Erosió de la relació resident-turista per la pèrdua de l’accessibilitat a béns i serveis locals.
El nostre model turístic de masses en què s’ofereix sol i platja ha estat considerat un exemple a seguir. Durant els darrers anys els elogis cap a aquest model han anat en augment pel fet que mentre a la resta de l’estat es feien patents els efectes de la crisi econòmica, a les Illes Balears, i més concretament a Eivissa, d’on en sóc resident, la recessió no hi ha deixat empremta.
Ningú posa en dubte els beneficis econòmics que aporta el turisme, gràcies a aquesta activitat podem dir que n’hem sortit il·lesos dels efectes de la crisi financera. A més, a grans trets, ha suposat la «millora» de les infraestructures disponibles (encara que en molts casos s’han desenvolupat macro projectes innecessaris) i un major interès pel desenvolupament de nous béns i serveis. Però no podem deixar enrere els impactes socio-econòmics negatius que comporta l’activitat turística, no podem advocar per un model turístic en el qual tot s’hi val. La postura inicial dels locals cap al sector turístic sempre ha estat positiva, sempre ha estat considerat un avenç econòmic, però a mesura que els impactes negatius es fan més patents i es trenca amb la convivència pacífica entre les dues poblacions aquesta percepció va canviant cap a un creixent descontent de la població resident, que acaba veient al turista com algú amb qui competir pels recursos.
Aquesta convivència, ara per ara, no està sent possible. D’una part, s’està ultrapassant amb escreix la capacitat de càrrega turística de les Illes Balears a tots els nivells – ambiental, social i econòmic–. Això genera el que Pere Salvà, catedràtic de la Universitat de la Illes Balears (UIB), denomina com «angoixa residencial». Segons les dades de l’IBESTAT, per cada 10 residents empadronats a Eivissa i Formentera hi havia 13 persones considerades població estacional durant l’agost de 2015. D’una altra, hi ha cada cop una major estacionalitat al mercat de treball i una creixent precarietat laboral. I per útlim, com a conseqüència de l’augment de la inflació postissa provocada en part per la creixent demanda dels visitants i pel seu major poder adquisitiu.
Muntanya de sal a les salines d’Eivissa: Un recurs local que pot acabar estant a l’abast de molts pocs.
Aquest darrer impacte està provocant greus conseqüències. La conseqüència més preocupant, sens dubte, està sent la manca d’accessibilitat a l’habitatge per part de la població resident. Encara que no és l’única, la població local es veu exclosa de tot un seguit de béns i serveis degut a aquest increment de preus de mercat per sobre de la lògica econòmica. En aquest sentit, la demanda creixent del producte marca Ibiza per part dels turistes ha promogut la proliferació de nous productes locals transformats al mercat, com olis, licors, confitures,… Però malauradament tampoc van destinats a la població local, ja que ni el format ni els preus són assequibles per als qui volen consumir-los de manera habitual. Els envasos són cada cop més petits, tots destinats a format part dels souvenirs que porten de tornada cap a casa els visitants. Fins i tot, alguns empresaris molt espavilats s’han apressat a donar una nova imatge (molt més chic) a un producte tan propi de la terra com la Sal d’Eivissa. Hem passat del dret a gaudir d’una quantitat de sal a l’any per habitant de l’illa a haver de comprar-la en potets de 125gr per gaire bé 6€, això sí amb un packaging fabulós. Així mateix, la major part dels olis locals es venen en envasos d’un quart de litre o mig litre, i per l’import de 8€ o 12€, respectivament. A més, el producte local en certa manera es banalitza, la major part dels turistes únicament l’adquireixen per la marca Ibiza, no perquè sigui un producte artesanal, tradicional, de qualitat, ni per ajudar al manteniment de l’activitat al camp o reconèixer la figura del pagès. I si no és així, observeu el darrer producte que ha sorgit, Air of Ibiza, una llauna de «100% aire puro sin aditivos», un gran insult a la intel·ligència humana al comprar per 3€ una llauna de «res»; això sí, a l’envàs, molt petit, tot s’ha de dir, hi ha escrita la paraula Ibiza.
