Substitució, banalització i minorització del català en els espais turístics.
Existeixen innumerables publicacions que analitzen l’impacte econòmic o ambiental del turisme a les Illes Balears. Malauradament, són poques aquelles que es refereixen als impactes socioculturals i moltes menys les que se centren en l’impacte lingüístic definit per A. Iturraspe i J. Miralles (2005) com “el conjunt de canvis sociolingüístics produïts en una destinació a partir del desenvolupament turístic”.
La magnitud de l’impacte lingüístic vindrà determinat per diversos factors com ara: la realitat política, social i cultural del territori, el model turístic que es desenvolupi, el tipus de turista i un llarg etc. En aquest sentit, Aina Moll ja advertia el 1991 que els impactes que el turisme opera sobre la llengua en societats monolingües no és tan gran com en aquelles societats bilingües. No ens ha d’estranyar, per tant, que a les Illes Balears els impactes del turisme siguin especialment greus i visibles alterant, com diria J. Melià (2014), el paisatge lingüístic de la nostra illa.
D’altra banda, com analitzà Climent Picornell l’any 1977, un dels primers efectes de la substitució lingüística provocada pel turisme és la substitució de la toponímia pròpia per una de nova en què s’usa el castellà o d’altres llengües com l’anglès, en els topònims lligats a actuacions de caràcter urbanitzador, com ara complexos residencials, hotels, blocs d’apartaments, nous restaurants, etc.
Mapa de Mallorca on apareixen alguns dels estereotips que els turistes esperen trobar.
El factor principal que explica aquest fet és la banalització i substitució de la cultura local que sovint acompanya el desenvolupament turístic. En el nostre cas, com que el turista sempre cerca uns estereotips independentment de si aquests són certs o no, la població local no dubta en transformar la seva identitat lingüística per una de castellana, que en definitiva és la que el turista espera trobar. Per això no és estrany que el sector hosteler, sempre que hi ha hagut intents per recuperar el topònim Eivissa en detriment del mundialment conegut “Ibiza”, s’hi ha oposat. Un fet semblant ha ocorregut en la darrera legislatura 2011-2015 en què el Govern del Partit Popular ha canviat el nom oficial de la capital balear Palma pel de Palma de Mallorca, més usat internacionalment.
En ocasions, s’arribarà al punt que promotors turístics o majoristes de viatges com Pablo Piñeiro (2011) arribin a considerar la llengua pròpia un fre per al desenvolupament turístic, demanant en conseqüència la seva eradicació a les senyalitzacions i/o fins i tot en la transmissió intergeneracional. Propostes que, encara que desconeixem fins a quin punt, acaben influint en no poques famílies que poden creure que ensenyant en castellà als seus fills se’ls dota de més oportunitats per al futur.
És important destacar que l’impacte lingüístic no es dóna necessàriament per la relació turista-resident. De fet, el més freqüent és que l’impacte sigui conseqüència indirecta d’un altre impacte. Així, per exemple, és impossible entendre els canvis sociolingüístics en l’ús social de la llengua si no tenim en compte l’arribada d’immigrants que, atrets per la demanda de mà d’obra que han provocat els diferents booms del turisme, s’han establert de manera permanent a la nostra comunitat des dels anys seixanta del passat segle.
A hores d’ara, el percentatge d’al·loctonia o nascuts fora de la nostra comunitat representen la meitat de la població, dels quals, tan sols una petita minoria nascuda principalment al País Valencià o Catalunya tenen coneixements de català. La majoria, per contra, tenen com a llengua materna el castellà, l’alemany, l’anglès, l’àrab… Les Balears esdevenen així un espai on hi conviuen centenars de llengües amb, això si, estatus legals i prestigi molt diferenciats. En conseqüència, aquesta diversitat farà precisa l’existència d’una llengua franca de comunicació que gairebé sempre serà el castellà.
Mercat setmanal d’un poble del Pla, on cada vegada hi ha més parades dirigides al turisme.
