La lògica neoliberal també vol convertir els espais naturals en focus de negoci i banalització.
El març de 2012, el conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori Gabriel Company presentà el Pla Balears Natura 2015, amb els objectius de «crear un model sostenible que permeti millorar constantment el manteniment i la conservació dels espais naturals; dinamitzar-ne l’oferta i donar-li més qualitat; augmentar el nombre de visitants; posicionar aquest producte dins l’estratègia de promoció turística del Govern; ajudar al desenvolupament socioeconòmic dels municipis de l’entorn, i fomentar que hi participi el sector privat».
Entre les accions previstes va citar l’elaboració d’una plana web, la presència a les xarxes socials, la creació d’aplicacions per a telèfons mòbils, el foment de les activitats d’ús públic, la unificació de la marca, l’eliminació de barreres arquitectòniques… però també «la possibilitat de crear nous establiments i augmentar l’oferta de productes que es puguin posar a la venda als Parcs Naturals, augmentar la presència de marques en les botigues dels nuclis propers a cada espai natural, crear productes especials per què els visitants puguin gaudir d’experiències singulars, obrir els espais naturals i les instal·lacions per a altres activitats amb l’objectiu d’integrar-ne l’ús en diversos àmbits de la vida social (presentacions i activitats d’àmbit cultural, activitats d’entrenament i formació, filmacions de pel·lícules o anuncis, activitats esportives, etc.)». Tota una declaració d’intencions.
Els acomidaments de l’empresa pública Espais de Natura Balear al 2012 deixà parcs en situació extrema: el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana passà de disposar de 6 tècnics a sols 1.
Aquest Pla s’emmarca en una línia política que no només persegueix potenciar la mercantilització dels espais naturals protegits, sinó que també redueix o suprimeix els principals mecanismes que garanteixen el bon funcionament d’aquestes zones naturals sota gestió conservacionista: seguiment, conservació, manteniment, educació i vigilància. Així, la inversió dedicada va caure escandalosament (901.000 € el 2012, 70.000 el 2013), i a finals del 2012 també s’acomiadà el 22% del personal dedicat a la gestió de parcs i reserves naturals de l’empresa Espais de Natura Balear (posteriorment absorbida per l’IBANAT). Es col·loca així als espais naturals en una situació molt vulnerable, ja que d’una banda se’n potencia l’ús públic (amb una tendència creixent de nombre de visitants) i de l’altra s’elimina la capacitat de control sobre aquest ús i els seus efectes.
Lògicament, no es podia esperar menys d’un Conseller que fa uns anys feia tàndem amb els grans terratinents anti-parcs en contra de la protecció de nous espais com la Serra de Tramuntana. Atorgar a Company la responsabilitat de vetllar per la conservació de parcs i reserves naturals ha estat com posar el llop a guardar les ovelles.
No pensem, però, que aquesta política ha estat aquests darrers 4 anys una característica exclusiva de les Illes Balears. El procés ha tingut paral·lelismes a la resta de comunitats autònomes governades pel PP o per altres. Recentment, entitats ecologistes de Catalunya denunciaven públicament el Pla estratègic de gestió dels espais naturals 2015-2020 de la Generalitat, per considerar que pretén convertir els parcs naturals en parcs d’atraccions per a fer-hi negoci. En l’àmbit estatal, el Congrés dels Diputats aprovà l’any passat la nova Llei de Parcs Nacionals, que obre la porta al negoci de la caça, i l’esborrany del Pla rector de Parcs Nacionals, que contempla l’autorització excepcional d’activitats esportives de competició.
La crisi financera ha tengut molts i greus efectes negatius sobre les persones i el medi ambient, però, afortunadament, fins ara ha estat un fre per a l’abordatge dels espais protegits per part de l’empresa privada. Igualment ho hem vist en l’àmbit urbanístic, on el Govern ha facilitat un marc legal de desregulació però amb uns efectes que encara no s’han manifestat en tota la seva magnitud.
Les activitats públiques i gratuïtes organitzades pels parcs són una eina fonamental per establir lligams entre la conservació i la societat. Company va implantar el pagament, enfonsant la participació.
Els primers experiments del Pla Balears Natura 2015 per tal de determinar la potencialitat econòmica de determinades ofertes, lògicament, es feren arriscant el patrimoni públic. Així, el juny del 2012 l’empresa pública Espais de Natura Balear (ENB) establí el pagament per l’assistència a visites guiades i tallers als parcs i reserves, quan fins aleshores havien estat gratuïtes. Igualment, es fixà el pagament per a l’entrada a centres d’interpretació. Sota la premissa del llavors gerent d’ENB que «la gent que realment vol gaudir de l’espai està disposada a pagar», els efectes d’aquesta mesura-experiment foren nefastos, amb una caiguda gravíssima de la participació ciutadana en les activitats dels parcs. Al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, el nombre de visitants passà de 677 persones el 2011 a 191 el 2013 (reducció del 73%), desincentivant-se així greument la implicació social en la conservació del parc. També a s’Albufera, l’any 2012 només pagaren l’entrada al centre de Can Bateman 188 persones (menys d’un 3 per mil dels 65.963 visitants que passaren pel centre d’informació). Resultats nefastos econòmicament i social.
Mai han reconegut aquesta gestió com un error, però, tot i que legalment les activitats segueixen essent de pagament, a principis d’any s’acordà oferir moltes activitats gratuïtes i de deixar de cobrar l’entrada a la major part dels centres d’interpretació.
Però si els experiments de mercantilitzar els usos en principi més propis dels espais protegits, per ara, han estat un fiasco, altres línies menys específiques, especialment l’esportiva, se consolida i apunta com un dels principals negocis dins els grans parcs naturals.
La Ultra Mallorca Serra de Tramuntana és, des del 2009, la cursa de muntanya més important que es fa a les Illes, amb una quota de participants que creix any rere any. Per a l’edició de 2015, l’organització establí un màxim de 2.100 participants entre les tres modalitats de la prova, i, tot i que la inscripció es tancà el mes de setembre de 2014, Medi Ambient no autoritzà la celebració de la Ultra fins el dia 14 d’abril d’enguany, 4 dies abans de la cursa… Algú dubtava que s’autoritzaria amb el nombre de places venudes per l’empresa? L’auge del running ha convertit les curses de muntanya en un negoci puixant, i els impactes ambientals associats ja s’estan regulant de forma important a diversos indrets d’Espanya i del món. Però, per ara, aquí no.
Al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, on fins ara estava prohibida l’activitat esportiva, la junta assessora del parc ha informat favorablement sobre la creació d’un itinerari esportiu reclamat pels hotelers de la Platja de Muro. Si bé aquest itinerari discorre per zones perifèriques, s’agreujaran sense dubte les mancances en vigilància i gestió de l’ús públic que ja pateix el parc. I a Cabrera, el nou Pla rector d’ús i gestió en tràmit incrementa la capacitat d’ús públic, preveu obrir també la porta a activitats esportives, celebracions, esdeveniments, i cita expressament la possibilitat de concessions administratives per a l’explotació de serveis.
En conclusió, la desinversió per part de l’administració responsable, el canvi en els objectius i prioritats de gestió, l’increment progressiu de l’ús public i l’entrada de l’empresariat privat, que lògicament té una motivació econòmica que no té per què coincidir amb l’interès públic, posen els espais naturals protegits en una situació d’alt risc de banalització i de pèrdua patrimonial.
Antoni Muñoz Navarro és responsable de l’àrea de conservació del GOB-Mallorca.
