El lloguer turístic: de l’economia col·laborativa a la mercantilització de l’habitatge

Amb la publicació dels mapes i dades d’oferta d’allotjaments de la plataforma Airbnb, Terraferida posa en qüestió les bondats del lloguer turístic.

No imaginava Enric Alzamora l’any 1905, quan va promoure la creació de la Sociedad del Fomento del Turismo de Mallorca, la transformació radical que sofririen, en poc més de 100 anys, els atractius turístics, ni la facilitat actual per organitzar les tan desitjades visites a l’illa. Inevitablement, l’evolució del turisme a les Illes Balears està lligada a l’aparició de conceptes nous, com balearització, turistització, gentrificació, massificació, etc. encadenats al desenvolupament d’un turisme de masses de sol i platja que ha tingut unes conseqüències ambientals i socials de gran profunditat.

La darrera gran novetat en aquest escenari és el lloguer turístic. El fenomen no és nou, de fet, el varen idear els hotelers per a pal·liar l’«overbooking» desviant turistes a apartaments i cases particulars. Ha estat els darrers anys, amb l’aparició de portals web que faciliten el contacte entre particulars, quan més s’ha popularitzat. La generalització d’aquesta activitat, que a l’àmbit individual pot semblar molt raonable i suposa una ajuda econòmica per a moltes famílies, té unes conseqüències ambientals i socials que accentuen encara més els impactes del turisme. Algunes persones i col·lectius veuen el lloguer vacacional com la nova «gallina dels ous d’or» que salvarà l’economia de les Illes de tots els seus mals turístics. Un dels mantres més repetits és el concepte de l’economia col·laborativa que permetria repartir millor els beneficis del turisme. Internet ha introduït un element nou: l’intermediari (o el portal), que proporciona la plataforma de comunicació entre usuaris, les eines de registre i valoració dels béns i serveis que ofereixen. Aquesta intervenció de l’intermediari no és altruista, un percentatge n’és un benefici directe. La multiplicació dels intercanvis arreu del món comporta la dels beneficis (només Airbnb facilita el lloguer de més de 3 milions d’allotjaments, opera en 65000 ciutats de 191 països i té més de 150 milions d’usuaris). Aquests portals s’han convertit en empreses transnacionals amb seus a paradisos fiscals, que reben aportacions d’inversors i que cotitzen a borsa. Amb tot, agències especialitzades i persones a títol particular han pres el paper d’intermediaris secundaris tot aprofitant el fet que és possible que un mateix «amfitrió» ofereixi a través del portal més d’un habitatge. Així, els beneficis es privatitzen, mentre que els costos ambientals d’ocupació del territori, d’ús de les infraestructures de transport, de sanejament, de proveïment d’aigua i energia, d’atenció sanitària i de seguretat els internalitza el territori en el qual es realitza l’activitat.

Mapa interactiu de Mallorca amb oferta dels habitatges de lloguer de la plataforma Airbnb.

En aquest 2017 quedarà gravada a la memòria col·lectiva la publicació per part de Terraferida d’uns mapes interactius de les illes amb la geolocalització dels habitatges que ofereix Airbnb, gràcies a les dades que activistes ambientals internacionals (com InsideAirbnb) obtenen dels mateixos portals i posen a l’abast de la població. Les dades analitzades demostren l’enorme penetració de l’oferta de lloguer turístic a Balears, el seu creixement exponencial, i la gran concentració i professionalització que es dóna en la comercialització. El desembre del 2016 el portal Airbnb oferia a Mallorca 11.000 allotjaments, quatre mesos després ja eren 15.000 amb un total de 110.000 places, de les que només unes 20.000 serien legals. Entre 2015 i 2016 Airbnb va augmentar un 53% les places i va duplicar les pernoctacions a Mallorca, arribant a 1.150.000 estades. A Eivissa, on la situació és dramàtica i els preus són entre 3 i 4 vegades més cars de mitjana que a la resta d’illes, Airbnb ofereix 4.716 allotjaments amb capacitat per a 27.000 places; a Menorca 1.900 allotjaments i 10.250 places. En total, Airbnb ja té 150.000 places que han rebut un mínim d’1.500.000 de pernoctacions declarades. La concentració en la gestió també varia segons l’illa: a Mallorca hi ha 6,14 habitatges per amfitrió, a Eivissa és de 3,25, a Formentera 2,23 i a Menorca 2,99. És a dir, com més urbanitzada està l’illa, més penetra el lloguer i les grans multinacionals. A les Illes Balears, els 99 primers comercialitzadors de la llista ofereixen més de 9.000 allotjaments: a Mallorca 7.511 allotjaments (un sol comercialitzador lloga 730 habitatges!), la meitat del total, i a Eivissa 1.900 allotjaments i 9.000 places.

Des de Terraferida intentam ajudar a obrir un debat silenciat massa temps. Aquest ha estat el primer èxit de les entitats que combaten les conseqüències del lloguer turístic: acabar amb una mena de llei del silenci i la visió unilateral que destaca només els aspectes favorables. Ara es pot sentir amb força la veu dels perjudicats dels efectes del lloguer turístic sobre l’habitatge, la cohesió social i la pressió turística, que, a més, comencen a organitzar-se i fer xarxa. També intentam contribuir a millorar el diagnòstic: hem fet i feim, en col·laboració amb altres col·lectius, el que podríem anomenar com estadística popular, i han aflorat dades i informes mig amagats, xifres d’inspectors i sancions, etc. Finalment, intentam contribuir a l’articulació d’un contradiscurs del lloguer turístic, denunciant la relació de causa-efecte que té com a accelerador d’un nou boom turístic que, a més, ha duit les nostres illes a uns nivells de massificació turística i desigualtat social com mai s’havien donat, i que a més dificulta a moltes persones l’accés a l’habitatge. En conjunt, podem parlar d’una resistència col·laborativa que, a pesar de les grans dificultats, ha posat la cara oculta del lloguer turístic damunt la taula. No és casual com ha canviat el llenguatge utilitzat des de l’avantprojecte de modificació de la Llei 8/2012 de turisme, de desembre, a l’esborrany presentat a tramitació parlamentària l’abril del 2017, que ara reconeix la necessitat d’establir un sostre turístic de places definit per criteris territorials i urbanístics, la situació clandestina de la major part de l’oferta, la necessitat d’endurir la inspecció i sanció, etc.

«Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita» protesta a la UIB durant la presentació de l’estudi Mito y realidad del alquiler vacacional en las Islas Baleares el 4 de maig del 2017.

No obstant això, s’ha produït també una resposta reactiva adversa. Associacions empresarials, Airbnb, acadèmics i alts càrrecs públics han sortit a defensar les bondats del nou vector turístic. S’ha assenyalat que som exagerats, analíticament incorrectes o que seguim mites i que es tracta bàsicament d’una activitat amb efectes positius econòmics, socials i fins i tot ambientals. El bombardeig d’aquests arguments creix cada dia, i és previsible que no s’aturi durant el procés de tramitació legislativa en marxa, per obstaculitzar l’establiment d’un sostre turístic ambiciós. El mateix esborrany de llei, elaborat sota la pressió del lobby del lloguer turístic, més enllà dels avanços assenyalats, no s’atreveix a definir un límit, i, sorprenentment, legalitzarà aquesta activitat en pisos, quan ara està prohibit, i quan és la modalitat que més incidència té sobre el mercat de l’habitatge. Esperem que això no sigui així. No sembla haver-hi motius per a crear-se grans expectatives d’una solució a l’alçada del problema, però, precisament per això, per la pressió turística desfermada, hi ha més motius per continuar punyint.