També respecte les migracions contemporànies, és important fer èmfasi en la generalització de l’impacte arreu de l’illa que fins a finals dels anys noranta es limitava a la conurbació de Palma i les zones turístiques. Sens dubte, l’espai on més s’ha notat aquest canvi és el que conforma l’interior de l’illa. Un territori on els darrers anys hi ha hagut un augment significatiu de les iniciatives destinades a promoure el turisme d’interior mitjançant la posada en marxa d’agroturismes, però sobretot gràcies a la demanda de mà d’obra per a la construcció i rehabilitació de segones residències. Un procés descrit i definit per Jaume Binimelis com a rurbanització (Binimelis, 2002: 209) pel qual l’interior de l’illa comença a caracteritzar-se per l’existència d’una àrea i una morfologia física, espacial i humana a mig camí entre allò propi de les grans urbs i el camp.
Si ens centram en l’impacte lingüístic del col·lectiu turísticoresidencial, segons l’estudi de camp realitzat per A. Iturraspe i J. Miralles (2005) els estrangers residents tendeixen a identificar el castellà com a la llengua útil per a les seves comunicacions diàries mentre que el català queda relegat a l’esfera de llengua identitària i/o folklòrica. La desinformació i els prejudicis lingüístics actuen, en general, negativament com a factors d’aprenentatge i ús del català atès que el nou resident identifica el català com a un fre inesperat per a la seva integració. En aquest sentit, resulta significatiu que gairebé la meitat d’ells desconeixien la situació lingüística de Mallorca abans d’establir-s’hi; fins i tot en molts casos encara que haguessin vingut abans a l’illa com a turistes.
Només arribar, es demana quina és la llengua que ha d’aprendre per a integrar-se. Fins i tot sense voler-ho, molts mallorquins deixen clar amb la seva actitud, directament o indirecta, que no s’espera d’ells que aprenguin el català i que amb l’aprenentatge del castellà és suficient. A més, en general s’opta pel castellà perquè la deducció “un país, una llengua” afavoreix l’acceptació del castellà en detriment del català. També és important el fet que el castellà tingui una major projecció internacional, fet que els du a pensar que en cas d’emigrar a un altre territori els serà més útil el coneixement del castellà.
A hores d’ara, l’escolarització en català és possiblement l’instrument d’integració i normalització lingüística més important de què disposem. No tan sols perquè dota als fills dels nouvinguts dels instruments necessaris per a la comunicació en català sinó perquè, a més, actua de variable d’influència per tal que els seus pares l’aprenguin. La supressió de la immersió lingüística a les escoles i la manca d’actituds favorables manifestada pels representants polítics que governen no ajuda precisament a mitigar l’impacte lingüístic, si bé és cert que les mobilitzacions de la ciutadania han actuat de contrapès sensibilitzant a milers de ciutadans sobre la importància de preservar la llengua com a patrimoni immaterial.
La fidelitat lingüística dels catalanoparlants, la promoció de campanyes que afavoreixin les actituds lingüístiques positives i sobretot, l’ensenyament en català són a hores d’ara els garants més importants de la llengua. Caldrà esperar a veure el tarannà del govern electe dels comicis del 2015 per saber si els impactes lingüístics del turisme seran tinguts en consideració o, com de costum, obviats per tots aquells agents que s’hi relacionen.
Bibliografia emprada:
Binimelis, J. (2002). Canvi rural i propietat estrangera a Mallorca. Picornell C.; Pomar J. (ed.). L’espai turístic. Palma de Mallorca: Instituto de Estudios Ecológicos.
Iturraspe, A., Miralles, J. (2005). L’impacte lingüístic del turisme residencial a Mallorca. Llengua i ús: Revista tècnica de política lingüística, ISSN 1134-7724 (34), pp. 75-83.
MMB. (2011, 16 de juny) “Es muy importante que los chicos piensen en castellano”. Diario de Mallorca.
Melià, J. (2015, 27 de febrer). Paisatges lingüístics. Ara Balears.
Moll, A. (1990): Turisme, immigració i ús de la llengua. Estudis Baleàrics, (37-38), Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, Palma de Mallorca, pp. 171-182.
Picornell, C. (1982). La nova toponímia a les Illes Balears. Una aportació als topònims sorgits arrel del turisme. Butlletí Interior [Barcelona]: Societat d’Onomàstica, pp. 86-100.
