El contrast entre la lliure circulació de turistes i la repressió de les migracions.
Manuel Alcalá García
La terrible guerra de Síria, així com la crisi econòmica que començà el 2008, ha posat al descobert la vertadera cara de la Unió Europea, que no és altra que la del capital. Així, quan es produïa a les portes d’Europa la diàspora de refugiats més gran des de la II Guerra Mundial, aquesta unió de països, que s’autoproclamen els més avançats en matèria de drets humans, ha respost mitjançant la repressió. A la vegada, també hem estat testimonis del brutal contrast d’aquesta Europa que impulsa i genera gran part dels viatges de plaer del món (els residents de la UE a partir dels 15 anys d’edat efectuaren 1100 milions de viatges turístics o professionals durant el 20131) i per contra és una fortalesa de murs i pues per protegir-se dels pobres i refugiats dels països de l’altra part de les tanques. O sigui, els governs dels països d’on surten gran part dels turistes del món (per exemple, l’any 2013 els residents alemanys passaren 746 milions de nits fora del seu país1) no admeten que els necessitats puguin asilar-se entre les seves riques fronteres si no és per poder-ne treure rèdit econòmic2.
L’Europa dels guiris es banya en el «Mare Mortum»
La repressió de la Unió Europea contra els immigrants i refugiats no és una novetat. Segons l’Observatori Proxi, entre els anys 2000 i 2015, més de 27.000 persones moriren intentant arribar a les costes d’Europa banyades pel mar Mediterrani. Un autèntic escàndol del qual l’Europa del nord -l’Europa rica- sempre se n’ha rentat les mans perquè ha transferit als països perifèrics de la Unió Europea, especialment a Espanya, a Itàlia i a Grècia, la responsabilitat d’aturar mitjançant la força la invasió dels nous «bàrbars».
A la tanca de Melilla es poden veure part de les contradiccions del capitalisme mundial.
Durant aquests anys de continus ofegaments d’immigrants en aigües europees, el turisme no ha fet més que augmentar i ha estat testimoni de primera mà d’aquest drama, ja que molts turistes han pogut veure com arribaven a les platges on ells descansaven pasteres estibades d’extenuats immigrants que immediatament havien de partir a córrer per a no ser enxampats per la policia. També s’han donat casos de creuers plens de turistes que han albirat naufragis de les precàries embarcacions que utilitzen els immigrants o que directament han participat en el rescat i l’auxili3. Tots dos exemples són fets que mostren a cara descoberta l’espantós contrast entre els territoris del sud global i els països del nord.
Neocolonialisme, guerra i turisme
La vella Europa, que molts consideren el bressol de la civilització moderna i dels drets humans, també ha estat l’Europa del bestial colonialisme: un sistema polític basat en l’explotació nua i crua que encara perdura en molts aspectes.
Segons moltes línies d’investigació, la Revolució Industrial a Europa no hauria estat possible sense l’extracció de recursos naturals i energètics dels països conquerits, juntament amb altres processos4. També, sense l’actual extracció de recursos naturals dels països que sofriren el sistema colonial, Occident no hagués pogut engendrar la societat de consum, la mundialització econòmica i les noves revolucions tecnològiques5. Així mateix, la globalització de la indústria turística -l’entrada dins el circuit turístic mundial de molts països del sud global- no seria possible sense aquest neocolonialisme, com és el cas dels paradisos turístics del Carib i del sud-est asiàtic, zones que han estat pioneres en la fórmula turística del «resort» i del tot inclòs.
La paradoxa de tot això és que el nord explotador dels recursos del sud i exportador de turistes arreu, reprimeix la immigració provocada en gran mesura per aquesta explotació6, així com els refugiats de les guerres que Occident ha causat de manera directa o indirecta. Per exemple, entre les masses de gent que han agafat camí cap a Europa, tant per la via grega com per la italiana, són molts els que tenen la nacionalitat afgana o la iraquiana, països que foren invadits pels Estats Units i els seus aliats. Igualment, els que són majoria, els refugiats sirians, fugen d’una guerra que han provocat els aliats històrics d’Occident en el món àrab, com el règim absolutista de l’Aràbia Saudita, que, no oblidem, ara mateix està massacrant a la població veïna del Iemen. Unes guerres aquestes, en les quals els països occidentals es lucren amb la venda d’armes7 8.
La present crisi de refugiats afecta el turisme
El xoc entre les necessitats de les persones refugiades i els interessos turístics ha provocat conflictes.
El paper que la Unió Europea i molts dels països de la seva òrbita estan protagonitzant per reprimir els fluxos de refugiats de la guerra de Síria i d’altres territoris en conflicte com Afganistan, Eritrea o Líbia, ha de passar a la història de les vergonyes de la humanitat. Els governs europeus han ignorat i incomplit gairebé tots els tractats internacionals d’ajuda als refugiats i la més bàsica solidaritat. Les notícies sobre l’aprovació de mesures per confiscar els pocs béns que puguin tenir els asilats, sobre les condicions que estan patint en els improvisats camps de retenció, sobre els milers d’infants desapareguts i, ara, sobre l’acord amb Turquia (un Estat que vol aniquilar el poble kurd, que està acusat de connivència amb el famós Estat Islàmic i que està aplicant una duríssima repressió contra la dissidència interna) són una mostra de com la rica Unió Europea està tractant aquesta crisi humanitària. Encara més cruel resulta aquest panorama quan les prioritats són protegir les economies internes i els viatges de plaer enfront dels viatges per necessitat imperiosa9 10 11. Uns conflictes que, a més, s’estan aprofitant per endurir les legislacions i que a la vegada afavoreixen l’augment de l’extrema dreta xenòfoba. Així i tot, una part important de la societat civil d’Europa no s’ha mostrat insensible i passiva davant d’aquest drama i ha passat a l’acció donant la benvinguda als refugiats, acudint als llocs de desembarcament per ajudar directament, enviant ajuda material i econòmica o denunciant els seus propis governs.
En conclusió, la societat capitalista està farcida de contradiccions i la del turisme, davant la terrible problemàtica de les migracions, és una de les més cruels i la tenim a les portes de ca nostra.
1 Eurostat (2013) Tourism statistics. Stadistics Explained.
2 elEconomista.es (2015, 10 de setembre) Alemania necesitaría 500.000 refugiados para mantener a flote su economía. ElEconomista.es.
3 Palmeri C. (2015, 22 de setembre) The Refugee Crisis in Europe Is Hurting Cruise-Ship Travel. Bloomberg.
4 Federici S. (2010) Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria Traficantes de Sueños.
5 Dins l’actual divisió econòmica del món, el sud global és la mina d’on surten gran part de les matèries primeres i també on s’ha transferit la producció del sector secundari.
6 Martínez R. (2015, 28 d’abril) Senegal: no queremos a su gente, pero sí a sus peces. LaMarea.com.
7 El País (2016, 25 de gener) Récord histórico de venta de armas españolas a Arabia Saudí. El País.
8 Europa Press (2015, 16 de març) ¿Quiénes són los principales exportadores de armas y a qué países venden? Europa Press.
9 Mantas Y. (2016, 18 de gener) El turismo ‘huye’ de Grecia: la inmigración afecta a la economía en las islas del Egeo. ElEconomista.es.
10 Euro News (2015, 28 de setembre) El sector de los transportes y el turismo, víctimas colaterales de la crisis de los refugiados en Hungría. EuroNews.com.
11 EFE (2016, 8 de març) Terrorismo y refugiados, temas clave para la industria turística en la ITB. Expansión.
