aquestes expressions ens ajudaven a veure que calia recuperar formes més àgils (i divertides) de mobilització, respecte d’unes organitzacions molt feixugues i burocratitzades. Fruit d’aquella situació emergiren nous col·lectius que més enllà de centrar-se en la protesta, construïren nous projectes ecosocials amb la filosofia del DIY (Do It Yourself).
Les noves expressions plurals de l’ecologisme.
En els darrers anys, malgrat la crisi, s’ha disparat un nou boom turístic que ha fet activar la protesta social. Podríem dir que per primer cop coincideix un moment expansiu turístic amb la contracció dels guanys socials associats al turisme, tot generant un creixent descontent. Emperò la contestació és molt diferent a la de les dècades anteriors. Els temps han canviat i el moment de les grans ONG com expressió de la mobilització s’ha acabat, la qual cosa no implica que hagin de desaparèixer. En primer lloc, s’ha dut a terme un treball de reflexió profund com és l’encapçalat per Tot Inclòs. En segon lloc, la mobilització ja no està protagonitzada per una sola organització com el GOB, sinó que es produeix una rica confluència entre col·lectius. A més, la necessària tasca «burocràtica» va acompanyada d’altres accions com l’acció directa, el ciberactivisme o l’anàlisi i reflexió. Els nous temps són de transformació social, també dels ecologismes, en què s’haurà de fer una passa endavant en la construcció d’alternatives ecosocials.
1 Fernández J. (1999) El ecologismo español. Alianza.
2 Masjuan M. (2000) La ecología humana en el anarquismo ibérico: urbanismo «orgánico» o ecológico, neomalthusianismo y naturismo social. Icaria.
3 Rayó M. (2004) L’ecologisme a les Balears. Documenta Balear.
4 Garcia M. (2008) Dragonera pes dragons! Plaguetes del Raval.
