Hotels als fars públics. Un nou sacrifici als déus del turisme

La conversió dels fars en hotels és un esquitx més de la gran onada privatitzadora que ens sacseja. Una espoliació legal que, lluny de democratitzar i obrir els fars a qui els ha construït i mantingut, la gent, els farà exclusius per a turistes rics. Aquest pla el promou l’Autoritat Portuària de Balears (APB), però és el mateix que hem vist amb la sanitat, els registres públics, AENA, trams de platges… Tot bé comú és susceptible de ser donat en concessió per 30, 40 anys o de per vida.

Tot el patrimoni públic és important, però en el cas dels fars parlam de llocs molt especials, tresors patrimonials, històrics i ambientals, situats a paratges extrems, solitaris, estratègics… Han resistit l’embat de la mar durant segles, han sobreviscut a conflictes de tota casta i molts d’ells s’han salvat també de la urbanització massiva. I tot plegat ho han fet complint la seva funció de guiar les embarcacions de nit. Com que el turisme massiu ha cremat molts d’espais, en cerca de nous; vol coses diferents i exclusives per a l’incipient turisme de luxe. L’estratègia informativa de l’APB amb els fars és la mateixa que usen diferents administracions amb altres béns: deixar-los caure, publicitar que no estan ben conservats, tenir-los tancats, dir que l’administració no té doblers per mantenir-los i vendre a l’opinió pública que, en mans privades, tot plegat es resoldrà i a més es crearan llocs de feina. Amén.

Tot un pla estatal

No parlam just del fars de les illes. El pla «Faros de España» (cercau-los a Facebook i Twitter) és un projecte del Govern espanyol que cerca convertir en hotels tots aquells fars que tenguin les mínimes condicions per a albergar turistes. Aquest ús hoteler està expressament prohibit en realitat, però la llei contempla excepcions. Qualsevol divendres de l’any, dia que hi ha reunió del Consell de Ministres, es pot permetre aquest ús hoteler per qualsevol far. La norma que permet nous usos no és nova, el PSOE va introduir aquestes excepcions fa anys. Dels 187 fars existents, n’hi ha 12 que són usats com a centres culturals o de formació, cinc com a centres d’investigació (Cap Salines per exemple) i altres set disposen de bars (Cap de Formentor) o cafeteries (Cap d’Artrutx). Ara però, no parlam d’excepcions aïllades més o manco acceptables, sinó d’un pla de reconversió dels fars en hotels com a activitat principal. Trafalgar (Cadis), Ribadeo (Lugo), Illa de Tabarca (Alacant), Cap de Sant Antoni (Xàbia)… són objecte de desig de diverses empreses hoteleres i ja han rebut ofertes.

Els darrers faroners expulsats

Concentració al far del Cap Blanc contra la seva privatització.

Un document de l’APB al qual Salvem Portocolom ha tengut accés, afirma que els fars que es volen convertir en hotel són més dels sis inicialment publicitats. Hores d’ara ja en són nou: Ciutadella, Illa de l’Aire, Punta Nati (Menorca), Portocolom, Illot d’Aucanada, Capdepera, Cap Blanc, Cap Gros (Mallorca) i Botafoc (Eivissa). El de Ciutadella (Sa Farola) ja s’està tramitant. Tot i que la tecnologia ha substituït als antics faroners, alguns d’aquests tècnics encara són necessaris. El faroner de Portocolom per exemple, du el manteniment dels fars de Capdepera, cap Salines, Cabrera i Cap Blanc. Els comptes de l’APB són els d’eliminar per complet als darrers faroners de les illes. Al document de l’APB, hi ha l’edat de cada faroner apuntat vora el far que aquest habita. Compten els dies que els hi falten per prejubilar-los forçosament si cal, perquè els veuen com un obstacle per als hotels. Feis lloc, que vénen els turistes! Així és la gent que ens governa. Recordem també, que a les illes encara hi ha vuit fars habitats pels faroners i les seves famílies: Botafoc, l’Avançada, Capdepera, Portocolom, Cala Figuera, Cap Gros, Favàritx i Ciutadella.

L’excusa dels costos

L’excusa que els fars no generen recursos per mantenir-se a si mateixos és falsa. Les embarcacions de les Illes Balears superiors a 6 metres, paguen anualment una taxa, anomenada T-0, destinada al manteniment de fars. Segons la mateixa APB aquesta taxa va recaptar l’any 2014 fins a 1,5 milions d’euros. Què va gastar l’APB en manteniment el 2014? Idò 138.000 euros, no arriba ni al 10% del que van recaptar. Entenem que això suposa un frau a la ciutadania, especialment als milers de propietaris d’embarcacions que paguen aquesta taxa. El text que acompanya la taxa, parla de manteniment dels fars, no sols que facin claror a la nit, sinó també dels edificis.

Per altra part l’APB és un organisme que mou quantitats ingents de doblers i té un pressupost enorme. Sols al port d’Eivissa fa obres per valor de 12,5 milions d’euros i preveia una inversió al nou port de Palma de fins a 500 milions d’euros sumant-hi diners privats. Segons els seus pressupostos enguany invertirà prop de 10 milions d’euros al Port de Palma sols en millora d’accessos per grans creuers. És més del que s’ha destinat a conservació dels fars en dècades o en tot el segle xx. Si hi ha cap administració sobrada de pressupost, és aquesta.

APB: Una entitat sempre sota sospita

L’APB és una entitat amb poc personal, poques despeses i molts de recursos. Molts dels espais púbics de la primera línia, inclosos els ports més importants, molls i els fars són seus. Viu de fer concessions d’aquest espais públics a empreses privades. Aquestes goloses concessions se solen fer d’amagat, se’n tem poca gent, i han generat diversos casos de corrupció. Els dos darrers presidents de fet (PP i PSOE), han estan imputats per adjudicar concursos de forma fraudulenta, un d’ells a l’empresari Gerardo Díaz Ferrán, expresident de la patronal espanyola i ara a la presó.

El cas de Portocolom

Manifestació del 15 de març. 800 persones marxaren en defensa del far de Portocolom.

L’onada neoliberal pot fer-se seu qualsevol patrimoni si no hi ha prou gent disposada a defensar-lo. A Portocolom però, hi ha persones disposades a evitar-ho. Far públic i obert a tothom, és la campanya de Salvem Portocolom que vol evitar els usos hotelers al far i que sigui accessible per a tothom. El passat 15 de març fins a 800 persones van sortir a defensar el seu patrimoni en una marxa que culminà al far, situat a la Punta de ses Crestes. Recordem que és l’edifici més emblemàtic i antic (152 anys) del poble i té una gran bellesa. El seu valor patrimonial, arquitectònic, cultural i natural està molt per damunt de càlculs monetaris.

Després de 152 anys d’història, és un símbol fixat a la retina de residents, estiuejants i visitants del Port. Salvem Portocolom creu que el far ha de mantenir les seves funcions, s’ha de conservar i ha d’estar obert al públic. Creiem que un ús privat i exclusiu no garanteix la conservació de l’edifici i del seu entorn natural, d’unes dues hectàrees. Hi ha altres exemples de resistència. A Formentera molta gent ha protestat davant la possibilitat d’incloure altres usos al far de Barbaria. Aquest sentiment ha estat recollit per l’Ajuntament i el Consell de Formentera, que han fet recular l’APB.

Salvem Portocolom no demana la lluna, sols conservar el patrimoni de tots. Ara també ha reviscolat l’Associacció d’Amics dels Fars, que ha iniciat un campanya en defensa dels fars de les Illes. Som-hi idò, que no ens prenguin el que és de tots.