Més urbanització i especulació al servei del conglomerat turístic i immobiliari.
La irrupció del turisme com a rellançament del capitalisme a la Mallorca de finals dels anys 50 inaugurà un model econòmic basat en gran mesura en la urbanització massiva. Un procés urbanitzador que no l’ha demandat la pressió demogràfica (la població autòctona pràcticament no ha crescut) sinó que ha estat a l’inrevés, és l’oferta de feina del primer boom de construcció en massa d’hotels a primera línia de la mar la que provocà la primera allau de treballadors del sud de la península Ibèrica. Així mateix, en el segon boom immobiliari, el dels anys 80 i 90, és l’oferta d’apartaments i xalets, tant a vorera de mar com a les zones de foravila amb vistes a la mar, la que ocasiona un altre important creixement demogràfic, en aquest cas, d’estrangers del nord d’Europa. I, finalment, és la darrera bombolla immobiliària de la primera dècada del present segle, més vinculada a la febre especulativa de construccions de grans blocs de pisos que es va escampar gairebé a tots els nuclis urbans de l’illa, la que origina un altre important creixement demogràfic, especialment de treballadors de fora de la Unió Europea. Traduït en xifres, a la totalitat de les Balears, des de l’any 1960 al 2006, la població resident va créixer un 125,8%1 i ja en el 2010 la població estrangera representava un 22,02%2. Ara, una vegada superada la crisi econòmica, les illes estan sofrint un altre augment de pressió humana. En aquest cas, de la mà del fabulós creixement d’arribada de turistes dels darrers anys. Però aquest, a diferència de les altres vegades, no està suposant un gran augment de la població resident.
Urbanització a s’Estany d’en Mas. Ciment al servei de la destrucció i l’especulació.
Així, el present boom turístic té molt a veure amb la inestabilitat social i política d’altres destinacions turístiques, però també està molt relacionat amb la gran oferta d’allotjament turístic que hi ha. Per exemple, el diumenge dia 5 de juny de l’any passat, Diario de Mallorca publicava a les seves primeres pàgines un reportatge del periodista Alberto Magro –citant fonts de l’Organització Mundial del Turisme i de l’Institut Balear d’Estadística– sobre el rècord mundial de places hoteleres que ostenta Mallorca (306 places per mil habitants), amb molt d’avantatge sobre el segon classificat, les Illes Canàries (109 places per mil habitants). Si l’any 1995 Mallorca oferia 173.539 places hoteleres, el 2016 eren ja 232.388. En altres termes, hem passat de tenir 561 hotels a tenir-ne més de 800, però amb més capacitat d’allotjament com a conseqüència de la multitud de reformes que se’ls han fet i, fins i tot, a la construcció de nova planta hotelera, gràcies a les lleis Nadal i Delgado. Així, només a la Platja de Palma s’han construït 3.700 places noves3. I seguim i sumam, ja que la ciutat de Palma ha vist obrir prop d’una trentena d’hotels urbans només en cinc anys.
A més a més, a aquesta espectacular xifra d’hotels edificats hi hem de sumar la multitud de construccions d’habitatges a la costa i en sòl rústic amb usos turístics i residencials, legals i il·legals, que es començaren a construir els anys 80, que el GOB xifra en 226.590 només a Mallorca, i que actualment han convertit l’illa en la Florida europea que somiava l’expresident Cañellas. Un turisme residencial, la gran majoria no regulat, que ja en el 2006 es calculava representava una quarta part dels 11,5 milions de turistes que hi havien arribat4. Però, com que aquí la construcció i l’habitatge es conceben com a negoci d’alt rendiment, ara, gràcies a la modalitat del lloguer vacacional, tornam a viure una altra febre immobiliària que està impulsant moltes reformes il·legals de construccions en sòl rústic5, l’entrada dins aquest mercat de cases i pisos pensats per a usos residencials i fins i tot noves construccions. Així les coses, si es sumen a les places hoteleres les del lloguer vacacional, que l’any passat s’especulava que estaven al voltant de les 160.0006, entre legals i il·legals, i les que s’oferien a hostals i allotjaments rurals, que superaven les 50.000, la xifra de llits oferts a turistes superava els 400.000 només a Mallorca.
