El turisme com a responsable i víctima de l’escalfament global.
A finals de l’any 2015, va reaparèixer durant unes setmanes l’oblidada qüestió del canvi climàtic, a causa de la celebració de la XXI Conferència Internacional sobre Canvi Climàtic, popularment coneguda com a COP21. Aprofitant l’avinentesa, analitzarem quina responsabilitat té el turisme sobre el canvi climàtic, com afectarà previsiblement el recent acord de la COP21 sobre aquesta indústria i quines conseqüències tendrà l’augment de la temperatura global sobre el turisme balear.
La responsabilitat climàtica de «la indústria sense fums»
Les emissions de l’aviació són especialment nocives i responsables del canvi climàtic. Tim Shaffer.
Tot i que habitualment s’ha presentat el turisme com a «la indústria sense fums», la realitat s’allunya molt d’aquesta afirmació. La mateixa Organització Mundial del Turisme (OMT) va calcular que, el 2008, les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) atribuïdes al turisme ronden el 5% de les emissions globals, amb el transport aeri com el principal sector emissor (li correspondria el 2% de les emissions mundials). No obstant això, tenint en compte l’especial nocivitat de les emissions provinents de l’aviació a causa que aquestes es produeixen a les capes altes de la troposfera, fet que ajuda a la creació d’esteles de condensació i niguls cirrus que contribueixen especialment a l’augment de la temperatura global, es calcula que el turisme pot ser responsable de fins a un 9% del forçant radiatiu d’origen antropogènic que està provocant el canvi climàtic. A més de l’aviació, que representaria un 75% de la responsabilitat turística en el pitjor dels casos, els principals causants del canvi climàtic en l’àmbit del turisme són el transport per carretera (14%) i la despesa energètica a l’allotjament (9%)1.
A part, cal assenyalar que altres investigacions més crítiques conclouen que sols l’aviació pot suposar fins al 14% de la responsabilitat total mundial del canvi climàtic, pel que, en tal cas, prop d’un 16% de la responsabilitat del canvi climàtic seria imputable al turisme2.
Les emissions turístiques balears
La central tèrmica d’Es Murterar és la infraestructura més contaminant. Cándido García.
Les emissions de GEH de l’aviació l’any 2010 a les Balears, el principal sector nociu del turisme, suposaren un 14,5% del total de les emissions (set vegades superior que la mitja global). A part, els dos sectors que més contribueixen al canvi climàtic a ca nostra també estan estretament relacionats amb el turisme: el transport per carretera (20,4%) i la generació elèctrica (53%). Cal remarcar que, al mateix 2010, la generació elèctrica va superar en un 65% els drets d’emissions concedits. Per altra banda, la central tèrmica més contaminant és la d’Es Murterar, a Alcúdia, que generà dues terceres parts de les emissions d’aquest sector a causa que empra carbó. No obstant això, del 2010 cap endavant, aquestes emissions han minvat gràcies a la connexió energètica amb la península mitjançant el cable elèctric submarí i el gasoducte3.
Per tal de tractar d’aproximar el percentatge d’emissions de GEH a les Balears durant el 2010 imputables al turisme, considerant que visitaren l’illa un total d’11,47 milions de turistes i que l’estada mitja fou de 8,5 dies, obtenim una població turística flotant de 268.163 turistes4. Si els sumem als 1,11 milions de residents, el total de població a les illes el 2010 fou d’1,37 milions de persones5. Per tant, si repartim entre tota la població la suma de les emissions resultants de la generació elèctrica, el transport per carretera i els sectors serveis i residencial, obtenim que un 15,09% de les emissions balears foren generades pels turistes. A més, si consideram que un 76,74% dels passatgers que empraren els aeroports balears foren turistes, tenim que un 11,40% de les emissions provenen del transport aeri turista6 7. Per tant, es pot considerar que fins a un 26,49% de les emissions balears són produïdes pel fenomen turístic, una xifra cinc vegades major que la d’escala mundial.
COP21 o la farsa de les elits
L’acord signat a la COP21, pretén la reducció de les emissions globals de GEH fins a frenar l’augment de la temperatura global per sota dels dos graus centígrads abans que acabi el segle, quan la previsió actual és que n’augmenti quatre. No obstant això, cal assenyalar que l’acord no és vinculant: simplement es tracta d’una llista de bones intencions i expectatives de futurs acords. Emperò, no apareix ni una sola paraula sobre la necessària reducció de l’ús de combustibles fòssils, principals responsables de l’escalfament global 8.
En matèria turística, l’acord és més descoratjador encara: no es fa cap referència a l’aviació i al transport marítim, considerats dos dels majors emissors de GEH a escala global. De fet, en els textos preparatoris previs de l’acord sí que hi havia referències explícites a aquests sectors. Emperò, quan es presentà el primer esborrany per cercar l’acord, dites referències desaparegueren9. Barra lliure!
