Quatre ressenyes per aprofundir més en la problemàtica turística.
Les entranyes del capitalisme espanyol. Del franquisme a l’actual democràcia
CAPITALISMO Y TURISMO EN ESPAÑA. Del «milagro económico» a la «gran crisis»
Ivan Murray Mas, 2015. Alba Sud.
Aquest llibre, que l’any passat va editar l’associació catalana Alba Sud, és en realitat una revisió actualitzada d’una part de la colossal tesi doctoral –Geografies del capitalisme balear: poder, metabolisme socioeconòmic i petjada ecològica d’una superpotència turística. 3.026 pàg.- que el geògraf Ivan Murray va presentar el 2012.
En aquesta els i les interessades en conèixer les profunditats de l’actual capitalisme espanyol segur que hi trobaran un llibre de referència per la gran quantitat de dades que aporta i en especial pel seu relat contra hegemònic. Un relat que desmunta en rotunditat totes les falsedats històriques i analítiques que el poder ha difós, fonamentals per legitimar un règim d’explotació i dominació com l’actual capitalisme espanyol.
Així, una part important del llibre està centrada en el sector turístic i immobiliari, dos sectors amb molts de lligams que són la pedra angular del capitalisme espanyol, que foren impulsats per la dictadura de Franco amb el suport ianqui, i consolidats pel règim constitucional sorgit del 1978, amb la imprescindible ajuda de la Unió Europea.
El llibre es pot descarregar gratuïtament de la pàgina web d’Alba Sud.
Una guia imprescindible per entendre Eivissa
IBIZA: LA DESTRUCCIÓN DEL PARAÍSO. (Quién, cómo y por qué)
Joan Lluís Ferrer, 2015. Balàfia Postals.
S’ha parlat molt de la balearització del territori. Però si una illa és la campiona pel descontrol urbanístic i els desequilibris territorials, socials i culturals que ha generat l’especulació i la corrupció municipal en els darrers 40 anys, sens dubte, és Eivissa. Aquesta illa ha patit i pateix tot els mals que pot tenir un poble: polítics i empresaris corruptes, i una societat permissiva que han fet qualsevol cosa per tal de treure un rèdit econòmic.
Així, el llibre escrit pel periodista eivissenc, Joan Lluís Ferrer, fa un repàs dels darrers quaranta anys. Fent una introducció del que va ser durant més de 2000 anys i com en unes poques dècades l’espècie humana més destructiva i nefasta ha convertit un paradís i una terra de gent humil en una terra prostituïda de dalt a baix i plena d’atemptats ecològics.
Un llibre que apunta directament al col·lapse de la civilització humana. I que deixa un mal gust de boca. El llibre està estructurat en tres apartats: el qui, el com i el perquè.
Boom turístic i urbanístic, planificació de la destrucció, la droga i la màfia nocturna o la construcció de les autopistes són alguns dels temes descrits.
Segons l’autor, han estat els mateixos eivissencs de tota la vida qui han destruït l’illa. Darrere cada atemptat ecològic hi ha un Planells, un Ferrer, un Marí, un Tur o un Serra. Així, Joan Lluís sentencia que Eivissa s’ha convertit en la primera illa-ciutat del Mediterrani.
La dignitat humana en el lloc de treball
LAS QUE LIMPIAN LOS HOTELES. Historias ocultas de precariedad laboral
Ernest Cañada, 2015. Icaria.
En una jornada sobre turisme celebrada el passat mes d’abril a Palma, la presidenta de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) va contestar una pregunta sobre explotació laboral dient, més o menys, que: «Els hotelers no explotam al personal, complim el conveni col·lectiu pactat amb els sindicats… el que succeeix és que últimament han sorgit col·lectius nous que denuncien coses que donen als hotelers mala imatge…» En aquest instant vaig tenir per segur que la Campanya Mundial de la UITA per la dignificació del treball de les cambreres de pisos, el moviment d’ autoorganització de Las Kellys, el treball d’Alba Sud, i el llibre d’Ernest Cañada havien donat en la diana: S’ha trencat la placidesa d’una pau social que el capitalisme canalla hoteler no es mereix!
Las que limpian los hoteles és un llibre militant a favor de la dignitat humana en el lloc de treball. S’inicia amb diversos pròlegs, segueix amb el molt recomanable text de Cañada, per donar pas al moll del llibre: 26 entrevistes a cambreres de pisos -que es converteixen en les autèntiques protagonistes del llibre-, i 4 entrevistes al que l’autor denomina «veus de suport». Resulta impossible triar una d’aquestes 26 històries de vida d’aquestes dignes i valentes dones. Totes són autèntiques històries de precarietat laboral a l’extrem. És més fàcil triar una de les veus de suport, ja que la del doctor felanitxer, Joan López Llorer, és l’enèsima constatació que l’explotació laboral no només existeix, sinó que és la norma habitual amb la qual el capitalisme turístic organitza la manera en què han de treballar les que netegen els hotels.
En fi, un llibre d’obligada lectura que ens il·lustra sobre la necessitat que aquí, en les empreses turístiques locals, i arreu, en les transnacionals turístiques i hoteleres, s’apliquin de debò els Principis Rectors sobre Drets Humans en les empreses.
Quan dels espais postissos i impersonals sorgeix la poesia
PLANETA TURISTA. Poesía reunida
David Guijosa, Acerina Cruz i Samir Delgado, 2014. Amargord Ediciones.
Planeta Turista és un recull de poemaris de tres poetes que varen créixer a l’ombra d’hotels, restaurants i apartaments, on les seves famílies intentaren cercar-se la vida, amb millor o pitjor sort a prop de la costa. És un llibre sobre la invasió que els turistes fan de l’espai privat dels natius, sobre el desarrelament i la dificultat d’edificació de la identitat.
Als diferents poemaris també es critica la superficialitat, l’aparença i la falsedat de les relacions només donades per la relació comercial, així com l’impacte sobre l’entorn natural que té el turisme i tota la infraestructura ideològica que s’hi diposita. Al mateix temps, l’obra denuncia l’intocable que resulta aquesta indústria, impossible de ser criticada, ja que sosté i mou l’economia d’aquestes regions.
Planeta Turista és poesia que es rebel·la davant el cercle viciós de la pertorbadora indústria turística, on el sistema econòmic occidental ofereix un viatge memorable a un lloc «especial» a milions de persones que intenten fugir de les seves vides quotidianes, adormides per les falses promeses de compliment dels seus anhels i per l’autoengany.
Aquesta obra literària fundada en el mite de «Turistneyland» ja pertany a un corrent crític que abraça totes les arts, i que és característica comuna d’aquells territoris que, envaïts per la societat de consum, cerquen una identitat que els permeti transitar, amb més o menys encert, per les dreceres d’un món que tendeix a la globalització cultural.
