Amb qüestió d’una dècada a Balears aquesta modalitat ha crescut un 93,6% i ja representa el 12,73% del total de visitants.
«El primero en llegar ha sido el Mein-Schiff 4, a las 3.23 horas de la madrugada; seguido del Aidacara que viaja con destino a Cannes y que ha llegado a las 4.52 horas; del Thomson Majesty a las 5.23 horas; y del Costa Fascinosa que se dirige a Palermo y ha atracado a las 7.30 horas. Posteriormente ha llegado el Norwegian Jade a las 7.41 horas, que viaja con rumbo a Malta; después el Costa Diadema que ha atracado a las 8.46 procedente de Barcelona, y el Royal Clipper a las 9.36 horas, que se dirige a Maó»
Port de Palma. Crònica d’una invasió?1
Segons la investigadora Margarita Luna Buades, l’any 2013, les regions del món de màxima afluència de creuers eren el Carib/Bahames amb un 37% del mercat mundial; la Mar Mediterrània, amb un 20%; i, en tercer lloc, Europa sense la regió mediterrània, amb un 10% del mercat mundial. Aquestes tres regions sumaven ni més ni manco que el 67% d’aquesta modalitat de turisme. La resta, el 33%, es repartia entre Alaska, Àsia, Oceania i el sud d’Àfrica.2
L’arribada de grans creuers al port de Palma, ha estat un dels temes recurrents del passat estiu dels col·lectius ecologistes per denunciar la massificació turística que pateixen les Balears.
A l’àmbit de la Mediterrània, el 2013, els països que més concentraven aquesta activitat eren Itàlia, amb el 40%, Espanya, amb el 22% i Grècia, amb l’11%. Mentre que per ports d’arribada i/o sortida, el rànquing del 2012 era, en primer lloc, el port de Barcelona. En segon, tercer i quart lloc, Civitavecchia, El Pireu i Venècia, tots tres a Itàlia. Després, ja venien els ports de les Illes Balears, en cinquè lloc.3
Ja dins l’àmbit d’Espanya, el port de Barcelona, aglutinava el 45% dels passatgers, i a darrere hi anaven els ports de les Illes Balears amb un 24%.4
Amb tot, es tracta de la modalitat de turisme que està més a l’alça aquesta darrera dècada5. I no és cap casualitat, bona part dels responsables dels grans ports de la Mediterrània estan apostant per adaptar les seves infraestructures a l’arribada de creuers i dels seus passatgers.
Les noves invasions arriben en creuer
I no és cap sensació, és una realitat que demostren les xifres que publica mensualment l’Autoritat Portuària de Balears (APB)6. I és que amb poc més de 10 anys s’han duplicat les arribades de turistes en creuer. Així, l’any 2005, n’arribaren 1.011.105 mentre que l’any 2016, en varen arribar 1.957.429. Això, vol dir que en poc menys d’una dècada aquesta modalitat de turisme ha patit un creixement del 93,6%. Quasi res.
Per altra banda, el nombre de (vaixells) creuers que fan aturada o parteixen des de les Balears ha oscil·lat entre els 672 de l’any 2005 i els 788 vaixells de l’any 2015.A més, l’increment d’aquesta modalitat, ha fet que al Port de Palma ja arribin més passatgers en creuers que no pas amb les línies regulars.
Així, l’any passat, en un sol dia (03/05/2016) en temporada baixa varen arribar a Palma 8 creuers que, en menys de 24 hores, varen descarregar ni més ni manco que 22.000 turistes. Perquè us en feu una idea, el doble de persones que viuen a Campos o Andratx (amb una població pròxima als 10.000 habitants cadascun). Aquest mateix dia, el president de l’APB, afirmava «Estam contents perquè veim recompensada tota la feina que hem fet per promocionar un tipus de producte turístic que diversifica el conjunt de l’oferta turística balear».7
Al cap d’uns mesos, ja en temporada alta, el dia 03/08/2016 el col·lectiu Terraferida denunciava per les xarxes «Nou rècord de desmesura: 7 grans creuers desembarquen 25.000 persones a Palma #AquestEstiuHoPetam». La qüestió és que tots els mesos de l’any van arribant creuers. I sembla no tenir aturall.
Amb tot, l’any passat, dels 15.371.922 turistes arribats a les Illes Balears, el 12,73% ho feu via creuer.