El turisme com a motor de creixement… del canvi climàtic
El creixement del turisme pareix no tenir aturall: any rere any augmenta el nombre de turistes que visiten tant casa nostra com arreu del món (exceptuant aquelles regions que estan en conflicte). De fet, es preveu que el turisme creixerà un 56% entre 2010 i 2030 a l’Europa mediterrània10. Si ens centram en l’aviació, pareix poc probable que, amb l’augment sostingut del tràfic aeri previst durant les dècades vinents, es puguin frenar o minvar les emissions de GEH. De fet, es calcula que entre 2014 i 2035 les seves emissions de CO2 augmentaran un 45%11.
En definitiva, atès que l’acord de la COP21 no obliga a les aerolínies a reduir de les emissions i que, en canvi, aquestes preveuen augmentar-les, pareix que la proporció de canvi climàtic imputable al turisme seguirà creixent mentre es tengui accés a petroli barat.
L’efecte boomerang de les emissions turístiques
El turisme balear, com a indústria directament depenent del clima, es veurà afectat indubtablement pel canvi climàtic. La primera -i òbvia- conseqüència és l’augment de la temperatura durant tot l’any, però sobretot a l’estiu i la tardor. Per tant, en plena temporada turística, els dies de calor insofrible augmentaran12. Tot i així, alguns estudis indiquen que, encara que els dies de temperatura ideal pel turisme es reduirien, augmentarien aquells dies de condicions acceptables, fet que es podria traduir en l’allargament de la temporada turística13. Qui havia de dir que el canvi climàtic ens portaria la «desitjada» desestacionalització!
Per altra banda, també es preveu una disminució de la pluja de fins a un terç a finals de segle14. Si avui dia ja tenim problemes d’escassetat, imagineu la gravetat de la situació si plou encara menys i, per contra, la temporada turística s’allarga i segueix incrementant-se l’arribada de turistes.
Per últim, el nivell de la mar pot augmentar fins a 85 cm a finals de segle, fet que provocarà un retrocés mitjà de 50 metres de les platges de Balears el 205015. A part, la temperatura i acidesa de la mar també augmentaran fins al punt que el 90% de les praderes de posidònia, altament necessàries per a la seva capacitat de captació de CO2, podrien haver desaparegut a meitats de segle16.
En definitiva, l’escenari futur pinta molt negre. Tot pareix indicar que la contribució a l’escalfament global per part de la indústria turística augmentarà, produint unes condicions climàtiques cada vegada més adverses, tant per la pràctica del turisme com per la mateixa subsistència. La quimera del turisme sostenible és irrealitzable: si volem frenar el canvi climàtic, hem de decréixer turísticament de forma dràstica. No ens queda altra sortida.
1 World Tourism Organitzation. (2008). Climate Change and Tourism – Responding to Global Challenges. World Tourism Organization United Nations Environment Programme.
2 Lee, D.S. et al. (2009). Aviation and global climate change in the 21st century. Atmospheric Environment. 43.
3 Comitè Tècnic de Canvi Climàtic (2012) Emissions de gasos d’efecte hivernacle a les Illes Balears 2010. Govern de les Illes Balears.
4 IBESTAT (2010) Nombre, pernoctacions i estada mitjana dels turistes amb destinació principal les Illes Balears per període i país de residència. Turisme – Despesa i perfil dels turistes (Egatur).
5 IBESTAT (2010) Població per any de naixença-edat, illa de residència i sexe. Població – Padró (xifres de població).
6 IBESTAT (2010) Trànsit aeri de passatgers per període, país, escala, aeroport i moviment. Economia – Sector serveis – Transport.
7 IBESTAT (2010) Turistes amb destinació principal les Illes Balears per període, tipus d’allotjament i via d’accés. Turisme – Flux de turistes (Frontur).
8 Naciones Unidas (2015) Aprobación del Acuerdo de París. Convención Marco sobre el Cambio Climático.
9 Air Transport Action Group (2015) Aviation CO2 emissions to be dealt with next year at ICAO. AviationBenefits.org.
10 World Tourism Organitzation (2011) Tourism towards 2030 – Global Overview. World Tourism Organization United Nations.
11 European Aviation Safety Agency (2016) Informe Medioambiental de la Aviación Europea 2016.
12 Observatori del Clima de les Illes Balears (2009) Generació d’Escenaris de Canvi Climàtic a les Balears.
13 Amengual A. et al. (2010) Projeccions del potencial turístic per al Sistema Integral Platja de Palma. IMEDEA (CSIC-UIB).
14 UIB (2008) Si es mantenen els canvis detectats en el clima, les Illes Balears hauran perdut a finals del segle un terç de la precipitació anual.
15 Ecologistas en Acción (2008) Las playas de Baleares retrocederán hasta 50 m debido al cambio climático.
16 Jordà J. (2012) Mediterranean seagrass vulnerable to regional climate warming. IMEDEA (CSIC-UIB).
