Una anàlisi crítica del turisme de creuers

Caracterització i impactes d’una activitat en ple creixement.

Rodrigo Fernández Miranda

El turisme de creuers permet viatjar entre diferents ports i països, amb itineraris predefinits i una oferta amb règim del tot inclòs. En un mateix espai físic, fusiona transport, allotjament i oci. Característiques definitòries d’aquesta activitat, com la mobilitat permanent del Capital, selecció de condicions fiscals i laborals a conveniència de les operadores, treballadores de qualsevol procedència o absència de regulacions estrictes, fan del turisme de creuers un paradigma de la globalització econòmica.

Sobre creixement i concentració

A les darreres dècades el turisme de creuers ha tengut un creixement impressionant. En 40 anys la demanda mundial s’ha multiplicat 40 vegades i al 2013 la xifra de negoci directa va pujar fins a 15,5 mil milions d’euros, el doble que 10 anys enrere [1]. A Europa entre 1999 i 2009 es va passar de 1,9 a 4,9 milions de consumidors. Al 2011, 5,6 milions de turistes iniciaren els seus creuers a un port, arribant al 30% de la demanda mundial [2]. Al 2012 els ports europeus van rebre 29,3 milions de viatgers, amb una taxa mitjana de creixement del 10% en 10 anys [3].

Hi ha en marxa un projecte d'ampliació del port de Palma que espera atreure més turisme de creuers.

Hi ha en marxa un projecte d’ampliació del port de Palma que espera atreure més turisme de creuers.

A la darrera dècada, l’emissió de creueristes espanyols es va multiplicar per 5 i la recepció superà els 5 milions, consolidant-se com el quart mercat europeu. El port de Barcelona, que quintuplicà la seva demanda entre 1995 i 2005, és el líder de la regió. Entre els ports espanyols d’embarcament, Barcelona i Ciutat de Mallorca concentren el 80% de les sortides, i el 75% de les escales es duen a terme a les Canàries, les Balears, Barcelona i Màlaga.

El 80% de l’oferta global de creuers la trobam concentrada en 3 empreses transnacionals

Per la seva part, el 80% de l’oferta global de creuers està concentrada en 3 empreses transnacionals: Carnival Corporation (50%), Royal Caribbean (25%) i Genting Hong Kong (7%) [4].

Sobre impactes de l’activitat

Aquest creixement posa en evidència els impactes que genera aquesta activitat. En primer lloc, aquest turisme té conseqüències ambientals, com la contaminació d’aigües, generació i deslocalització de residus perillosos, contaminació atmosfèrica o destrucció de la biodiversitat marina. En territori espanyol, s’han succeït en els darrers anys denuncies a vaixells per fondeig il·legal dins zones protegides. Un exemple fou el fondeig sobre praderies de posidònia dins la Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera (Illes Balears) d’un creuer de l’empresa alemanya Hapag-Lloyd Cruises [5].

Altres impactes ambientals es generen per l’ampliació i adaptació d’infraestructures portuàries. En el cas de Balears, amb un increment de la mobilitat marítima del 137% entre 1997 i 2006, al 2007 les infraestructures portuàries donaven sensació de saturació [6].

Si a tot això, hi afegim l’alt potencial de creixement i expansió i la inexistència d’una legislació global, l’activitat representa una de les principals amenaces en quan a contaminació, destrucció de biodiversitat i contribució a l’escalfament climàtic a escala global [7].

En el pla econòmic, el turisme de creuers es caracteritza per la impunitat fiscal, l’obscurantisme i el control dels fluxos financers, emparat en la concentració i desterritorialització del Capital. Mitjançant l’ús de banderes de conveniència i la domiciliació del vaixell a paradisos fiscals, aquestes embarcacions no estan subjectes al pagament d’impostos i altres contribucions. Aquest fet, potencia la concentració de beneficis i evita el repartiment dels beneficis generats entre els països de desembarcament.

El fort control de l’activitat per un grupet de transnacionals, a més d’una competència desigual per les petites i mitjanes explotacions en els destins, produeix un encapsulament del consum dels creueristes, un mercat captiu tant a bord com a terra, que no genera una cadena de valor afegit.

