El brutal creixement d’aquesta modalitat d’explotació turística està tenint greus conseqüències.
Un dels temes turístics d’enguany és sense dubte l’anomenat lloguer vacacional. Una modalitat turística que fa uns anys, encara que relativament important, era pràcticament desconeguda per la gran majoria de la població. Però, com ja avisàrem en els anteriors números d’aquest monogràfic, ha anat agafant una impressionant embranzida que ha col·locat aquesta forma d’explotació turística a nivells tan importants com els de la clàssica oferta hotelera. Així, ja el 2014, el diari Ara Balears publicava un reportatge sobre les més de 50.000 cases que es calculava es llogaven a turistes1. Una oferta que des de llavors no ha deixat de créixer a uns ritmes gairebé frenètics de fins al 30% anuals2 i que està provocant un conflicte d’interessos amb els hotelers, ja que aquests calculen que un 30% dels lloguers no estan reglats3, fet que, a més, ha provocat l’anunci d’intervenció de l’Agència Tributària4. Un autèntic boom que s’infla dia a dia i que a la llarga pot rebentar.
La crisi econòmica de 2008 i els efectes de la primavera àrab
Per saber d’on parteix i com s’infla aquesta bombolla del lloguer turístic ens hem de remuntar als anys durs de la crisi financera i immobiliària, en els quals acaba un llarg cicle d’expansió immobiliària que, a les Illes, a més, s’escampà arreu del territori (l’anomenada rururbanització). El canvi de postura del capital davant la nova situació l’expressa molt bé el geògraf Ivan Murray: «[…] en un escenario de enorme capacidad residencial contruida en los espacios turísticos y ante una situación de caída de las rentas salariales, y con la paralización de las compraventas de viviendas, muchos propietarios-endeudados han optado por destinar esas viviendas al alquiler turístico. Pero no solamente eran los pequeños propietarios-endeudados los que se han lanzado al negocio del turismo residencial, sino que los auténticos protagonistas han sido los grupos inmobiliarios de las zonas turísticas y de aquellas susceptibles de turistización, los que se han lanzado a la extracción de rentas turísticas de las viviendas que de todas maneras no podian vender»5. O sigui, són en realitat els gran grups immobiliaris i la banca (no oblidem que la banca controla gran part d’aquest sector) els que impulsen aquest nou negoci.
Per altra banda, no podem obviar en aquest tremend augment del turisme residencial l’efecte de les primaveres àrabs: Uns intents de revolta en molts països àrabs que tenien un potent sector turístic (Egipte i Tunísia especialment) i on la contrarevolució (impulsada sobretot per les petromonarquies del Golf Pèrsic) els ha abocat a guerres com la de Síria, a noves dictadures com la d’Egipte o a l’amenaça del terrorisme en el cas de Tunísia. Tot això ha ocasionat un canvi en els fluxos turístics, els quals s’han encaminat a territoris segurs i en total expansió com és el cas de les Illes Balears.
L’empenta de les noves tecnologies
L’extraordinari boom del lloguer vacacional hauria estat impossible sense les possibilitats turístiques que ofereixen les noves tecnologies i les xarxes socials que s’han creat al voltant d’elles. Internet és el principal aparador d’aquesta oferta, en la qual ja han desembarcat a les Illes les grans empreses mundials dedicades a aquest negoci. Aleshores, a les Balears ja hi ha anunciades en pàgines com la famosa AirBNB (que és la puntera en oferta d’allotjaments, superant als hotels) i d’altres com Homeaway o Homelidays, més de 50.000 cases i pisos en constant augment de preu (entre els més alts del món) i amb unes sucoses comissions per aquests portals d’Internet, d’entre 20 i 100 euros per setmana6.
L’esquerra a favor d’aquesta modalitat d’explotació turística
A Palma ja hi ha símptomes de reacció davant l’allau del lloguer vacacional.
