Tot indica que enguany tornarà a ser un any rècord d’arribada de turistes a les Illes. Les zones costaneres estan al màxim de la seva capacitat i a l’interior el tragí en els moltíssims xalets que es lloguen és continu. Aquí, i a les carreteres plenes de cotxes de lloguer, és on es nota més aquest augment en l’arribada de turistes. Igualment, a Ciutat, on abans la invasió turística no s’hi acostava, ara vessen carrers plens de guiris que han desembarcat d’un monstruós creuer, que acaben de sortir del pis que han llogat o de l’hotel boutique on s’allotgen.
El sector turístic s’ha diversificat i renovat, com diria un economista. En canvi, la nostra economia és més monolítica que mai: tot gira al voltant del turisme. Aquesta dependència dels fluxos turístics -i de les grans multinacionals que les manegen- és celebrada per molts, fins i tot dins amplis sectors de l’esquerra, que per exemple veuen amb bons ulls el boom del lloguer turístic. Però, darrere de la propaganda que ho pinta d’economia col·laboradora o redistributiva s’hi amaga una crua realitat que il·lustren tres dels articles que trobareu en aquest monogràfic.
Per altra banda, enguany s’han intensificat els grans projectes urbanístics i de construcció d’infraestructures que directament o indirectament estan relacionats amb l’expansió turística. Uns projectes que suposen una ferida més al nostre malmenat medi ambient, els quals, per res, no beneficiaran al gruix de la població. La fal·làcia de la generació de llocs de treball, cada vegada més, és vista com el que és: grans beneficis econòmics per uns pocs i explotació laboral per una majoria. El dossier que hi trobareu en les pàgines centrals n’és una petita mostra.
Així i tot, el tomb en l’escenari polític pareix que pot suposar un petit entrebanc en aquesta total turistització de les nostres illes. Però no ens feim il·lusions. El nostre objectiu va molt més enllà d’aturar els peus als hotelers. No volem gestionar el desastre per fer-lo més digerible, el volem capgirar de baix a dalt. L’arrel dels grans problemes als quals ens enfrontam ens ho indica. Anem a sembrar, idò, una nova societat. Tot inclòs.
