Agricultura ecològica i turisme a Mallorca


Contradiccions d’una moda que creix.

Miquel Villalonga Maimó1

El creixement de l’agricultura ecològica a Mallorca en la darrera dècada ha estat exponencial. Actualment les Illes Balears som la segona comunitat de l’estat amb més percentatge de territori inscrit al CBPAE. Només a Mallorca, si el 2005 hi havia 9.592,9 hectàrees inscrites i 309 operadors2, al 2015 ja hi havia 22.916,7 hectàrees i 755 operadors3. L’augment de la demanda de producte eco per part dels consumidors ha fet augmentar-ne la producció. Aquesta tendència s’ha reforçat amb el consum ecològic de població nord-europea benestant resident a l’illa o que hi transita com a turista. Aquesta població, a més, ha exercit una influència determinant com a població més conscienciada en el consum saludable, que fa temps que està de moda als seus països d’origen. Parcialment s’ha produït una transmissió de pràctiques de consum, associades a la salut personal, cap als mallorquins, que finalment també han augmentat tant el seu consum de producte ecològic com la valoració que tenen de la producció local. De retruc, aquest procés ha afectat la forma així com s’ha articulat la comercialització del producte eco. Legítimament els productors han enfocat part de les seves produccions cap a aquest sector del mercat, ja que hi troben una major rendibilitat. El discurs a favor d’un turisme de qualitat que consumeix producte local i ecològic s’ha fet habitual. Aquesta aposta però, té una contrapartida, i és que la dependència del turisme, també per part de l’agricultura ecològica, sigui cada vegada més important.

Agricultura ecològica i sector hoteler

Aprofitar les tendències del mercat és una llei bàsica per a les empreses capitalistes i els de Garden Hotels ho saben bé. Garden Hotels és una cadena hotelera que compta amb set hotels a Mallorca i que ha estat pionera a l’illa en la incorporació del concepte «vacances verdes» a la seva oferta. A la seva web es llegeix: «Conscientes de la limitación de los recursos naturales, en Garden Hotels nos sentimos fuertemente comprometidos con nuestro entorno y patrimonio natural. Por ello, todos nuestros establecimientos apuestan por una gestión sostenible que nos ayuda a proteger y conservar el medioambiente»4.

Garden, en col·laboració amb els pagesos, ha posat en marxa un projecte per a produir fems orgànics a partir de les restes de menjar seleccionades i descompostes del mateix hotel

Aquesta aposta va lligada a una col·laboració amb el sector agrari ecològic mallorquí. En concret, des del 2014 un dels seus hotels ofereix tot el menú ecològic i local. A més, Garden, en col·laboració amb els pagesos, ha posat en marxa un projecte per a produir fems orgànics a partir de les restes de menjar seleccionades i descompostes del mateix hotel, solucionant així el dèficit de matèria orgànica dels pagesos i que és imprescindible per a la producció ecològica. La col·laboració ha funcionat i a partir del 2015 s’ha ampliat. Això ha estat gràcies al projecte «me ecològic de Mallorca», que coordina diferents ramaders de l’illa amb la intenció de defensar i posar en valor la producció de me en ramaderia extensiva. La cadena s’abasteix de me ecològic durant tota la temporada, 150 kg cada setmana5.

Garden Hotels ha duit a terme una estratègia comercial pionera que segurament augmentarà perquè econòmicament funciona i, a més, la cadena hotelera es beneficia de la imatge que projecta. Podem pensar que en un futur seria possible una generalització d’aquesta tendència. Ara bé, podem parlar d’un model sostenible sense una reducció dràstica de les places hoteleres?

Agricultura ecològica i lloguer turístic

El creixement del lloguer vacacional, ha estat espectacular en els darrers anys i, segons el president d’APTUR Joan Miralles, ha vengut a democratitzar el turisme: «El alquiler vacacional es un sector que se debe dignificar y que supone una fuente de riqueza no solo para los propietarios sino para los ciudadanos de las Islas en general»6. Al contrari, la plataforma ecologista Terraferida denuncia que es tracta de l’aparició d’un nou i potent lobby econòmic. Segons les seves dades, a Mallorca els 99 primers comercialitzadors de la llista, els que més allotjaments acumulen, ofereixen 7.511 allotjaments a través d’Airbnb. Això suposa el 50% de tot el lloguer turístic de l’illa7. A més, aquest ha estat un creixement encobert que ha vengut a rebentar el sostre de places, segons les darreres dades de la conselleria, tan sols 77.000 places de 210.000 tenen llicència. I tenint en compte que les 210.000 places són exclusivament d’Airbnb i Homeaway, el percentatge il·legal pot ser encara més gran8.