En tot això del turisme residencial hi ha hagut bastant consens entre la dreta i l’esquerra sobre les seves possibilitats econòmiques i el debat només s’ha centrat en la competència lleial o deslleial que aquest sector està provocant al clàssic turisme d’hotel. Així les coses, per part de l’esquerra s’ha defensat la postura de regular i legalitzar aquesta forma d’explotació turística en una clara aposta pel lliure mercat capitalista i en defensa de la classe mitjana propietària. I tot, perquè aquest negoci ha entrat en disputa del tron turístic als hotelers. A més, en la seva defensa del lloguer vacacional, l’esquerra ha exposat com a bondat social d’aquest turisme un suposat millor repartiment del pastís turístic: entre els propietaris de cases, entre els propietaris de bars i restaurants (turístics sobretot), entre les empreses de lloguer de cotxes… I, entre la classe treballadora? Aquí, és on el negoci del lloguer vacacional només està repartint les poques miques que queden del seu llépol pastís. Al contrari, ha provocat un brutal augment dels lloguers i la conseqüent expulsió de les classes més populars de les zones que han entrat dins aquest circuit7. L’exemple del centre de Palma i de barriades com el Molinar i Santa Catalina són aclaparadors, així com de zones turistitzades on fins i tot treballadors que vénen a fer la temporada no troben habitatges per llogar a preus assequibles8.
Les piscines són un requisit indispensable que demanen les empreses que es dedicades al lloguer turístic.
Així mateix, els partits d’esquerra i els seus altaveus, en la seva aposta pel turisme «alternatiu» que per a ells suposa el lloguer vacacional, han al·legat que aquest tipus de turisme és sostenible, que respecta el medi ambient i que té cura pel nostre patrimoni cultural. Uns arguments que, per exemple, el també geògraf Macià Blázquez ha desmuntat de manera rotunda, ja que els estudis demostren que aquest suposat turisme de qualitat té més impacte en el territori que el turisme de masses concentrat en una zona concreta9. Hem de tenir en compte que un dels atractius d’aquesta oferta turística són els xalets amb piscina en zones rurals (que s’han multiplicat per 6 els darrers tres anys10), amb tot el que això suposa de consum de recursos i de banalització i de mercantilització de foravila.
Cap a l’abolició
El lloguer vacacional no representa una alternativa al turisme tradicional de sol i platja, ni és sostenible i, ni molt manco, és un turisme que ens encamini a la justícia social. És una altra crossa per sostenir el jou turístic. Afegeix aigua damunt el banyat, ja que la seva extraordinària expansió no ha fet més que augmentar la insuportable pressió que sofreix el territori, especialment durant els mesos d’estiu (rècord de visitants any rere any). Una pressió que s’ha escampat arreu de l’illa, arribant a zones que abans estaven fora dels circuits turístics i que, per a més Inri, estan fomentant molts ajuntaments d’aquestes zones (Plans Estratègics de Desenvolupament Turístic).
Així les coses, davant aquest desbordament turístic fan falta mesures contundents com la que proposa Blázquez: la prohibició del lloguer vacacional. No són legítimes les intencions de certa classe mitjana de viure de rendes. Com no pot ser que d’un dret com és l’habitatge es faci negoci. L’habitatge no ha de ser una mercaderia.
1 Redacció (2014, 13 de novembre) L’oferta de més de 50.000 cases als turistes exigeix regulació. Ara Balears.
2 Ruiz Collado J. L. (2016, 22 de febrer) La demanda de viviendas vacacionales de Mallorca aumenta un 30% en Europa. Última Hora.
3 Ramis M. (2016, 10 d’abril) Mallorca cuenta con 341.000 plazas legales para más de 13 millones de visitantes. Última Hora.
4 Román C. (2016, 8 d’abril) Hisenda posa el focus en el frau del lloguer turístic. Ara Balears.
5 Murray I. (2015) Capitalismo y turismo en España. Del «milagro económico» a la «gran crisis». Alba Sud.
6 Magro A. (2016, 17 d’abril) Pisos a 256 euros al día en la isla del alquiler turístico. Diario de Mallorca.
7 Magro A. (2016, 3 d’abril) El alquiler a turistas deja sin pisos a los residentes: la oferta cae un 60%. Diario de Mallorca.
8 Riera J., Ramis M. (2016, 17 d’abril) El boom del alquiler vacacional deja la isla sin pisos para los trabajadores. Última Hora.
9 Verger P. (2015, 4 de setembre) Blázquez: «En Magaluf se expulsa al turismo obrero por un modelo elitista que privatiza el litoral». El Económico. Última Hora.
10 Ramis M. (2016, 6 de maig) El alquiler turístico en viviendas de fuera de Palma se multiplica por seis en tres años. Última Hora.
