La indústria turística, altament depenent del petroli, davant del peak oil.
La indústria turística és un sector que requereix ingents quantitats d’energia per tal de poder funcionar. De les fonts energètiques que s’empren, n’hi ha una que destaca sobre les altres: el petroli. Com que ja fa dècades que molts geòlegs ens estan alertant que aviat arribarà la fi del petroli barat, intentarem respondre la següent pregunta: com afectarà el turisme balear un més que probable augment del preu del petroli?
Endinsant-nos a l’era post peak oil
El petroli és un recurs finit, no renovable, que escassejarà en un moment o altre. La teoria del peak oil, formulada pel geòleg Marion King Hubbert, àmpliament acceptada per predir el declivi de la producció en àmbits estatals, anuncia que s’assolirà el zenit o pic de producció del petroli quan s’hagin consumit, grosso modo, la meitat de les reserves mundials provades, és a dir, 1 dels 2 bilions de barrils. De llavors ençà, la producció es reduirà progressivament —a causa que serà més difícil d’extreure— fins a esgotar el recurs.
Diversos estudis situen la fita d’assoliment del pic de producció del petroli convencional, el de fàcil accés i econòmic d’extreure, entre 2006 i 20161. La mateixa Agència Internacional de l’Energia va reconèixer que l’any 2006 es va assolir el pic màxim del petroli barat, ja que la producció mundial de petroli barat està caient des de llavors2. Tot i així, la producció global encara es manté o, fins i tot, creix, a causa que s’estan emprant altres tècniques extractives molt més cares que les habituals, com n’és el fracking als Estats Units3.
Per tant, com que el petroli restant cada vegada serà més car d’extreure i que l’oferta mundial petroliera es reduirà, sense poder satisfer la demanda energètica mundial en constant augment, és previsible que el preu del petroli augmentarà bruscament els anys vinents. Si en l’actualitat el preu del petroli fluctua molt per sota del màxim històric (147 $/barril), és gràcies a molts factors, entre els quals si troben: la caiguda de la demanda mundial per la recessió europea i l’estancament econòmic xinès, l’augment de l’oferta a causa del fracking americà i certs moviments especulatius que tracten de fer inviable el creixement del mateix, fent que el preu de venda sigui inferior al de producció. De fet, les perforadores actives de fracking als Estats Units caigueren un 60% en un any4.
Balears diu sí al petroli
Dipòsits de CLH a Son Banya per abastir l’aeroport de Son Sant Joan, a Palma. Wikimedia Commons.
La major part del consum energètic primari balear li correspon als productes petrolífers: un 50,4% d’aquesta energia bruta emprada foren hidrocarburs líquids (benzina, gasoil i fuel). També cal remarcar que un 32,5% de l’energia bruta prové del carbó i un 13,3% de l’electricitat i el gas natural importats des de la connexió amb la península5. En definitiva, a les Balears tenim una dependència energètica gairebé total: el 96% de l’energia primària que empram ve importada de fora. A part, la factura energètica a pagar s’estima en uns 1.000 milions d’euros, el que representaria un 3,8% del PIB balear6.
Si ens centram en els productes petrolífers, aquests es van emprar principalment per abastir les necessitats de la generació elèctrica (14,6%), del transport aeri (33,3%) i del transport per carretera (38,7%). Per tant, un terç del petroli importat a les Illes està destinat a abastir el sector de l’aviació, estretament relacionat amb el turisme7.
El consum energètic del turisme balear
Les fonts finals d’energia balear —és a dir, una vegada processades, si cal, les fonts primàries— són, principalment, els productes petrolífers (70,6%) i l’electricitat (23,4%) que, recordem, es genera a partir de combustibles fòssils. Per sectors, la major part del pastís se l’emporta el transport: un 32,1% se l’empassa el transport per carretera i un 27,5% l’aviació. El sector serveis i el residencial es queden amb un 14,1% i un 15,5% respectivament. És a dir, aquests quatre sectors consumeixen un 89,2% de tota l’energia consumida a les Balears8.
Si consideram, de manera prou conservadora, que un turista consumeix el mateix que un resident, podem aproximar el consum energètic del turisme balear. L’any 2013 uns 13,05 milions de turistes visitaren les Illes amb una estada mitjana de 8,29 dies9 10. D’aquí n’extraiem una població turística flotant de 296.391 persones que, sumades als 1,11 milions de residents, suposen 1,41 milions de persones a les Illes durant l’any11. Si l’energia consumida final pel transport per carretera i els sectors serveis i residencial la repartim entre el total de població (resident i turística flotant), tenim que el 12,98% de l’energia total es consumida pels turistes. A part, si considerem que el 97,35% de turistes empraren l’avió com a mitjà de transport i que dels 15,54 milions de passatgers que sortiren per l’aire de les Balears un 81,74% foren turistes, un càlcul conservador (a causa que els vols internacionals empren més querosè que els nacionals) determina que la factura energètica dels viatges aeris turístics es menja el 23,18% del consum d’energia balear12 13. Per tant, tenim que fins a un 35,49% del consum energètic final, amb càlculs prou moderats, es podria considerar d’origen turístic.