El cas de Palma
El fet de descarregar tanta gent a un redol concret del territori genera múltiples impactes. En el cas de Palma, el primer és a peu de carrer, la sensació dels autòctons que intenten avançar per un espai on hi ha una riuada de turistes. A més, fan mudar les botigues que s’han d’adaptar a la demanda d’un turista que vol consumir a la ciutat en un espai de temps molt limitat. Així, menjar ràpid, roba i souvenirs s’apoderen de l’espai. Derivats d’aquests canvis d’usos es disparen els preus del lloguer dels locals. En conseqüència, el malestar dels veïnats de Palma es manifesta en forma de mobilització ciutadana. Per exemple, manifestant la necessitat urgent de limitar el desgavell turístic amb la campanya «#SenseLímitsNoHiHaFutur», que fa uns mesos va presentar el document 50 propostes per unes illes més verdes, més justes i menys massificades. Una d’aquestes, proposava «impedir que hi hagi més de 3 creuers simultàniament al port de Palma, frenar l’increment de creuers a Eivissa, Maó, Alcúdia i Cala Rajada». O bé, organitzant-se i convocant reunions per proposar possibles accions directes i manifestacions per fer visible el problema. Com, per exemple, l’assemblea «Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita» que ha organitzat un carril guiri i ha estampat centenars de pancartes per penjar a les balconades. També fent denúncies públiques a les xarxes socials.
Amb tot, actualment a les Illes Balears hi ha 5 ports d’interès general als quals hi poden desembarcar creuers. Són el de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i el de la Savina. A part, també n’arriben al port de Ciutadella, Sóller, Alcúdia i Cala Rajada. Tant l’Autoritat Portuària de les Balears com el Govern Balear i els respectius consells de cada illa es dediquen a fer promoció turística. Sempre per desesta- cionalitzar, és clar, ja que tenim un problema durant només una sèrie de mesos a l’any i podem encara allargar-lo fins a 12. A principis de maig, el conseller de turisme, Biel Barceló afirmava que estaven cercant solucions amb l’APB i l’Ajuntament de Palma perquè els turistes arribats en creuer a Ciutat siguin conduïts a diferents parts de la capital, per tal de no col·lapsar el centre. Així, la solució proposada és fer una escampadissa de turistes per altres barris palmesans que fins ara s’havien salvat de la invasió turística.
1 EFE Palma (2016, 3 de maig) El puerto de Palma bate hoy un récord con la llegada de 8 cruceros y 22.000 turistas. Diario de Mallorca.
2 Luna M. (2015) El turismo de cruceros en el Mediterráneo y en las Illes Balears. Un análisis entre el 2000 y el 2012. Scripta Nova.
6 Ports de Balears (2017) Tràfic – Creuers » Estadístiques. portsdebalears.com.
7 Ports de Balears (2016, 3 de maig) Ocho cruceros hacen escala el mismo día en el puerto de Palma. portsdebalears.com.
Un boom de negoci i saturació també a la mar
La nàutica recreativa i turística es dispara.
Com ja ha comprovat molta de la gent assídua als banys estiuencs a les desvirgades cales que envolten les Illes, la massificació d’embarcacions de residents i turistes és ja un fet que augmenta dia a dia. L’actual boom turístic també està animant de tal manera el negoci nàutic que està provocant l’eufòria entre els empresaris del sector1. No obstant això, l’efecte Airbnb està amenaçant en desbocar aquest negoci de manera semblant al que ha passat amb els habitatges vacacionals. Ara, però, el que està pujant notablement és la venda d’embarcacions de luxe, fins a un 62%, així com les estades d’estrangers amb iots de súper luxe per navegar a les nostres aigües. Una insolent ostentació de riquesa que satura les cales (o que fins i tot les ocupa2), i que provoca continus danys a les praderes de posidònia3 i l’augment de la contaminació marítima. A més a més, l’ombra de l’evasió fiscal i del blanqueig de capitals de dubtosa procedència envolta gran part d’aquest àmbit, atès que les Illes Caiman són la principal plataforma en la qual es comercialitzen els iots de luxe a les Illes Balears4.
En definitiva, estam abordats per terra, mar i aire, perquè tot el nostre territori s’ha convertit en un parc temàtic, en un balneari de luxe i en una plataforma d’evasió fiscal.
1 Magro A. (2017, 7 de maig) Mallorca lidera la venta de barcos y se prepara para un verano récord también en la náutica. Diario de Mallorca.
2 Ara Balears (2016, 31 d’agost) Terraferida reclama multes exemplars per a les «acampades de luxe» en espais protegits. Ara Balears.
3 Arévalo C., Sastre C. (2017, 19 de març) El 80% dels vaixells que fondegen a Eivissa i Formentera ho fan sobre posidònia. Ara Balears.
4 Murray I. (2012) Geografies del capitalisme balear: poder, metabolisme socioeconòmic i petjada ecològica d’una superpotència turística. Universitat de les Illes Balears.
