Els subjectes més damnificats per la brutor a les aigües balears, com els ecosistemes marins i la població resident, són els grans oblidats per part de les institucions.
Llengua de fems de fins a 8 milles nàutiques sense interrupció que fou fotografiada l’any 2013 enfront de les costes de Sa Ràpita, Es Trenc, Es Carbó, Es Caragol i cap de ses Salines. Font: C. Mestre.
Milers de tones de fems de plàstics, neumàtics i llaunes arriben a les costes balears any rere any. L’origen d’aquests fems que desllueixen el nostre litoral, que el desmitifiquen com a verge i que resten transparència a les nostres aigües és molt divers. Poden resumir-se les fonts principals de residus que interfereixen en el medi marí i en els ecosistemes litorals del nostre arxipèlag en tres. En primer terme, els abocadors costaners del nord d’Àfrica que, en dies de fort xaloc, deixen escapar molts de residus amb destinació a les costes del migjorn de les illes. En segon, la xarxa fluvial balear que, en temps de fortes plogudes, arrossega fins a la mar tota mena d’objectes intrusos per als ecosistemes marins. I en tercer lloc, els vaixells, fent especial incís en els ingents bucs amb grans carregaments que travessen l’autopista marítima que comunica el canal de Suez amb l’estret de Gibraltar i que passen a escasses cinquanta milles al sud de l’arxipèlag.
Considerant aquests focus de fems que tornen viscoses i brutes les aigües de les Balears, tota bona gestió sobre el nostre medi marí per a mantenir-lo net és poca i insuficient. La gestió dels països perifèrics sobre els seus focus de contaminació marítima és clau per a frenar l’arribada de fems a les nostres illes. S’enfonsin o surin, la mar no s’empassa res i els residus poden romandre-hi durant centenars d’anys. Per exemple, una botella de plàstic està 450 anys a dissoldre’s a la mar.
Barques que per poc que bufi el vent o l’embat es tornen insegures. Font: C. Mestre.
No debades, ja fa anys que s’acciona en temps de bonança meteorològica el sistema de neteja litoral a petició dels hotelers, fent-lo coincidir precisament amb els mesos d’estiu i amb la temporada alta. Aquest sistema de neteja consisteix a fer salpar dels ports de les illes una brigada de barques especialitzades en la recollida de residus amb l’ànim de grenar la costa i endur-se’n els fems que interfereixen en el medi. La crisi induïda pels lobbies financers i els grans grups de poder ha passat factura a molts d’aspectes que afecten seriosament el benestar de la població, entre ells, el medi ambient. Arran de les retallades, el sistema de neteja del litoral que abans s’accionava durant set mesos a l’any i amb el doble d’embarcacions, s’ha reduït a tres fent coincidir la neteja amb els mesos de major arribada de turistes. Els resultats en xifres de recollida de residus de la mar són evidents: l’any passat –el 2014– es retiraren entre el juliol i el setembre 47 tones de residus de la mar mentre que a la campanya de 2010 es retiraren 173 tones. Aquesta reducció no és atribuïble a què ara hi hagi menys fems, sinó a una menor eficàcia en la recollida motivada per la retallada en termes temporals de la campanya de neteja. La qüestió tècnica també limita els resultats desitjables en aquestes tasques de neteja. La disponibilitat d’embarcacions més ben dotades i més efectius serien condicions òptimes per a mantenir més netes les aigües. De fet, moltes de les barques utilitzades estan dissenyades per a navegar pels rius, ja que amb un vent superior a força tres la barca no és segura i la recollida ja no és eficaç.
Per molts d’esforços que es facin, els fems encara hi són i no aturaran de créixer mentre continuï aquest zenit de la civilització del consum i de la cultura d’un únic ús.
Així les coses, tenim un sistema de neteja de la costa pagat amb els nostres imposts buit de contingut conservacionista i de protecció del medi i de la natura. De fet, la limitació d’aquesta neteja als mesos de temporada alta respon a les exigències del sector hoteler de fer complir les expectatives de trobar platges i cales netes que té el turista que ens visita.
No obstant això, les damnificades d’una contaminació per residus sòlids urbans del medi marí no es redueixen al sector turístic i hoteler, ni a una economia moguda i activada per les persones que ens visiten. Les raons que haurien d’accionar la neteja del nostre litoral han de ser més profundes i han de respondre a la visió del medi marí i dels seus ecosistemes com un patrimoni digne de preservar, atresorat per multitud d’espècies amb funcions ambientals diverses que atorguen bellesa i singularitat a les nostres platges. La posidònia –hàbitat sense el qual no tindríem les platges d’arena blanca– en seria un cas, la qual necessita l’arribada de la claror del sol fins al fons submarí per sobreviure. Les illes o cordons de fems que suren sobre la pell de la mar resten transparència a les aigües i la posidònia pot veure’s negativament afectada per seguir exercint les seves funcions vitals. Segons un testimoni, l’any 2013 hi va haver un cordó de fems que anava des de Sa Ràpita fins al cap de ses Salines –unes vuit milles nàutiques de fems seguint la gruixa de residus que il·lustren les imatges 2 i 3 –.
La fauna marina també es veu negativament afectada per la presència de fems a la mar, en especial, per aquells residus que han derivat en microplàstics i que acaben per ser ingerits pels humans que trien l’opció de menjar animals d’aquest medi. Però la pitjor part se l’enduen les tortugues, els aucells i els mamífers marins, que moren per menjar plàstics o en quedar enredats en llinyes, restes de xarxes i envasos. Aquest impacte de l’acció humana sobre els ecosistemes marins i els organismes no ha estat, per desgràcia, una raó prou important per a desplegar els sistemes de neteja de la mar com sí que ho ha estat el requeriment per part del turista de trobar el seu escenari de recreació i oci –la platja– en condicions, sense brutícia. Novament es demostra que la política que ha emanat de les administracions d’aquesta comunitat no s’ha articulat pel benefici de la ciutadania ni del medi, sinó per a satisfer l’experiència del turista que és proporcional al grau d’ingressos del sector hoteler.
Totes les raons que s’han enumerat anteriorment són més que suficients per a justificar l’articulació d’una gestió de neteja i conservació del medi marí molt més dilatada al llarg de l’any i que parteixi de la voluntat de millorar el benestar de les comunitats vegetals, animals i humanes que es donen la mà i conviuen en l’espai de les illes Balears. La mar és un medi molt valuós i convé superar la visió economicista que es té de la seva gestió en l’àmbit de les Balears, obcecada fins ara a millorar la imatge de les illes a l’exterior per treure’n només rèdit econòmic.
