El «canvi de paradigma» del turisme mallorquí a través del boom immobiliari de luxe.
Sobren turistes de baix cost i fan falten els de veres, que gasten més
Perfectament aquest podria ser l’eslògan de la nova mentalitat del sector turístic i, bona part, de la societat mallorquina. En realitat, es tracta d’una de les conclusions d’un estudi sobre l’actualitat del turisme a l’Estat. En general, a l’Estat Espanyol el turisme que gasta més o turisme de luxe, diguem-ho clar, «necessita millorar». En el cas de Mallorca, l’any 2014, la despesa del turisme de luxe suposava sols un 4% sobre el total a l’Estat, gairebé a la coa d’entre les altres principals destinacions turístiques com Barcelona, Marbella, Madrid o Eivissa, que són referents en aquest àmbit. En vista d’això, la FEHM vol revertir aquesta situació amb l’objectiu de duplicar o triplicar els actuals 300 milions anuals que deixa aquest exclusiu sector a Mallorca.
Del chav a la gentry
Ara bé, no ens deixem enganar, aquesta «voluntat de canvi» no arriba en un moment qualsevol. La pèrdua de legitimitat social i rendibilitat econòmica de l’anomenat turisme de masses ha fet que el sector s’hagi de reinventar forçosament. Els escàndols del mamading, el balconing, els hooligans i les boat parties han servit de cortina de fum per a l’edificació – mai millor dit – d’un model més elitista i perniciós: el turisme de luxe. Allò que en principi es ven com una qüestió estètica, de la imatge de l’illa a ulls del turista, és en veritat una qüestió estratègica del que convé més al mercat turístic i als seus cacics en la conjuntura actual. No obstant això, seríem il·luses si pensam que Magaluf o s’Arenal deixaran de ser colònia dels chavs i els bierkönig. Simplement, no rebran tanta publicitat en detriment d’una espècie més invasora: el turista d’elit.
Essentially Mallorca, el discret encant de la burgesia
Hotelers i polítics units pel luxe presentant Essentially Mallorca a la passada FITUR.
De la intenció de virar el model turístic de Mallorca cap a butxaques més selectes, sorgeix la «original i exclusiva» idea de muntar a inicis del 2015 Essentially Mallorca: un clúster que reuneix a 17 hotels de luxe, dos ports esportius, vuit empreses de spa, dues empreses de transport, dues tendes exclusives, 13 locals de gastronomia i 27 companyies d’experiències en destins. El que pretenen, emprant els seus termes, és: a) «descontaminar l’oferta», b) «oferir la discreció típica dels mallorquins» i c) «ser exclusiu però no excloent»1. Com a exemples d’aquest turisme que ja es comença a implantar, destaquen Port Adriano, un port esportiu dissenyat a mida per a grans embarcacions, i el carrer Sant Feliu, la milla d’or de Ciutat. Dos oasis que compten amb totes les comoditats d’oci-consum (restaurants estrella Michelin, tendes de grans marques, galeries d’art, salons de bellesa, balnearis, etc.) on es mostra l’exclusivitat com a classisme, la distinció com a superioritat, la discreció i la privacitat com a apartheid i l’experiència única com a privilegi.
Construcció, turisme i immobiliàries: el trio calavera de l’especulació i la destrucció
Les desgràcies, mai vénen soles i, si xerram de la nova espècie invasora que ataca Mallorca – el turista d’elit -, els danys col·laterals es fan més que palesos. El turista d’elit necessita tot un conglomerat d’infraestructures que serveixin per cobrir les seves exquisides necessitats. Així doncs, s’han de canviar els hotelets per grans hotels, els ports pescadors per ports esportius, els camps de cultiu per camps de golf, etc. En definitiva, s’ha de condicionar l’illa sencera com si d’un luxós resort tot inclòs es tractàs. Per a tal comés, qui millor que la construcció per a crear el producte i les empreses immobiliàries per a vendre’l? Així, de pas, es podrà presumir d’estar fent una obra social que revitalitza sectors encara mal ferits per la crisi. El turisme, sempre tan altruista.
