La unió com a començament de tota lluita. En joc: el conveni col·lectiu.
Amb l’arribada del Pacte al Govern, durant els anys 2015 i 2016 es varen dur a terme dos plans de xoc contra l’explotació laboral i la precarietat laboral1 2. L’objectiu d’aquests plans era aturar el frau en la contractació. En les memòries que recullen els resultats d’aquestes accions es pot comprovar que hi ha hagut una certa millora en aquesta matèria. Tot i així, aquesta campanya deixa de banda molts d’altres aspectes que afecten directament el sector de l’hoteleria, com les condicions de treball, les pressions que ha de suportar el personal contractat durant la temporada, les hores extres (molts de cops ni pagades ni tornades amb descans) i tampoc especifica quins són els centres en concret on s’han realitzat aquestes inspeccions. S’ha fet una petita primera passa, però en queden moltes per fer.
De fet, l’estadística sobre sinistralitat laboral que es va realitzar l’any 2016 mostra com a les Illes Balears ha augmentat un 12,8% respecte a l’any 20153, situant-nos, juntament amb Castella-la Manxa, com una de les Comunitats Autònomes amb més accidents laborals. I per si la situació no fos prou complicada, per abril d’aquest any vàrem haver de suportar com la Federació Hotelera demanava en el Club Diari de Mallorca un nou model hoteler per augmentar la productivitat i la qualitat del producte que ells mateixos varen deixar per terra4. És a dir: la FFHM destrueix l’anterior model sense cap mirament i ara demana que tots ajudem a crear-ne un de més qualitat. Fins quan aguantarem?
Gir simptomàtic dels conceptes
De l’explotació a la precarietat en un sol any. Presentació dels Plans de Xoc dels anys 2015 i 2016.
A part de la falta d’objectius que trobam en els plans de xoc, les seves portades ens serveixen d’exemple per analitzar el discurs institucional i social respecte la situació dels treballadors i treballadores. La portada de l’any 2015 parla de l’explotació laboral mentre que la del 2016 ho fa sobre la precarietat laboral. Per tant, quin és el límit entre els dos conceptes? En aquest sentit, segons la UGT5 l’explotació laboral és l’engany, l’abús d’una situació de necessitat, la imposició d’unes condicions de treball especialment lesives, que determinen el pas d’una infracció social a un delicte contra els drets dels treballadors. D’altra banda, el concepte de precarietat laboral definit per Ernest Cañada al Tot Inclòs de 2015, fa referència a la temporalitat de la contractació, l’existència de salaris baixos i la pèrdua dels drets laborals bàsics, que provoquen una situació inestable en el personal. Si ens hi fixem, no hi ha gaire diferència entre les dues definicions. No obstant això, la precarietat és percebuda com a una situació menys greu que l’explotació, ja que no s’equipara directament amb el delicte.
A més a més, la utilització indistinta d’ambdós termes pot servir com a eufemisme per no atacar el problema existent i així, la precarietat es converteix en quelcom que es pot suportar. Però no hem de caure en la trampa, els qui: «mitjançant engany o abús de situació de necessitat, imposin als treballadors al seu servei condicions laborals o de Seguretat Social que perjudiquin, suprimeixin o restringeixin els drets (…)», estan cometent un delicte, article 311 del Codi Penal6.
Per aquest motiu, per evitar la retòrica buida que pot conduir a l’anestesiament de la societat, es fa necessari distingir els conceptes. La precarietat existeix, però no pot servir com a eslògan per difuminar la realitat.
Reactivant la solidaritat entre els treballadors
«A Cipriano Algor li tremolaven les mans, va mirar al voltant, perplex, implorant ajuda, però només va llegir el desinterès en les cares dels tres conductors que van arribar després d’ell. Malgrat això, va intentar apel·lar a la solidaritat de classe» i no va trobar a ningú. D’un dia per l’altre, el terrissaire protagonista de la novel·la La Caverna de José Saramago es veu sotmès a unes noves condicions laborals sense que hi pugui fer res. Al principi es queixa i intenta demanar ajuda, però amb la passivitat dels seus companys i l’instint de supervivència, cedeix. Aquest fragment resumeix la situació actual en què es troba la classe treballadora. Per una banda, la complexitat de l’actual sistema provoca una situació de necessitat que fa acceptar les noves condicions. Per altra banda, la falta de suport entre companys i companyes dóna lloc a una major indefensió i un augment del control per part de l’empresariat.