Nova moda dels envasos mida souvenir només aptes per a turistes.
Aquest darrer fenomen no és conseqüència única de la cada cop major Pressió Humana (IPH) a les Illes ni del major poder adquisitiu dels turistes, sinó que també és responsabilitat dels empresaris. És clara la lògica empresarial en aquest cas, simplement es tracta d’aconseguir la maximització del benefici. Per què ho haig de vendre més barat si algú està disposat a pagar-ne aquest preu? Potser per cordura, però la cordura no abunda entre els/les de raonament purament econòmic. Afortunadament, no són tots els empresaris/es que tinguin aquest punt de vista, encara existeixen un seguit d’elaboradors/es que ofereixen els seus productes a un preu raonable dels quals també els residents ens podem beneficiar. Esperem que aquests no vegin la seva honestitat com una pèrdua de beneficis econòmics i s’uneixin a la nova corrent de reduir l’envàs i incrementar els preus dels productes.
Alternativament podem veure més enllà del turisme com a l’única activitat econòmica viable a les Illes. El fet de centrar-nos en el turisme ha tingut molts altres efectes negatius sobre la societat, economia i medi ambient. Entre d’altres, el ràtio d’abandonament escolar a les Illes és el més elevat de l’Estat, ja que el turisme és un focus d’atracció de mà d’obra poc qualificada. També, és una de les causes per la qual disposam d’una societat civil poc organitzada. Els sector turístic ha suposat la Balearització de tota la zona costanera, i ara també la construcció a l’interior, a més de la realització de macro projectes com l’ampliació del port d’Eivissa. Així mateix, el turisme marca la redacció de totes les polítiques i plans d’acció públics, fins i tot quan es tracta de sectors tan diferents com l’agrari. Aquests són alguns exemples d’externalitats negatives conseqüència del predomini del sector turístic sobre la resta de sectors econòmics.
Com a alternativa al turisme disposam a Eivissa d’una renaixent indústria de transformació d’aliments; la qual, a més, podria suposar la punta de llança pel manteniment de l’activitat agrícola a les Illes. Per què no aprofitar-se’n i ampliar-ne l’accés als residents? Com he explicat, aquesta activitat està enfocada majoritàriament a ser un souvenir més, per què no ser part del consum habitual de la població local? La major demanda d’aquests productes podria comportar un major interès per la producció d’aliments; alhora, la transformació dels aliments els hi aporta un valor afegit, imprescindible perquè els pagesos i pageses puguin plantejar-se continuar exercint el seu ofici.
Hem de posar fre a l’activitat turística com a eix de les polítiques públiques, creant alternatives. Per exemple, actualment, l’agricultura es percep per part de les administracions com un servei de manteniment del paisatge tradicional i no com un sector que produeix aliments per a la resta de població. Hem d’aconseguir veure la resta de les activitats, com ara l’agrícola, amb potencial per ocupar una part de la població.
No pot continuar imperant la lògica econòmica sobre un sector que afecta tant i de tantes maneres diferents la població local. Aquest punt de vista esbiaixat pot portar-nos a la destrucció de tot el que ens envolta – cultura, societat, patrimoni, medi ambient,… –. És cert que el turisme té un efecte multiplicador sobre la nostra economia i que en certa manera tots ens en beneficiem (uns més que la RESTA), però no podem deixar que condicioni la qualitat i manera de viure a les Illes. S’han de tenir en compte els impactes socio-econòmics i medi ambientals negatius que comporta l’activitat turística, no podem advocar per un model turístic en el qual tot s’hi val i s’han de desenvolupar alternatives al predomini del turisme com a única activitat econòmica viable. Els lobbies existents marquen els seus interessos clarament, nosaltres (la societat civil) hem de marcar els nostres als dirigent polítics, cal que ens organitzem per aconseguir una convivència de real i de qualitat a les Illes.