Marcos Cañavete (Fabricants begudes refrescants), Biel Canyelles (Coanegra), Magdalena Mayol (Mallorca Verda) i Antoni Serra (Aptur), signant el manifest de suport al lloguer turístic.

Una part important de l’activitat del lloguer turístic es fa en sol rústic, fet que condiciona en gran manera l’activitat tradicional del sol rústic, l’agricultura. A finals de maig sis entitats del sector primari, algunes d’elles inscrites com a ecològiques, han signat un manifest de suport al lloguer vacacional. Aquestes entitats són l’Associació de Petits Cellers de les Illes Balears, l’Associació de Forners i Pastissers de les Illes Balears, Coanegra (cooperativa d’agricultors i consumidors de productes ecològics), Mallorca Verda (cooperativa especialitzada en productes tradicionals), l’Associació de Begudes Refrescants de les Illes Balears, i sa Llubinera. El manifest, proposat per APTUR, ve a dir que el lloguer turístic és la solució de tots els mals del sector agrari mallorquí i del petit comerç9. Biel Canyelles, de la cooperativa ecològica Coanegra, argumenta que «el turismo de alquiler puede dar mucha salida a nuestros productos y hacer revivir la economia agraria de Mallorca»10. Un posicionament que, com a mínim, podem qualificar d’ingenu.

La necessitat d’un debat al sector ecològic

L’augment de la consciència d’un consum més sa relacionat amb la salut ha obert moltes portes a l’agricultura ecològica. Això és positiu, com també ho és, de primeres, que el sector hoteler o el del lloguer turístic de l’illa apostin per aquest tipus de producció. Ara bé, pens que l’ecologisme no s’hauria de limitar a definir unes determinades tècniques agronòmiques, renegant de qüestions socials i econòmiques que són vitals per caminar cap a un model ecològic i just. No pot ser que no es qüestioni el monocultiu turístic, sens dubte insostenible, ja que correm el risc de ser emprats per fer un rentada de cara.

Hi ha molts camins possibles a seguir des de la producció ecològica mallorquina. En aquest sentit hem de tenir en compte que Mallorca és deficitària en productes ecològics. Gairebé el 50% dels productes eco que es consumeixen s’importen, dada que ens indica que el problema no és de demanda i que el creixement del sector es pot articular de moltes maneres. Les cooperatives de consum, les petites botigues, o els mercats de poble són xarxes econòmiques que es poden recuperar i tenen molt de marge per créixer. En aquest sentit són un èxit els diferents mercats ecològics impulsats per APAEMA.

Si deixam de banda el qüestionament del model econòmic i social correm el risc de crear una bombolla del producte ecològic

Si deixam de banda el qüestionament del model econòmic i social correm el risc de crear una bombolla del producte ecològic, tal com ha passat amb l’habitatge de lloguer. Podem arribar a un moment en què el consum de producte ecològic sigui exclusiu de sectors benestants i de turistes ocasionals. Entenc perfectament les dificultats que té una explotació agrària per aconseguir generar rendibilitat que li permeti continuar amb l’activitat, és legitim explorar qualsevol opció de venda. Però també és cert que el que ha posat en escac i mat la pagesia ha estat el turboturisme imposat per la trama hotelera-immobiliària internacional. Biel Canyelles pensa que el turisme de lloguer pot fer reviure l’economia agrària de Mallorca, però més aviat podem pensar que pot acabar de destruir-la. L’equació és senzilla: el lloguer turístic genera una pressió urbanística sobre el territori i la terra, espai de vida del pagès, és objecte d’especulació, augmenta considerablement de preu i provoca que l’agricultura no sigui rendible però l’activitat turística sí. Arribarem a conrar solars.


1 Pagès inscrit al CBPAE, consell regulador del producte ecològic.

2 CBPAE (2009) Dades estadístiques de producció agrària ecològica. Illes Balears. 2005. cbpae.org.

3 CBPAE (2016) Dades estadístiques de la producció agrària ecològica. Illes Balears. 2015. cbpae.org.

4 Garden Hotels (2017) Values Ecogarden. gardenhotels.com.

5 Ibidem.

6 Hosteltur (2017, 22 de febrer) Joan Miralles, nuevo presidente de Aptur Baleares. hosteltur.com.

7 Terraferida (2017, 27 de maig) Desmuntant AirBnb & HomeAway. Part III. terraferida.cat.

8 Bauzà J. (2017, 31 de maig) Dos de cada tres plazas de alquiler turístico de Mallorca son ilegales. Diario de Mallorca.

9 Aptur Balears (2017, 24 d’abril) Por un turismo de calidad y para todos. aptur-baleares.org.

10 Aptur Balears (2017, 19 de maig) Sector primario y productores locales dan apoyo al alquiler vacacional. aptur-baleares.org.