Una lògica espacial de la violència de classe.
Els discursos hegemònics sobre els desnonaments s’han construït al voltant de la idea que aquests han esdevingut com a conseqüència de la crisi, com un efecte col·lateral. És a dir, els desnonaments s’han presentat com un fenomen derivat únicament de la crisi: «hi ha desnonaments perquè no hi ha feina i la gent no pot pagar el lloguer o la hipoteca». Malgrat que l’afirmació és certa, no n’aborda la complexitat, i construeix un discurs que perverteix l’enteniment d’aquest conflicte urbà. Així és com les narratives que responsabilitzen la crisi com l’única causa de l’onada de desnonaments generen un divorci entre «crisi» i «model immobiliari», com si, en el nostre context, fossin dos conceptes que es poguessin deslligar. Aquesta separació pretén i condueix a un no-qüestionament de les arrels d’aquesta crisi: una economia política basada fonamentalment en el negoci immobiliari i financer.
Els territoris que han adoptat aquestes pràctiques són aquells que han patit amb més intensitat tant la producció com l’esgotament de les bombolles immobiliàries. L’esgotament de les estratègies que es van impulsar per formar les bombolles és el que s’ha traduït en la crisi actual. Per això, aquests territoris han hagut de reinventar els seus mecanismes d’acumulació de rendes urbanes. Aquesta reinvenció és l’origen de l’onada massiva de desnonaments a l’Estat, així com el de les estratègies que fomenten la hipermercantilització i la financiarització de l’habitatge de lloguer, entre les quals SOCIMI i lloguer vacacional. Es tracta de la construcció de la bombolla del lloguer.
En aquest sentit, els desnonaments no són un efecte col·lateral de la crisi, sinó que formen part d’una estratègia d’acumulació de rendes urbanes, que ha estat generalitzada amb la crisi. Els desnonaments formen part de la despossessió d’habitatge que necessiten els processos d’acumulació per despossessió, que consisteixen en processos de mercantilització en els quals es genera una separació de les persones i dels seus mitjans de producció, o en aquest cas, de reproducció social. En altres paraules, és amb aquestes estratègies que les persones es veuen privades del seu dret a l’habitatge.
Així, els desnonaments, entesos com a mecanisme de despossessió d’habitatge per crear i apropiar-se de les rendes urbanes, constitueixen un mecanisme de violència de classe. Una violència que tan sols en els casos en què s’interposa la resistència física i/o la lluita col·lectiva supera la seva invisibilització. Es tracta d’una pràctica que, per una banda, construeix subjectes deutors, empobrits, precaritzats i/o desplaçats, i per l’altra, subjectes que s’enriqueixen. Els primers queden privats de la seva llibertat en els processos de reproducció social i de les necessitats bàsiques de la vida quotidiana, mentre que els segons poden mantenir o incrementar les seves rendes i el seu domini.
Aquest conflicte urbà, que reflecteix una de les tensions de les lògiques urbanes del capitalisme actual, s’ha traslladat a Palma a partir del que anomenam la marca Palma. La marca Palma és el conjunt de pràctiques de la governança urbana que són específiques de la ciutat, és a dir, les polítiques urbanes, les turístiques, el màrqueting urbà i turístic, la introducció del revengisme… En definitiva, totes aquelles lògiques de l’urbanisme neoliberal que assumeix la ciutat per escalar en la jerarquia urbana global, però que a la vegada pretenen definir-la com a única. Però la marca Palma no només és el que es veu, sinó que també és allò que no es veu. La marca Palma, de la mateixa manera que totes les estratègies de producció i d’apropiació de les rendes urbanes, necessita articular mecanismes de despossessió d’habitatge, altrament no funciona. És en aquest sentit que hi intervenen els desnonaments amb la seva dialèctica espai-classe, la qual explica, d’una banda, les causes de la seva geografia, i, de l’altra, el paper que juguen en la reproducció de les relacions socials de classe de l’espai palmesà.
Les cartografies dels desnonaments de la marca Palma desvetllen que la despossessió d’habitatge que ha tingut lloc a la ciutat entre 2003 i 2014 ha estat majoritàriament en forma de desnonaments de llogaters, i en menor mesura en forma d’execucions hipotecàries. En aquest període, a Palma s’han produït 12.479 desnonaments, dels quals el 77% (8.601) han estat de llogaters i el 23% restant, execucions hipotecàries (3.878). El 75% d’aquests desnonaments, el que suposa un total de 9.252, s’han executat des que esclatà la bombolla immobiliària (6.771 per impagament de lloguer i 2.481 execucions hipotecàries).
Això no obstant, les execucions hipotecàries i els desnonaments per impagament de lloguer presenten una geografia diferenciada. Els desnonaments de llogaters segueixen una espacialització difosa, i se situen, sobretot, als barris de classe mitjana o mitjana alta. En concret, a Pere Garau/Foners, Camp d’en Serralta/Santa Catalina, la Gerreria, el Camp Redó, Bons Aires i el Terreno. Mentrestant, les execucions hipotecàries mostren una clara concentració espacial, i se situen majoritàriament als barris de classe mitjana o mitjana baixa. Es concentren lluny del centre històric, a la part oriental de la ciutat, especialment a Son Gotleu.
Aquest comportament geogràfic denota que el fenomen dels desnonaments de llogaters s’articula majoritàriament per mitjà de processos de gentrificació, sobretot turística; mentre que les execucions hipotecàries responen sobretot a processos d’empobriment i d’estigmatització social. Així, el rol que juga cada tipus de desnonament per l’acumulació de rendes és diferent. D’una banda, el rol dels desnonaments de llogaters és el de facilitar l’embelliment, la creació de diferencials de renda i el canvi d’usos cap als turístics. De l’altra banda, el paper de les execucions hipotecàries és el de facilitar la devaluació i d’intensificar l’empobriment i/o l’estigmatització per tal de permetre l’apropiació de rendes urbanes futures.
En definitiva, els desnonaments són, senzillament, la part visible de la intensificació dels processos de reproducció social de diferenciació de classe que implica el model de la marca Palma.
Les execucions hipotecàries a Palma (2003-2014)
Els desnonaments per impagament de lloguer i la turistització a Palma (2003-2014)
