| Indicadors d’insostenibilitat | |
|---|---|
| Recursos, energia i residus | Massificació turísitica |
| Petjada ecològica (2004) | Turistes (2010-2016) |
| Metabolisme socioeconòmic (2010) | Pressió Humana (2016) |
| Energia primària (2014) | Places turístiques (2015-2017) |
| Generació de residus (210-2016) | Vols (2010-2016) |
| Consum d’aigua (2010-2014) | Creuers (2010-2016) |
Petjada ecològica (2004)
La petjada ecològica expressa la superfície de terreny necessària per sostenir les necessitats materials d’un determinat territori. Considera tant l’àrea física necessària per produir els recursos materials i l’energia per proveir a una població definida com l’àrea necessària per absorbir els residus que aquesta genera. Ivan Murray va calcular que l’any 2004 la petjada ecològica balear fou de 15 arxipèlags, 4 dels quals els consumiren els turistes i 3 el sector de l’aviació.
Metabolisme socioeconòmic (2010)
L’any 2010, a les Illes Balears es consumiren un total de 10,48 milions de tones de materials. D’aquestes, més de la meitat foren importades. Nosaltres produïm principalment materials de cantera per emprar a la construcció i una petita fracció de biomassa. A part, la nostra balança comercial és notablement negativa: per cada tona que exportem n’hem importat gairebé sis.
.
Energia primària (2014)
Les Balears tenim una dependència energètica gairebé total. L’any 2014 l’energia primària consumida fou 2.769.375 tones equivalents de petroli (TEPs), el 95,67% de la qual fou importada. Nosaltres tan sols en generam el 4,33%, principalment produïda per la incineració de residus (3,35%).
Font: Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat.
Generació de residus (2010-2016)
De l’any 2012 al 2016 el volum dels residus generats a les nostres illes, tant urbans (rebuig i recollida selectiva) com voluminosos (residus de construcció, demolició, de gran volum, electrodomèstics i pneumàtics) ha augmentat un 13,61%, passant de 904.678 a 1.195.661 tones.
Fonts: Consell de Mallorca, Consorci de Residus i Energia de Menorca, Consell d’Eivissa i Consell Insular de Formentera.
Consum d’aigua (2010-2014)
De l’any 2010 al 2014 s’ha produït un augment del 11,25% en el consum d’aigua a les Balears, passant de consumir 98.771 a 111.288 milers de metres cúbics.
Font: Ibestat.
Turistes (2010-2016)
Entre l’any 2010 i l’any 2016, l’arribada de turistes s’ha incrementat un 22,93%: de 11.846.982 hem passat a 15.371.922, pel que ens visitaren 3.524.940 més en 6 anys.
Font: Ibestat.
Pressió humana (2016)
El dia 9 d’agost de 2016 va ser el dia de més càrrega demogràfica a les Illes Balears amb 2.057.244 persones. Si la població resident era de 1.107.220 persones i consideram que la majoria de les persones no residents eren turistes, tal dia hi hagué 950.024 turistes a les Balears, és a dir, gairebé un turista per cada resident.
Font: Ibestat.
Places turístiques (2015-2017)
Les estadístiques oficials indiquen que a l’any 2015 hi havia un total de 424.112 places turístiques a les Balears repartides en 2.756 establiments. A més, Terraferida ha fet públiques les places turístiques que ofereixen, a juny de 2017, dos dels principals comercialitzadors on-line de lloguer turístic: Airbnb i HomeAway. El col·lectiu ecologista xifra les places ofertes per aquestes dues empreses en 119.059 i 160.016 respectivament.
És molt complicat creuar totes aquestes dades per determinar quantes places turístiques hi han, tant legalitzades com no, a les nostres illes. No obstant això, creiem poc arriscat afirmar que el nombre de places turístiques que hi han actualment a les Balears supera, de llarg, el mig milió. Finalment, cal recordar que, com ha denunciat Terraferida, sols a l’illa de Mallorca, s’estan tramitant actualment 50.557 noves places.
Fonts: Ibestat, Terraferida.
Vols (2010-2016)
Entre els anys 2010 i 2016, s’ha enregistrat un augment del 24,13% de les operacions aèries als aeroports balears. S’ha passat d’un total de 259.981 a 342.645. En quant al nombre de passatgers, de 28.669.846 ha pujat fins 36.848.862, un 22,20% més. Cal recordar la intenció d’AENA d’incrementar el nombre d’operacions per minut a l’aeroport de Palma: de 66 a 80.
Fonts: Aena.
Creuers (2010-2016)
Durant el mateix període, l’arribada de creuers a les Balears s’ha incrementat un 14,42%: d’arribar-ne 635 s’ha passat als 742. En quant a passatgers, l’increment ha estat d’un 21,18%: de rebre 1.542.840 a 1.957.429. Cal recordar que en la darrera dècada el nombre de creueristes s’ha duplicat. Per si fos poc, està en marxa una ampliació del port de Palma per rebre creuers de més de 300 metres d’eslora.
Fonts: Autoritat Portuària de Balears, Mas X. (2017) L’accelerat creixement del turisme de creuers. Tot Inclòs. Estiu 2017.
