| Línies d’alta tensió a Llucmajor, Manacor i Felanitx | Nora Müller i Margalida Ramis |
|---|---|
Resum general del cas
Red Eléctrica de España (REE) pretén expandir la xarxa de transport en alta tensió: Artà-Manacor, Petra-Portocolom, Portocolom-Cala d’Or, Cala d’Or-Santanyí o Cala Blava- Llucmajor són alguns dels projectes dels quals han iniciat la tramitació. Descripció del projecteA Llucmajor està planejat construir-hi dos trams d’alta tensió (66KV), un entre Llucmajor i Cala Blava i l’altre entre Cala Blava i s’Arenal. A més, es preveu la construcció d’una subestació en la zona de Cas Busso (camí de s’Àguila). Aquest projecte és de 17 milions d’euros. Està previst que es construeixin, en el primer tram, 49 torres d’alta tensió de 33,9 metres d’altura i uns 15 metres quadrats de base, i en el segon tram, 61 torres més de 32,4 metres d’altura. El projecte de línies d’alta tensió des de Manacor fins a Artà preveia la instal·lació d’una seixantena de torres d’entre 37 i 62 metres d’alçària en un traçat de 20 km que passava per la zona d’influència de tres ANEI (2 dels quals d’interès paisatgístic) dels municipis Manacor, Sant Llorenç, Son Servera i Artà. Entre Manacor i Portocolom, i que afecta l’ANEI (àrea natural d’especial interès) del Fangar, planteja 24 km de noves línies d’alta tensió amb una capacitat de 66 KV i amb 65 torres d’entre 30 i 40 metres, amb una base de 15 metres quadrats. PromotorRed Eléctrica de España. Administracions responsables de l’aprovacióGovern estatal i Govern de les Illes Balears. Base legalLlei 54/1997 i Llei 34/1989. Impacte ambiental i socialAquests projectes tenen impactes ambientals, socials i econòmics molt greus. Algunes de les línies planificades passen per zones de protecció, on es crien algunes espècies en perill d’extinció o amenaçades, com la milana o la tortuga mediterrània. També hi ha estudis sobre els efectes negatius sobre la salut que recomanen seguir el principi de precaució respecte dels camps electromagnètics que emeten les línies d’alta tensió. A més a més, cal considerar els impactes sobre el paisatge i el patrimoni. Reacció ciutadanaCiutadans afectats, partits polítics, associacions i altres entitats rebutgen els projectes d’alta tensió. S’han format tres plataformes en contra dels diferents projectes: la Plataforma en Defensa del Llevant -No a la Nova Línia d’Alta Tensió (Manacor), Pus Esteses (Felanitx) i Alta Tensió Llucmajor. Les plataformes han presentat al·legacions als plans en les quals exigeixen la repotenciació de les línies ja existents. El febrer de 2015 el GOB també va presentar al•legacions a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental de la planificació energètica 2015-2020, en què destaquen la manca d’arguments que justifiquin el desplegament de les línies d’alta tensió a Mallorca i la incidència territorial i les afectacions ambiental i paisatgística. Referèncieshttps://www.facebook.com/altatensiollucmajor |
