Les platges mallorquines estan cada vegada més sotmeses a la indústria turística.
Mallorca és el destí de sol i platja per excel·lència per a molts turistes que volen gaudir d’uns dies inoblidables. Cada estiu l’illa rep milions de visitants que esperen tenir les vacances que tant desitgen i els han contat. Els tur-operadors, per tant, s’esforcen a mostrar una imatge de platges idíl·liques, d’arena fina i blanca, d’aigües cristal·lines i un paisatge propi d’un paradís. Paradoxalment, aquests mateixos aspectes són els més maltractats per la massiva presència humana i la mala gestió de l’administració.
Cada temporada, quan s’apropa l’estiu, la maquinària turística es posa en marxa per tal de posar a punt les platges de l’illa.
A continuació analitzarem breument alguns dels aspectes que afecten directament les platges i que conformen part de la problemàtica que provoca el turisme.
Privatització d’espais públics
Platja de Cala Millor de l’hivern a l’estiu. El negoci de les ombrel·les i hamaques transforma radicalment el paisatge.
No podem dir que es privatitzen les platges [1], encara que és un tema prou relatiu, però sí que ho podem afirmar de la seva gestió. En aquest cas xerram d’un negoci molt rendible per a uns pocs que aprofiten un espai públic com a negoci privat. Ens referim a empreses que lloguen milers d’ombrel·les i hamaques que envaeixen els arenals, als “xiringuitos” a peu d’arena amb preus desmesurats i a les diverses empreses d’oci aquàtic que ocupen espai als banyistes. Per altra banda, també als negocis d’economia submergida, com ara els repartidors de publicitat, els serveis de massatges o els venedors ambulants que afegeixen esplendor a la postal.
Així doncs, la imatge idíl·lica esdevé un paratge massificat cedit al consumisme més grotesc.
Impacte medi-ambiental
L’entorn natural d’es Trenc ha sucumbit al consumisme més voraç. No importa espolsar-se l’arena per poder prendre un refresc vora la mar, comprar un bonic mocador o gaudir d’un bon massatge.
Una de les problemàtiques més greus és la dificultat de regeneració de les platges. La construcció d’infraestructures (carreteres, ports, passejos marítims,…) ha destruït els sistemes dunars que són els encarregats d’aportar els sediments necessaris per a la regeneració. Això provoca que s’hagi de fer de forma artificial; extraient arena del fons marí, de pedreres o de sistemes dunars. Les conseqüències són devastadores; es destrueixen hàbitats naturals submergits, especialment les praderies de Posidònia oceànica i tota la vida que depèn d’elles. Altres impactes són l’erosió del fons marí, l’augment de la terbolesa de l’aigua, el canvi de sedimentació i la desnaturalització de la platja terrestre i la submergida.
Per altra banda, la massificació produeix un augment de residus que s’han de gestionar, també la col·locació de dutxes fa que s’incrementi encara més el consum d’aigua durant l’estiu.
I per finalitzar, no cal dir la gran despesa econòmica per a l’administració pública que tot això suposa, a més a més de l’ambiental.
Bandera blava
Accés a la platja de Cala Varques. Un exemple dels problemes de residus que pateixen aquests espais durant les temporades turístiques.
Bandera Blava és un guardó anual i un sistema de certificació de la qualitat ambiental desenvolupada per la FEE (Foundation for Environmental Education) que promou el desenvolupament sostenible a través de l’educació.
Els criteris per obtenir aquesta bandera s’agrupen en quatre àrees: Qualitat de les aigües de bany, Informació i educació ambiental, Gestió ambiental i seguretat i Serveis i instal·lacions.
El 2013 existien a Mallorca 44 platges amb Bandera Blava de les 647 en tot l’estat espanyol.
És de tots sabut que la qualitat de les platges mallorquines s’ha transformat els darrers anys i no precisament favorablement, sinó tot el contrari. Aquesta distinció és una fal·làcia, ja que moltes d’aquestes platges s’ubiquen a vertaders eixams turístics que poc tenen a veure amb una bona gestió ambiental. Així també com la nefasta informació dels espais protegits i de la seva protecció mateixa.
Definitivament, la bandera blava no deixa de ser una mera estratègia més pels empresaris com a campanya publicitària.
Platges verges
Intacte, inexplorat, no conreat, en estat natural. Segons els diccionaris, aquesta és la definició d’un territori verge. En l’actualitat, a Mallorca difícilment trobarem una platja d’aquesta índole, però si gratam un poc en podrem descobrir de menys explotades per la maquinària turística. Són aquestes les més demandades pels nudistes o pels autòctons que volen gaudir d’un bany més íntim. Aquesta tasca cada vegada més resulta prou complexa perquè el coneixement de les platges verges a través de guies o d’agències turístiques, l’excessiva senyalització, la inclusió en els itineraris de creuers i la millora de la seva accessibilitat, ha provocat una massificació i en conseqüència, la desaparició gairebé total del concepte en si.
Top 5 de les platges més explotades de Mallorca
- S’Arenal
- Platja d’Alcúdia
- Magalluf
- Can Picafort
- Cala Millor
Per concloure, les platges de la nostra illa han esdevingut un espai tristament explotat, un plat més del menú consumista del turisme més banal. No hem de cercar culpables en els simples visitants que, motivats per una màgia creada per les tur-operadores, acaben a una illa que no té res a veure amb el que se’ls va vendre abans d’arribar. Per contra, altres, conscients del que es trobaran, accepten fórmules com el “Tot inclòs”. Així doncs, els vertaders culpables són les grans empreses turístiques i les administracions que permeten i beneficien a aquestes.
Notes:
[1] La zona de Magaluf perd el seu nom pel de “Calvià Beach Resort”. Aquest és un megaprojecte de privatització de l’espai públic (Art. “L’empresariat turístic balear en temps de la crisi global”, Eliseu Casamajor).