l’exclusiva primera línia de Es Molinar són mostres del rumb turístic que està prenent l’illa
L’any 2015, el sector turístic invertí en l’activitat constructora uns 192 M€ a Mallorca, sobre un total de 244 M€ a les illes. Un 76% més d’inversió que l’any anterior. Aquest boom ha vengut, sobretot, de mans de les grans cadenes hoteleres que han efectuat obres de reforma i ampliació per valor de 172,7 M€. Tot, per a poder adaptar-se a una planta hotelera que s’encamina cap al nivell de les quatre estrelles, aprofitant els beneficis de l’anterior normativa turística del govern Bauzá. Paral·lelament, s’ha de destacar la puixança dels hotels d’interior, els agroturismes i els apartaments turístics dins aquesta injecció de capital al món del ciment i la grua que, tot i estar lluny dels seus anys gloriosos, ha rebut una bombona d’oxigen extra. No oblidem tampoc que, on hi ha fam constructora i pressa hotelera, hi ha desgràcia obrera.2
Castillo Mallorca. La mansió més cara de l’illa, propietat de Engel&Völkers situada al Port d’Andratx.
Més enllà del turisme d’hotel, la construcció d’habitatges nous i obres de rehabilitació a Mallorca s’ha duplicat en un any. I és gràcies, sobretot, al mercat residencial de luxe. Mostra d’això és que set de cada deu nous habitatges projectats a l’illa són xalets. Aquest increment de la demanda d’habitatges de luxe ha fet, fins i tot, que s’elevin els preus d’aquest sector fins a arribar a ser un 150% més cars que el 2007, arribant en algunes zones als 17.000 €/m². No obstant això, el preu no és problema, ja que el perfil comprador majoritari3 d’aquest tipus d’habitatge és de guiris adinerats (britànics, alemanys, suïssos i escandinaus) que cerquen segona residència en un lloc càlid, segur i de fàcil accés. Més concretament, les principals zones afectades per aquest fenomen depredador són: Port d’Andratx, Bendinat, Portals i Santa Ponça al sud-oest; Es Molinar, Portitxol, Centre Històric i Son Vida a Ciutat; i Pollença al nord. En darrer terme, s’ha d’assenyalar que les empreses que s’estan beneficiant més d’aquest distingit mercat són també dels mateixos llocs que els compradors. En aquest sentit, qui està al capdavant és la immobiliària alemanya Engel&Völkers, que ha vist créixer un 13% en 2015 les seves vendes fins a arribar als 291 M€, només a l’illa Mallorca.
Turisme de luxe = Turisme de qualitat? Colonialisme disfressat!
Des de molts de sectors socials i polítics es demanda un turisme de qualitat, sense arribar a esclarir quin és aquest tipus de turisme i que té de qualitativament superior als altres. Tal vegada, ens hauríem de preguntar si existeix tal cosa. Però bé, això són figues d’un altre paner. Malgrat tot, la tendència que s’està imposant és la d’emprar el turisme de luxe, sota l’eufemisme de la qualitat com a contraposició al turisme de masses. En conseqüència, s’està desviant l’atenció dels greus perills que comporta aquest tipus de turisme d’elit, alguns dels quals ja els hem mencionat i es poden resumir en: sobreexplotació il·limitada dels recursos, ocupació megalòmana del territori, agudització radical de les diferències socials i servitud i expulsió de les natives. Al capdavall, són trets d’un colonialisme que vol passar desapercebut i que, si no atenem aviat, es complirà el refrany: de fora vindrà qui de casa ens traurà.
1 a) Netejar l’illa d’hotels i serveis low cost per així atreure un visitant que canviï el cub de sangria per moët&chandon. b) Xalets enmig de la serra i urbanitzacions impenetrables. c) Permís a les mallorquines per entrar… a fer feina. «N. del T.»
2 Planas Ll. (2015, 21 de setembre) Dos morts en les obres del primer hotel cinc estrelles de la Platja de Palma. Ara Balears.
3 De fet no sols en el mercat del luxe sinó a l’immobiliari en general s’està accelerant el procés colonial: 1 de cada 3 compradors de cases a les illes són forasters i no precisament peninsulars que vénen a cercar feina com als anys seixanta.
