La Llei agrària amb l’excusa de la «complementarietat» reactiva la promoció immobiliària i la terciarització de fora vila.
Xavier Mas
La passada legislatura, Gabriel Company (pertanyent a una de les empreses familiars més importants de l’agroindústria a Mallorca, vinculat a ASAJA, promotor immobiliari i, en aquells moment, conseller d’agricultura, medi ambient i territori, i ara aspirant a president del Partit Popular a les Illes Balears) va fer realitat els seus somnis més vinculats a la seva vessant de promotor immobiliari que no de «pagès». Amb l’excusa de la «complementarietat» de l’activitat agrària, va impulsar, via llei, la substitució definitiva de l’activitat primària per la promoció immobiliària i terciarització dels usos del sòl rústic.
El modus operandi reproduïa la jugada de la llei turística1 impulsada per Carlos Delgado. L’objectiu era regular a la carta els interessos del sector hoteler o de grans propietaris de sòl rústic, segons el cas, i per això implantaren la usurpació de competències urbanístiques i d’ordenació del territori a través d’una llei sectorial, exonerant del compliment dels paràmetres urbanístics i de la regulació ambiental.
Concretament, la Llei agrària tenia uns quants punts especialment perversos des del punt de vista urbanístic:
1) La modificació a la baixa de la protecció territorial que defineix la Matriu de Sòl Rústic, especialment pel que fa al sòl rústic protegit (com ara les ANEI, fins i tot d’Alt Nivell de Protecció).
2) L’establiment d’una parcel·la mínima de 14.000 m2 per a edificacions de nova planta.
La jet-set que poc tenen d’agricultors són dels més beneficiats per la Llei Agrària. Festa de l’alta societat al polo de Son Coll, Banyalbufar.
3) El desenvolupament d’infraestructures i equipaments, sigui quin sigui el grau de protecció urbanística del sòl rústic. En aquest cas, l’avantprojecte tracta amb menyspreu els sòls «de baixa productivitat agrícola», considerant-los «marginals o degradats», descartant la seva vàlua ecològica o paisatgística per ubicar-hi tota mena d’instal·lacions de caràcter urbanístic més que no agrari.
4) Les activitats eqüestres que es promouen amb l’avantprojecte suposen una elitització del fora vila, ja que aquesta activitat és recreativa-turística i no agrària. L’article 59 eximeix, injustificadament, aquestes instal·lacions de la preceptiva Declaració d’Interès General. Com es justifica que aquestes infraestructures no precisin d’aquesta tramitació que té el seu sentit a l’ordenació del sòl rústic a unes illes on el fora vila està tan amenaçat urbanísticament?
5) D’altres activitats definides per l’avantprojecte com a activitats «complementàries» i «activitats complementàries agroturístiques de diversificació agrària» (article 85: agrooci, agrocultura, refugi, agroturisme…) quedarien exemptes també de la preceptiva Declaració d’Interès General. Aquestes activitats definides en els articles 86 a 89, suposadament complementàries, donarien cobertura legal a la funcionalització urbanoturística del fora vila de les Illes Balears, en detriment de la seva funció agrària.
6) En general, deixa clar que queda sense efecte qualsevol norma que exigeixi la declaració d’interès general per a la implantació d’activitats agràries i complementàries.
7) Permet dividir o segregar per sota de la unitat mínima en diversos supòsits, entre els quals estableix un supòsit c) que defineix com «en altres supòsits anàlegs o similars, de caràcter justificat, en els termes que es prevegin reglamentàriament». Es tracta d’un supòsit totalment arbitrari que dona peu a la justificació de noves segregacions amb objectius purament especulatius.
8) La legalització per llei dels edificis, construccions i instal·lacions destinats a usos agraris, ubicats en una explotació agrària i construïdes amb anterioritat a la Llei 1/1991 independentment de la qualificació del sòl, és a dir, encara que es trobin en una àrea natural protegida.
