L’abús de l’especulació del lloguer és el que ha fet que actualment sigui notícia, però fa molt de temps que la gent té moltes dificultats per trobar un sostre per tot l’any.
Habitacions amb dret a microones i nevera per 600 € al mes, quotes setmanals que arriben als 700 € per un pis de 35 m2, terrasses i sofàs com a alternatives habitacionals, haver de marxar de casa teva a l’estiu perquè no pots pagar l’augment de quota, lloguer en edificis sense acabar, fiances desproporcionades i molts mesos per avançat. Aquests són alguns exemples que ens trobem si volem disposar d’un sostre a Eivissa.
Anunci d’un pis tapiat a primera línea de mar a Cala de Bou (Sant Josep). Paola García.
Eivissa està entre les cinc ciutats amb l’habitatge més car de l’Estat espanyol. Segons les dades del Ministeri de Foment, els habitatges de fins a cinc anys d’antiguitat tenen un preu de 2.851,9 € el metre quadrat. Durant el 2015 el preu mitjà de l’habitatge a les Balears va augmentar un 5,4% respecte a l’any anterior. Aquesta situació dificulta l’accés a un sostre per a les classes treballadores que no han augmentat els seus ingressos en la mateixa proporció i veuen com un lloguer digne o l’accés a una VPO es converteix en una utopia. La falta de regulació al mercat durant la bombolla immobiliària i la manca de recursos per fer front a l’oferta del lloguer abusiu han deixat un panorama desolador.
Tant les persones residents com les que vénen a fer la temporada es troben amb un mercat de lloguer tan limitat que dificulta la seva llibertat de triar. Les residents, condemnades a pagar preus desorbitats per espais indignes, i les temporeres, obligades a viure en habitatges o habitacions sense regular.
El sector de la població que més pateix aquesta situació és la joventut, que veu molt difícil o impossible emancipar-se. A aquesta greu situació (comú a les altres comunitats) s’afegeix l’exclusivitat de l’oferta de l’habitatge. Es continua construint per a persones amb un alt poder adquisitiu mentre promocions d’habitatges «normals» es paren. A més a més, la forta recepció de mà d’obra temporera a l’estiu és un handicap afegit tant per a residents com per a immigrants. El darrer estiu ja es va veure com moltes de les persones que tenien feina a l’illa havien de marxar per no trobar una casa on passar la temporada i no sembla que aquesta temporada canviï.
Propietaris de pisos i immobiliàries han vist l’estil de vida de temporada (treballar durament els mesos d’estiu per poder viure la resta de l’any) com una gran oportunitat de negoci. Després de l’esclat de la bombolla, s’ha trobat en els lloguers de pisos la nova manera d’especular. L’elevada demanda d’habitatges i la manca d’opcions fan que les agències i propietàries es disputin les cases a cop de talonari. A més, l’augment del preu durant la temporada alta provoca l’abandonament dels llogaters o el seu ofegament per resistir la resta de l’any.
Això ha fet que durant l’hivern els pisos es mantinguin buits i se saturin a l’estiu. La majoria de les persones que vénen a treballar la temporada no tenen un poder adquisitiu alt, fet que suposa el «relloguer» d’habitacions i espais de la casa com a alternatives. Així, s’accepten els inflats preus que es demanen compartint l’estança amb altres persones i, fins i tot, dormint en espais sense finestres o en un matalàs a la terrassa. Les dures condicions laborals fan que la majoria es conformi amb un matalàs on poder descansar.
Lluites pel dret a l’habitatge
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) d’Eivissa porta gairebé quatre anys lluitant perquè les institucions reconeguin el dret fonamental a un habitatge digne i denunciant la manca d’alternatives habitacionals. Les persones que no poden permetre’s les elevades quotes hipotecàries i han de deixar de pagar-les per sobreviure es veuen amb la incertesa de trobar una alternativa.
Manifestació del 9 d’abril a Vara de Rei contra els lloguers abusius i pel dret a un habitatge digne. PAH Eivissa.
A aquesta lluita s’hi han sumat noves plataformes com la Indignació pel Lloguer Abusiu a Eivissa i la Plataforma d’Afectats pel Lloguer, fusionades ambdues des del 20 de gener. A través de les xarxes socials han denunciat en moltes ocasions aquells que tracten de fer negoci amb el lloguer d’habitatges de manera abusiva i han senyalat milers de pisos il·legals que s’anuncien amb total impunitat per Internet.
La pressió social és la que ha aconseguit posar sobre la taula el debat i obligar les institucions a moure fitxa. L’actual Govern Balear va decidir reobrir fa dos mesos l’oficina de l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI) a Eivissa amb la intenció de posar ordre al descontrol de l’habitatge per les persones més necessitades de l’illa. La saturació de demandes amb què es va trobar l’oficina el primer dia d’obrir (i que no ha cessat des de llavors) ha fet que la situació no millori i no sembla que hi hagi expectatives de millora en un període curt de temps. Per la seva part, el Consell d’Eivissa va començar amb periòdiques Meses d’Habitatge, de les que tothom sembla sortir molt esperançat però els resultats triguen a materialitzar-se.
Davant la lentitud de les actuacions polítiques, la Plataforma d’Afectats pel Lloguer, juntament amb la PAH i altres moviments socials i ciutadania, van llançar-se al carrer el passat 9 d’abril per visibilitzar les seves demandes al centre de la ciutat i tenen previst tornar-ho a fer a finals de maig. Després de la manifestació, la Plataforma d’Afectats pel Lloguer van recopilar totes les demandes rebudes a través de la seva pàgina de Facebook i les van denunciar a Hisenda.
Tant Hisenda com el Consell s’han compromès a actuar sobre la base d’aquestes denúncies i, des de la institució insular, s’ha anunciat un pla de xoc contra els lloguers turístics a través d’una aplicació informàtica que detectarà les infraccions a les quatre principals webs espanyoles de lloguers turístics. El Consell assegura que en la primera pàgina web analitzada ja s’han detectat entre 15.000 i 20.000 llits presumptament il·legals en uns 4.500 immobles. La manca de recursos i de personal impossibilita accelerar el procés sancionador que preveu tancar cada expedient en un període de dos anys.
Perspectives de futur
La contradicció a què s’enfronta ara la població d’Eivissa és la manera de compatibilitzar la saturació i sobreexplotació de les infraestructures bàsiques i la limitació de territori amb la necessitat d’habilitar zones amb habitatges socials. Els cadàvers urbanístics i el catàleg d’habitatges buits de les entitats bancàries i grans tenedors podria donar solució a aquesta contradicció i proposar alternatives reals i factibles a la ciutadania.
En canvi, el debat institucional es centra en la regularització, o no, dels lloguers turístics, tot obviant que partim d’una situació heretada de la bombolla immobiliària i de l’especulació en matèria d’habitatge. Les persones que viuen a Eivissa tot l’any i les que volen fer-ho durant la temporada continuaran tenint greus problemes per trobar un habitatge digne i és per això que es preveu més mobilització al carrer.
Article adaptat de l’original publicat a La Directa: García P. (2016, 2 de març) El negoci del lloguer a Eivissa. Directa.cat.