Per tant, és normal que en els dies de màxima afluència turística ja s’hagin superat els 2 milions d’individus presents a les illes7, repartits gairebé a mitges entre residents i població flotant. I, com ha passat les anteriors vegades, aquest nou augment de la pressió humana l’ha impulsat l’especulació financera-turística-immobiliària, en aquest cas lligada al turisme residencial de luxe i a les reformes hoteleres però, sobretot, al lloguer vacacional.
No obstant això, la immensa quantitat de casa construïda no ha significat una major facilitat a l’hora d’accedir a l’habitatge per part de la major part de la població de les illes. Per això, és sagnant que l’accés a l’habitatge suposi per a la gran majoria dels residents un esforç econòmic de dècades en el cas de l’adquisició en propietat i d’un elevadíssim percentatge del sou pel que fa als llogaters. És més, per a una porció que va en augment, ja és gairebé impossible accedir a un habitatge digne. Un fet que contrasta amb el gran poder econòmic que han aconseguit el sector hoteler i l’immobiliari i que constata que aquí les polítiques relacionades amb el desplegament urbanístic no han estat guiades per un sentit de justícia i sostenibilitat ambiental. Així, el paisatge construït aquestes darreres dècades és el de grans zones hoteleres i d’apartaments destinades al turisme i a l’especulació immobiliària, i el que ja ocupa gran part de tota l’illa: l’agre d’esclata-sangs en forma de xalets i xibius de tota casta propietat de les classes mitjanes de l’illa i de l’anomenat turisme residencial, els quals ara mateix han entrat dins el rentable mercat del lloguer vacacional.
Les autopistes, carreteres i rondes de circumval·lació han estat l’antesala de nova urbanització.
Un altre escandalós contrast del desplegament urbanístic és la gran quantitat de cases abandonades que hi ha a la major part de pobles de les Balears. Segons l’INE 71.255 immobles, una xifra que suposa el 12,14 dels 586.709 censats. Però, aquesta dada no deixa de ser enganyosa, ja que segurament no consten gran part dels milers de construccions il·legals en sòl rústic8 i les cases residencials d’estiu que tenen un nivell temporal o gairebé nul d’ocupació. I, precisament és en aquests immobles, en les finques de pisos buides que deixà els efectes de la crisi i en els residencials d’estiu on s’està desfermant un conflicte entre la gent que ha quedat exclosa i els propietaris d’aquests immobles. Així, l’okupació comença a estar a l’ordre del dia i és una problemàtica que torna a posar de manifest que aquí els poders públics no han aplicat mai una política d’habitatge sinó que han legislat en favor de l’especulació i el lucre indecent.
En definitiva, estam davant el quart boom immobiliari. Aquest, com els altres, tornarà a significar més urbanització, més pressió sobre els recursos naturals, més massificació i més dificultat per accedir a un habitatge per part de la classe treballadora. En canvi, per a uns pocs, més riquesa i poder. El model balear està clar: esprémer el territori i els treballadors fins a la darrera gota. El problema serà quan ja no suqui més. Potser després recordarem Detroit.
1 Herce J. et al. (2008) L’economia de les Illes Balears. Diagnòstic estratègic. Servei d’Estudis de la Caixa.
2 Ginard X., Murray I. (2015) El metabolismo socioeconómico de las Islas Baleares, 1996-2010. Capitol cinquè de Carpintero O. (2015) El metabolismo económico regional español. FUHEM Ecosocial, pp. 307-383.
3 Verger P. (2015, 11 de març) Aluvión de reformas hoteleras en Mallorca. Última Hora.
4 Ginard X., Murray I. (2015).
5 Adrover M. (2017, 2 d’abril) Mercedes Garrido: «El 80% de las infracciones urbanísticas en suelo rústico son de casas para el alquiler turístico». Diario de Mallorca.
6 Segurament ara mateix estam a prop de les 500.000 places turístiques, ja que el creixement del lloguer vacacional és frenètic segons ha demostrat Terraferida.
7 IBESTAT (2016) Indicador de pressió humana per dia i illa. Dades provisionals. Població – Estudis demogràfics: Indicador de pressió Humana (IPH).
8 Aguiló P. (2013, 13 d’octubre) El Govern estima en 40.000 las viviendas ilegales en suelo rústico. Última Hora.