El nou govern va impulsar, recentment (12/01/2016), un decret llei amb l’objectiu de tornar les competències urbanístiques a les lleis pròpiament urbanístiques i d’ordenació del territori. Deixant sense efecte (en suspensió) els efectes urbanístics més negatius de la Llei agrària. I que juntament amb els efectes derivats de la Llei Turística possibilitava la implantació d’activitats econòmiques suposadament vinculades a la «desestacionalització turística» al sòl rústic (encara que sigui protegit).
La proliferació de camps de polo: un exemple clau per entendre l’esperit de la llei
Sí, camp de polo, ho heu llegit bé. El polo és una d’aquestes activitats contemplades per la Llei agrària. Es ven com una activitat ramadera per reproduir cavalls quan en realitat serveix com excusa per incrementar l’oferta turística dins fora vila.
Així, des de fa uns anys la revista en xarxa POLO+10 promociona Mallorca com el nou territori idoni per invertir amb la construcció de camps de polo. Un esport elitista, que consumeix grans quantitats d’aigua i que està sent promocionat, a ca nostra, per l’empresari Christian Völkers, copresident del Consell Administratiu de l’empresa immobiliària Engel & Völkers, amb seu a Hamburg.
Aquesta revista2, ven la zona del migjorn de Mallorca com la més apte per construir-hi camps de polo. Just on plou manco de tota la illa i on els aqüífers estan més salinitzats. Concretament, promociona les finques de Son Sala, Son Catlar Nou, Sa Barralina, Son Seguí i Son Ramis a Campos, Son Coll a Banyalbufar, Vernisseta a Llucmajor i Ses Cases del Virrei a Inca.
Amb tot, a l’actualitat tenim tres finques amb camps de polo.
La finca de sa Barralina (en línia vermella) a Campos. Situada dins l’àrea que ha ser el futur parc natural des Salobrar-Es Trenc (en línia verda).
A Sa Barralina3, a Campos, hi ha dos camps de polo. Mai han tengut llicència per l’activitat però ja fa anys que s’hi disputen tornejos a l’estiu. A més a més, enguany, el seu propietari, Christoph-Daniel Crasemann, ha sol·licitat fer un nou agroturisme dins la mateixa finca, on per cert, ja n’hi ha un.
El cas de Son Coll4 (Port des Canonge, Banyalbufar), propietari de Christian Völkers. Des de l’any 2011 s’hi organitza el torneig Son Coll Polo Cup, on hi acudeix bona part de l’alta burgesia europea, espanyola i mallorquina. L’any passat el propietari va barrar una part del Camí dels Pescadors, un tram del GR-221, que uneix Esporles amb el Port des Canonge. Segueix tancat.
El cas de Vernisseta (Llucmajor). Situat entre la carretera de S’Estanyol i la carretera del Cap Blanc i gestionada per l’empresa Polo Club Vernisseta SL. Aquí els dos darrers anys s’hi han construït 1.500 m² d’instal·lacions per a la cria de cavalls de polo d’alta competició. Encara no han sembrat la gespa. Però l’explanada ja està preparada.
En definitiva, podem dir que aquestes lleis, tant l’agrària com la de turisme, aprovades durant la legislatura passada, han permès una nova onada d’agressions al sòl rústic. Fruit de la terciarització i mercantilització del camp que contemplaven. Mentrestant, es perd patrimoni: cultura pagesa, patrimoni etnològic, paisatge i sobretot autenticitat.
1 Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.
2 POLO+10 (2014, 23 de maig) Mallorca – La nueva isla del polo. PoloPlus10.com.
3 GOB Mallorca (2016, 21 de gener) El GOB demana la paralització dels camps de polo de sa Barralina i del nou agroturisme previst dins l’ espai natural protegit. GOBMallorca.com.
4 grumer (2015, 27 d’abril) L’empresari Christian Völkers tanca el camí de Son Coll ubicat al Port des Canonge. contrainfo.cat.
