L’activitat destructora del turisme

El turisme, a part de generar grans beneficis a empresaris hotelers, implica sacrificar part de la nostra costa.

Durant les darreres dècades, el fenomen de la urbanització a vorera de mar no ha deixat de créixer. I és que la crisi institucionalitzada sembla no haver arribat a la costa.Per altra banda, a mitjans del mes de juliol de 2011, se sabia que el juny (d’aquell mateix any) havia estat el mes durant el qual havien passat més turistes pels aeroports i ports de les Illes Balears en tota la història (més de 3 milions). Tanta gent, a un territori tan reduït com les Illes Balears genera tota una sèrie d’impactes que es concentren sobretot a vorera de mar i en els mesos d’estiu.

Anem per parts. El litoral o vorera de mar és un hàbitat fràgil regulat per diferents variables físiques i químiques. Aquest com la resta d’hàbitats del planeta és un ambient dinàmic que sempre està en constant recerca del seu equilibri. Alhora és un ambient peculiar perquè és en aquesta franja on els ambients terrestres i marins conflueixen. Així, a les Balears, trobam dos tipus de costes: les costes rocoses i les platges d’arena. I és precisament en aquests espais tan fràgils on la massificació del turisme ha generat més impactes.

Impactes damunt terra ferma

La construcció d’edificis a damunt les platges genera un retrocés i una pèrdua de sediments molt important. A la imatge un dels xibius construïts als anys 90 a damunt les dunes del Trenc a Campos.

Un exemple a damunt la costa rocosa poden ser les infinites urbanitzacions que es varen deixar fer als anys noranta a la marina de Llucmajor arreu de la carretera que va de Cala Blava cap el Cap Blanc (Son Verí, Son Verí Nou, Los Delfines, Tolleric, etc.). Són exemples de nuclis urbans totalment nous. Tot com a conseqüència del fenomen turístic i de la construcció, estretament lligats. Mentre que a platges d’arena, pot ser un bon exemple l’hotel “Albufera Park” aixecat talment a damunt les dunes de davant la zona humida de s’Albufera o el restaurant i els xibius aixecats als anys 80 a la platja del Trenc. Clar, la realitat supera la ficció. Així, al Trenc i segons estudis existents de capacitat de càrrega a l’agost hi passen a diari unes 7.000 persones. Tenint en compte que l’arenal natural no arriba als 5 km de costa és fàcil intuir que es tracta d’una platja altament saturada durant la temporada alta (a l’estiu).

Un altre exemple, ja clàssic, és la construcció de passeigs marítims o bé damunt l’arena o bé a damunt les penyes. Tan sols, a l’època de Jaume Matas a la cartera del Ministeri de Medi Ambient, a Mallorca se’n projectaren més de deu.

Impactes dins la mar

Les ampliacions dels ports no estan justificades, ja que els estudis econòmics d’aquestes infraestructures diuen que el trànsit marítim ha disminuït durant la darrera dècada. A la imatge el nou dic de Son Blanc a Ciutadella.

A part de la destrucció del litoral per construir-hi habitatges o complexos turístics n’hi ha d’altres. Així l’ampliació de ports públics o clubs nàutics privats suposen tirar molts d’enderrocs dins l’aigua per tal de créixer a damunt la superfície de la mar. Exemples recents d’aquests impactes són la construcció del nou port fet a Ciutadella o l’ampliació que s’està realitzant als ports d’Eivissa Vila i de Palma. A part de l’impacte que genera el material d’obra damunt la mar, hi ha tot el tema de substàncies químiques tòxiques que s’hi dissolen. Aquí qui juga un paper important és l’Autoritat Portuària, que apart de ser destructiva, ara s’ha vist implicada en xarxes de corrupció. Un bon exemple d’això darrer és el cas Mar Blau on Francesc Triay (del PSOE de Mallorca) ha estat imputat per cobrar comissions a canvi de concedir amarraments.

A més, encara ara, hi ha emissaris submarins que amollen a uns quants centenars de metres enfora de la vorera, mar endins, totes les aigües fecals d’autòctons i turistes. És quan es parla de marees roges, massa matèria orgànica concentrada que genera processos d’anòxia, falta d’oxigen a l’ambient. Aquest tipus de contaminació normalment es deu a la mala gestió de depuradores o a la seva saturació durant l’estiu.

Un altre problema derivat de la pressió humana al litoral és la sobreexplotació dels recursos marins derivada de l’activitat pesquera. Així un grapat d’espècies típiques de litoral com els peixos de roca, una sèrie de crustacis (les diferents espècies de crancs) així com les pegellides pateixen una gran pressió recol·lectora.

Procés de llaurat generat per les àncores de les embarcacions que fondegen a damunt les praderies de posidònia. Foto denúncia d’Oceana.

Tampoc podem deixar de banda els impactes ambientals generats a la franja costanera per les embarcacions. Per una part, hi ha tot el tema dels fems, generat pels tripulants. A això s’hi ha d’afegir que molts desaprensius buiden els seus dipòsits d’oli brut directament a l’aigua. I d’altra, i molt greu, és l’impacte que generen les àncores dels vaixells que fondegen directament a damunt les praderies de posidònia, ja que creen un procés de llaurat a damunt aquestes praderies.

Altres impactes

A més, a tot això, hi hem d’afegir la darrera moda, fer caramulls de pedra, talment com si fossin unes fites de muntanya. La construcció d’aquests caramulls es fa a costa de despedregar el litoral (són greus exemples els que trobam a la costa del Cap de les Salines i a la zona de les Coves Blanques a Pollença). L’impacte generat amb aquesta pràctica és la total erosió de la mica de terra que queda atrapada entre les pedres quan són al terra. Alhora que deriva en la pèrdua de sòl per a tota la comunitat botànica que habita aquests indrets com les endèmiques saladines (Limonium sp.).

Fer educació ambiental entre els nostres visitants, llevar indicadors i no deixar que es publiquin tantes guies litorals i de platges poden ser eines útils.

Responsabilitats

Ara bé, la responsabilitat de tants impactes, més enllà d’anar-la a cercar al pobre turista, l’hem d’anar a cercar al nostre model de societat basat en l’oci i el lleure a qualsevol preu. Allà on s’ha d’incidir, en demanar danys i perjudicis és als empresaris turístics així com a les nostres administracions que ho permeten. Enguany, tornam a ser l’indret més visitat del Mediterrani i, tot i això, ni s’han incrementat els llocs de feina ni els sous dels treballadors. Per tant, poca cosa hi ha a celebrar. En tot cas, ens hauríem de posar les mans al cap i veure per què deixam que any rere any ens urbanitzin un tram més de la costa.