No obstant això, on hi ha solidaritat hi ha lluita, i això ho han demostrat les cambreres de pis. Aquest departament ha aconseguit organitzar-se per demanar unes condicions laborals dignes7, així com una jubilació anticipada i un reconeixement de les malalties que sofreixen a causa de la seva feina, entre d’altres coses. Però dins l’hoteleria també hi ha altres departaments que pateixen les conseqüències de la falta de drets laborals, com el personal de cuina, els cambrers i cambreres, etc. Aquests departaments també es troben sotmesos a la pressió contínua de l’activitat hotelera, que els impedeix exercir la seva feina en condicions dignes i es veuen sotmesos a l’explotació.
Canta Ovidi Montllor: «si jo ja m’he cansat d’anar vivint dient el va com va, pensa que sols diré fins que més no podré: va com vull. Com volem.» Per tant, es tracta de capgirar el tarannà del «va com va» perquè es pugui convertir amb un «va com vull, com volem». La singularitat de cada departament dins l’hoteleria fa que hi hagi diferents graus de mobilització, però també hi cap la possibilitat de reaccionar de forma conjunta; es tracta de recuperar la consciència com a col·lectiu i decidir el que es vol.
La negociació del nou Conveni Col·lectiu
El pròxim any s’haurà de negociar el nou conveni col·lectiu d’hoteleria. La negociació de l’any 2014 mostra com la patronal va intentar introduir l’externalització dels serveis, la qual cosa no es pot permetre a la propera negociació, però tampoc ha de ser l’única lluita. El conveni col·lectiu és una eina per millorar les condicions de la feina i d’això n’eren ben conscients els sindicats i els treballadors que dia 5 de juny de l’any 1986 varen començar una vaga del sector per demanar un nou Conveni Col.lectiu que recollís els drets que reclamaven8.
Tal com apunta l’analista Rafael Borràs9, ara fa 31 anys d’una de les vagues més importants que han tingut lloc a les Illes Balears. Tot i que estava programada per a que durés sis dies, va ser suficient un sol dia per arribar a un pacte favorable pels treballadors i treballadores. Varen aconseguir assegurar la «cridada» obligatòria a tot el personal fix discontinu, un increment salarial del 9,75%, una reducció de la jornada, millores en les condicions de feina i una ampliació dels drets sindicals.
Així doncs, s’ha d’estar preparat per sortir al carrer, per què, com diu David Fernàndez «al cap i a la fi, on passen realment les coses? Ni a la tele ni al plasma ni a la tablet. Les coses passen allà on podem canviar-les i fer-les diferents: a la plaça, al barri a l’escola i a l’escala»10 i és ara i aquí que les podem canviar. La vaga de 1986 és un gran exemple a seguir. A la negociació de l’any 2018 s’ha de defensar la no externalització dels serveis, però també s’ha de reclamar encara amb més força el retorn dels drets vulnerats en nom de la crisi i una millora en les condicions de treball. Segons l’economista Miren Etxezarreta «quan els treballadors tenien més força aconseguien Convenis Col.lectius favorables»11.
1 CAIB (2015, agost) Pla de lluita contra l’explotació laboral.
2 CAIB (2016, juny) Pla de lluita contra la precarietat laboral.
3 EFE Palma (2017, 24 d’abril) Los accidentes laborales aumentaron un 12% en 2016. Diario de Mallorca.
4 Guijarro F. (2017, 27 d’abril) Los hoteleros advierten de que Mallorca nunca más podrá competir en precio. Diario de Mallorca.
5 UGT. Por un trabajo digno, contra la explotación laboral. www.ugt.es.
6 Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal.
7 Tur A. (2016, 16 de juny) Augmenten l’exigència però no la plantilla. Ara Balears.
8 Borràs R. (2016, 4 de juny) La importància de la vaga d’hosteleria de 1986. Ara Balears.
9 Borràs R., Cámara M., Caro R. i Díez G. (2016, 2 de juny) La huelga de hostelería de 1986, fijos discontinuos y sindicalismo. Diario de Mallorca.
10 Fernández D. (2016, 23 de desembre) Fa fred. Ara Balears.
11 Capdevila C. (2016, 9 de gener) Entrevista de Carles Capdevila a Miren Etxezarreta. Ara Diumenge.