La potencia com a creadora de feina d’aquest turisme és inversament proporcional a la qualitat dels llocs de feina que genera

En l’àmbit sociolaboral, la potència com a creació de feina del turisme de creuers és inversament proporcional a la qualitat dels llocs de feina que genera. Les banderes de conveniència permeten constituir un estat d’excepció en quant a drets i condicions laborals. Durant períodes de fins a 6 mesos, les treballadores a bord realitzen jornades de feina de 7 dies per setmana: un terç sofreix jornals de 10 a 12 hores diàries, un altre terç de 12 a 14 hores i el 95% fa feina de dilluns a diumenge sense descans, segons denuncia la Federació Internacional de Treballadores del Transport (ITF). A més a més, empleades i tripulació, en al seva majoria no sindicats, reben salaris baixos i tenen limitats els drets laborals [8]. Una altra característica d’aquesta feina, és la jerarquització del personal contractat a partir de criteris d’origen ètnic o racial, nacionalitat o gènere [9].

ITF caracteritza així les condicions de feina en els creuers turístics: contractes precaris, sous baixos, llargues hores de feina estressant, amenaces, favoritisme i discriminació, rotació elevada de personal, escassa formació, i empresaris hostils als sindicats i a les negociacions col·lectives [10].

Regulació i consciència crítica

Sabent el que representa el turisme de creuers sobre el total del sector (en termes de nombre de passatgers i ingressos), és notable la desproporció entre el seu pes i els seus impactes

Tenint en compte el que representa el turisme de creuers sobre el total del sector (en termes de passatgers i ingressos), és notable la desproporció que existeix entre el seu pes i els seus impactes. Així mateix, el seu nivell de creixement molt per damunt de qualsevol altra activitat de l’economia globalitzada i el seu elevat potencial obliguen també a posar la mirada en el futur.

El turisme d'embarcacions recreatives també és una altra amenaça constant.

El turisme d’embarcacions recreatives també és una altra amenaça constant.

En primer lloc, davant una activitat altament impactant i en ple auge, és necessària una estricta legislació internacional que la reguli. A més, a un context d’evidents límits biofísics al creixement del capitalisme global, és imprescindible la denúncia, el foment d’una consciència col·lectiva crítica i la construcció d’alternatives d’oci sostenibles per aturar-ho.

Rodrigo Fernández Miranda és membre d’Alba Sud.

Notes:
[1] Euroxpress. “El turismo de mar y de costa, una de las joyas de la corona de la creación de empleo”. 20-02-14
[2] Consejo Europeo de Cruceros. (2012). Informe Anual de Contribución a la Economía Europea 2012. Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Valencia. (2009). El turismo de cruceros. Observatorio Turístico de la Comunitat Valenciana. (2011). Turismo de cruceros. Marzo 2011.
[3] Euroxpress. “El turismo de mar y de costa, una de las joyas de la corona de la creación de empleo”. 20-02-14
[4] Legoupil, T. (2013). “Los conflictos que genera el turismo de cruceros en Barcelona y otros puertos mediterráneos”. Biblio 3W. Revista bibliográfico de geografía y ciencias sociales. Universidad de Barcelona, n. 1049.
[5] Alonso, J. “Fiscalía investiga el fondeo del Columbos Dos sobre posidonia”. Última Hora. 18-06-12
[6] Seguí Pons, J., & Martínez Reynés, M. (2008). Las nuevas pautas de movilidad y su impacto en las infraestructuras de transporte en baleares. Diez años de cambios en el Mundo, en la Geografía y en las Ciencias Sociales, 1999-2008. Actas del X Coloquio Internacional de Geocrítica. Universidad de Barcelona
[7] Fernández Miranda, R. (2012). Lo que hunden mientras flotan. Auge y análisis crítico del turismo de cruceros en la globalización. Alba Sud.
[8] Robertson, G. (2009). Informe sobre turismo en crucero 2008. Lighthouse Foundation. Fundación para los Mares y los Océanos.
[9] ITF Seafarers. www.itfseafarers.org
[10] Ibídem