Cap a la re-elitització del turisme
Si les prediccions són certes i els anys vinents comença a augmentar considerablement el preu del petroli, el turisme se’n veurà greument perjudicat. El sector que ho té més cru és el del transport i, més concretament, l’aviació, ja que no existeix cap alternativa energètica al petroli per tal de fer volar un avió —i molt menys que sigui renovable14.
Per tant, donada la nostra condició d’insularitat i que sols es pot arribar a les nostres illes per aire o per mar, el preu de fer turisme a Balears s’incrementarà, sobretot a causa del transport, pel que, previsiblement, la demanda caurà. Es preveu que, si el preu del barril de petroli pugés entre 115 $ i 200 $, i tenint en compte una elasticitat de preus conservadora, la demanda de viatges en avió a l’Estat espanyol cauria entre un 8% i un 21%. La demanda de viatges en vaixell es reduiria entre un 5% i un 13%. Els altres sectors relacionats amb el turisme (allotjament, hostaleria, agències de viatges…) també sofririen pujades de preus, fent caure la demanda entre un 1% i un 6%15.
Per tant, pareix que, a mesura que augmenti el preu del petroli, el turisme deixarà de ser, progressivament, accessible a les classes mitjanes occidentals per esdevenir, de nou, un producte exclusiu de les classes benestants –sense oblidar que ja ho és de per si: sols un 2% de la població mundial realitza un vol internacional a l’any16. I com que, previsiblement, es reduirà el consum turístic, també cauran els llocs de treball, el pilar que justifica el monocultiu turístic al qual estem sotmeses.
El col·lapse a l’horitzó
L’habitació d’un hotel abandonat a Nova York. La propera postal a les Balears? Abandoned America.
Per acabar, no volem quedar-nos tan sols en el més que probable encariment de l’activitat turística. Hem de mirar molt més enllà: podem permetre’ns el luxe de seguir apostant-ho tot al turisme, totalment depenent del petroli, recurs que s’encarirà i que acabarà per desaparèixer? No seria millor avançar-nos al col·lapse i començar a desenvolupar una economia local que tendeixi a l’autoabastiment, abandonant progressivament el monocultiu turístic? O preferim topar-nos amb les runes d’un sistema productiu inservible, sense tenir un pla B?
Les institucions actuals i els grans capitals no deixaran el negoci del petroli mentre aquest segueixi fent funcionar la maquinària del treball i generi beneficis. És responsabilitat nostra desviar-nos del camí al col·lapse, de generar modes de vida més locals, no globalitzats i energèticament autosuficients.
1 Hirsch L. (2005) The Inevitable Peaking of World Oil Production. The Atlantic Council of the United States. vol. XVI, núm 3.
2 International Energy Agency (2010) World Energy Outlook 2010.
3 Turiel A. (2014) Energía y crisis. II Congreso Internacional «Más allá del pico del petróleo: el futuro de la energía».
4 Turiel, A. (2015) Junio de 2015: Se alza la voz. The Oil Crash.
5 Direcció General de Política Industrial (2015) Evolució del consum energètic a les Illes Balears 2013. Portal energètic. Conselleria de Treball, Comerç i Indústria.
6 Direcció General d’Indústria i Energia. (2013) Energies renovables i eficiència energètica a les Illes Balears: estratègies i línies d’actuació. Conselleria d’Economia i Competitivitat.
7 Direcció General de Política Industrial (2013) Sectorització del consum de productes petrolífers 2013. Portal energètic. Conselleria de Treball, Comerç i Indústria.
8 Direcció General de Política Industrial (2013) Balanç energètic de les Illes Balears 2013. Portal energètic. Conselleria de Treball, Comerç i Indústria.
9 IBESTAT (2013) Turistes amb destinació principal les Illes Balears per període, illa i país de residència. Turisme – Flux de turistes (Frontur).
10 IBESTAT (2013) Nombre, pernoctacions i estada mitjana dels turistes amb destinació principal les Illes Balears per període, illa i país de residència. Turisme – Despesa i perfil dels turistes (Egatur).
11 IBESTAT (2013) Població per illa, municipi, sexe i tipus de nacionalitat. Població – Padró (xifres de població).
12 IBESTAT (2013) Trànsit aeri de passatgers per període, país, escala, aeroport i moviment. Sector serveis – Transport.
13 IBESTAT (2013) Turistes amb destinació principal les Illes Balears per període, tipus d’allotjament i via d’accés. Turisme – Flux de turistes (Frontur).
14 Peeters P., Eijgelaar E. (2014) Biocombustibles para el sector de la aviación. ¿Solución o desafío perpetuo? Aumentar la sensación de urgencia. Alba Sud.
15 Logar I., van den Bergh J.C.J.M. (2013) The impact of peak oil on tourism in Spain: An inpute-output analysis of price, demand and economy-wide effects. Universitat Autònoma de Barcelona.
16 Peeters, P., Gössling, S., Becken, S. (2006) Innovation towards tourism sustainability: climate change and aviation. International Journal of Innovation and Sustainable Development, vol. 1, núm 3.
