La creació de relacions entre veïnes per crear un subjecte que esdevinga en una comunitat de i en lluita.
A les anàlisis urbanes i històriques al voltant de la ciutat de València és comuna la dita que la nostra és una ciutat d’esquena a la mar. Una ciutat que encara hui roman com un dels pocs punts del litoral mediterrani que no ha estat explotat per l’urbanisme desbocat dedicat al turisme. L’anterior alcaldessa de València, Rita Barberà, va intentar posar remei a aquesta peculiaritat amb un PEPRI: una gran avinguda al mar que travessava i destruïa al seu pas el barri mariner del Cabanyal. Amb el canvi de govern municipal i la derogació del PEPRI –després d’anys de confrontació entre veïnat i ajuntament–, unit al final de l’època del pelotazo, la idea d’un litoral valencià a l’estil Benidorm ha quedat soterrada, però no l’amenaça d’invasió de la indústria turística al Cabanyal que amb centenars de solars, cases buides i, amb un ajuntament amb poca voluntat per reconstruir el barri amb política d’habitatge públic, es presenta al capdavant dels agents inversors cridats a «dinamitzar» i «rehabilitar» el barri.
Dos anys després es comencen a veure els primers brots: hi ha projectats un hotel i un hostel, és el 3r barri –darrere de Ciutat Vella i Russafa– en nombre d’apartaments en Airbnb i cada vegada són més les cases abandonades que compren inversors per construir apartaments turístics.
Per enfrontar-nos a aquesta situació i a altres, poc després del canvi a l’alcaldia, es formà l’assemblea d’Espai Veïnal del Cabanyal (EVC). Un col·lectiu que té com a principal objectiu generar un espai de trobada entre veïnes i crear un discurs conjunt entorn de l’amenaça de la gentrificació al barri. Això és, assenyalar els efectes de la revalorització en el veïnat: pujada de lloguers, pèrdua d’espai públic, pèrdua del comerç local, expulsió de veïnes, etc. I assenyalar els responsables d’aquesta situació. En aquest sentit, algunes activitats remarcables en aquests dos anys han sigut el gentrificatour, (un recorregut pels punts gentrificadors i gentrificables del barri), diverses jornades de convivència per fer comunitat i l’oposició a distints desallotjaments i desnonaments.
Des de l’EVC hem volgut desenvolupar les nostres tasques i accions dins d’una estratègia de lluita basada en diversos eixos: a) la producció d’un discurs propi entorn de la gentrificació (on el turisme és un element entre molts) que ens servisca per assenyalar i denunciar els culpables; b) la creació de relacions entre veïnes per crear un subjecte que esdevinga en una comunitat de i en lluita; c) l’autoorganització des de la base i des de fora de les institucions per mantenir l’autonomia de la comunitat; d) l’acció directa i sense intermediaris i el suport mutu com a eines per relacionar-nos; e) la recuperació de l’espai públic com a element essencial per guanyar la batalla espacial a la gentrificació.
D’altra banda els últims mesos hem començat a desenvolupar una assemblea de coordinació entre diferents col·lectius dels barris de València per, totes juntes, començar a reivindicar un model de ciutat per a les seues habitants enfront del model imperant de ciutat venuda i dedicada a atraure turisme. Sols amb un discurs que plantege de fons quina ciutat volem i començant a generar-la amb la solidaritat entre els barris, serem capaces d’enfrontar-nos a les interessades transformacions urbanes i a l’impacte que generen en els veïnats.
