El contrast entre la lliure circulació de turistes i la repressió de les migracions.
Segons un informe de la Universitat d’Oxford per a l’associació empresarial World Travel & Tourism Council el turisme genera un 9,8% del PIB mundial si se sumen els efectes directes i indirectes. Unes dades que premien aquest sector econòmic com el primer del món; l’avantguarda del capitalisme dels darrers anys i possiblement del futur, si les previsions sobre aquest sector es confirmen1. Una indústria on l’Estat espanyol està ja en el tercer lloc amb 65 milions de turistes el 2014 i on les Illes Balears són una de les joies de la corona, amb gairebé 14 milions.
Tot ja forma part de la societat de l’espectacle.
Per entendre aquesta meteòrica carrera del turisme és impossible no relacionar-lo amb el també impressionant ascens de les noves tecnologies i amb els canvis socials i polítics que es generaren a Europa després de la II Guerra Mundial i a la resta del món després de la caiguda del bloc soviètic l’any 1989.
«Aunque el capitalismo y la técnica deben distinguirse claramente en cada etapa, una condicionaba la otra y repercutía sobre ella. […] Al apoyar la máquina, el capitalismo aceleró su andadura y proporcionó un incentivo especial a la preocupación por los perfeccionamientos mecánicos». L’any 1934, Lewis Mumford, en la seva obra Técnica y Civilización2 ja reflexionava sobre l’origen del que ell anomenava «La Màquina» i el seu parentesc amb el capitalisme: «[…] la busca de poder por medio de abstracciones […]». Així, en el cas de l’actual primera indústria mundial, el turisme necessàriament ha d’anar associat a l’invent de l’aeronàutica. Segons dades de l’OMT de 2014, el 54% dels viatgers que pernoctaren ho feren utilitzant l’avió com a mitjà de transport. Per contra, el transport en superfície representava un 46% dels desplaçaments. D’aquests, un 39% foren per carretera, un 2% per línies ferroviàries i un 5% per vies aquàtiques. O sigui, que sense els monstres voladors i l’or negre, la Travelitis furiosus («Viajar es el nombre de una enfermedad moderna que quedó fuera de control a mitad de los años cincuenta y se sigue expandiendo. La enfermedad –cuyo nombre científico es Travelitis furiosus– la transmite un germen llamado prosperidad.» George Mikes) seria impossible.
Abans de la I Guerra Mundial el turisme era una activitat d’oci i plaer que només gaudia la gent més rica, una ínfima minoria de la població. Però, els pactes socials que s’establiren després de la II Guerra Mundial i que instauraren l’Estat del Benestar, possibilitaren que una gran part de la classe obrera dels països més rics d’Europa fossin els primers clients de la reconversió de la immensa flota d’aviació militar que s’havia desenvolupat durant els anys de la guerra en aviació civil3. Una informació que confirma l’afirmació de Mumford: «La técnica tiene indudablemente una gran deuda con el capitalismo, igual que la tiene con la guerra […]».
Si l’aviació és el sistema motriu que transporta la major part del turisme, un altre invent molt lligat a la tecnologia militar ha revolucionat la indústria turística aquests darrers anys (així com ho ha fet amb el sistema capitalista). «La irrupción de internet a finales de los años 1990 supuso un punto de no retorno para la industria turística, ya que nada volvió a ser como antes. Los cambios que introdujo la web, pequeños al principio, fueron ganando velocidad y peso y hoy en día la actividad turística apenas puede concebirse sin la red»4. Un estudi de Seggitur de 2013 per al Ministeri d’Indústria i Turisme espanyol revela que un 46% de la població espanyola ja reserva l’allotjament mitjançant Internet, un percentatge que està en ràpid ascens i que en les franges d’edat més joves ja és clarament el majoritari. Així mateix, en els països on el capitalisme està més avançat, com els escandinaus, les reserves online superen ja el 80% del total. Un fenomen que, a més, ha disparat nous formats d’explotació turística com el lloguer vacacional, el qual ha provocat el naixement de nous actors en el negoci turístic com els gegants Airbnb o Homeaway.
L’avanç de la telefonia mòbil pot provocar una altra passa endavant de la indústria turística.
Si Internet ha donat un nou impuls al turisme, l’impacte que tendrà un altre invent de la indústria militar, la tecnologia mòbil, també serà molt important i ja està en l’agenda d’explotació dels agents econòmics que controlen el negoci turístic.
Així com l’expansió capitalista va en consonància amb els perfeccionaments tècnics (els actuals mercats financers són també inconcebibles sense la informàtica i Internet), tampoc podem entendre l’extraordinària progressió del turisme sense la consolidació del que Guy Debord batejà com a societat de l’espectacle. En aquest llibre manifest que Debord publicà l’any 1967, en el seu primer aforisme, ja exposa que «La vida entera de las sociedades en las que imperan las condiciones de producción modernas se anuncia como una inmensa acumulación de espectáculos. Todo lo directamente experimentado se ha convertido en una representación». Uns aspectes que són part fonamental de l’experiència turística i que ja el mateix Debord en una altra part del seu manifest declarava que «En su área más avanzada, el capitalismo concentrado se orienta hacia la venta de bloques de tiempo «totalmente equipados», cada uno de los cuales constituye una sola mercancía unificada que integra cierto número de mercancias diversas. Así ha podido aparecer, en la economía en expansión de los «servicios» y del ocio, la fórmula del «todo incluido», para el hábitat espectacular, para los seudodesplazamientos colectivos de las vacaciones, para el abono al consumo cultural, y para la venta de la propia sociabilidad […]». I així és, destruïda la vida en comunitat per la individualitat ciutadana consumista i convertit el temps en una altra mercaderia («La condición previa para elevar a los trabajadores al estatuto de productores y consumidores «libres» del tiempo-mercancía fue la expropiación violenta de su tiempo»5), a la present vida el turisme ens proporciona una falsa il·lusió de llibertat i benestar; una altra manera d’evadir-se de l’avorrida i estantissa quotidianitat però que a la llarga també es converteix en la mateixa quotidianitat.
En definitiva, per repensar, reconvertir o destruir el turisme, s’ha d’entendre aquest com a part fonamental del sistema capitalista avançat, amb tot el que això implica. O sigui, problemàtiques de gran complexitat i d’arrels cada vegada més profundes que calen ser abordades de manera radical i a llarg termini.
1 El turisme ha experimentat un creixement pràcticament ininterromput. Les arribades de turistes internacionals a escala mundial han passat de 25 milions l’any 1950 a 278 milions el 1980, 527 milions el 1995 i 1.133 milions el 2014. I, segons les previsions de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), les arribades de turistes internacionals a escala mundial creixeran un 3,3% anualment entre 2010 i 2030, fins arribar als 1.800 milions.
2 Mumford L. (2006). Técnica y Civilización. Alianza editorial.
3 Murray I. (2015) Spain is different. Turismo y cemento desde la España fascista a la crisis global. Ekintza Zuzena, núm. 42.
4 Canalis X. (2011, 4 de juliol) Móviles: la nueva revolución del turismo. Hosteltur.com.
5 Debord G. (2012). La sociedad del espectáculo. Pre-Textos.
