Tàctiques i estratègies que poden servir-nos per a les futures lluites a Mallorca.
La marca Barcelona ha convertit una ciutat agradable del Mediterrani en una mercaderia rapinyada per tots els capitals turístics que operen a Europa. Barcelona pateix cada any més la pressió turística, ofegant i impossibilitant la vida a les seves habitants, mentre tota la ciutat es dissenya i planifica cada any més per a ser consumida pel turista. Podríem definir els últims 20 anys de Barcelona com les dècades de la massificació turística.
Algunes dades il·lustren més que bé l’actual situació de la capital catalana1. Barcelona, amb només 1,6M d’habitants, és la quarta ciutat més visitada d’Europa després de Londres (8,6M), Paris (2,6M) i Roma (2,9M). És el port líder d’Europa i del Mediterrani en creuers: fins a 30,000 persones per dia poden arribar desembarcar al port de Barcelona durant l’agost. El nombre de turistes ha augmentat exponencialment durant les últimes dècades: 1990 (1,7M de turistes), 2000 (3,1M), 2006 (6,3M) 2012 (7,4M) 2013 (més de 8M). Si mirem la importància del sector turístic dins l’economia, ens trobem que l’activitat relacionada amb el turisme representa un 12% del PIB de Catalunya, i 100,000 persones estan assalariades per contractes relacionats amb el turisme a Barcelona2.
Campanya contra la turistització (Ciutat Vella)
Barcelona doncs, s’ha convertit en una destinació de turisme massificat, malgrat que la seva maquinària propagandística no ho vulgui reconèixer. Alguns exemples del que passa als barris més pressionats pel turisme il·lustren perfectament això. A Ciutat Vella, 8 de cada de 10 persones que passegen per la Rambla són turistes, demostrant així que és un espai abandonat per la gent del barri. La percepció de les veïnades és que Ciutat Vella s’està convertint en un parc temàtic, en un escenari de cartró-pedra, i que el turisme crea crispació. Es poden observar pancartes com: “Welcome to Marbella”, “On és l’ànima del Born?”, o “El barri no vol ser un parc temàtic”. Per altra banda, al Parc Güell, una de les altres destinacions massificades de la ciutat, hi arribaren a entrar 25,000 persones cada dia. Des de l’octubre del 2013, l’ajuntament ha tancat la zona monumental per regular l’entrada de turistes i residents (es cobra una entrada de 8€ per l’accés). El parc Güell és un perfecte exemple de tancament i privatització d’un espai públic, degut a la massificació turística. Seguint la mateixa lògica i apel·lant als mateixos motius, es podrien acabar tancant algunes platges o el Parc de la Ciutadella. És interessant destacar que actualment, Barcelona és el quart destí que més defrauda als turistes que la visiten, mosta inequívoca d’una massificació que està acabant amb la vida de la ciutat, convertint-la en un espai mercaderia poc atractiu pel visitant.
Ben aprop del Parc Güell, un dels barris que du sofrint un procés de gentrificació i turistització creixent és la Vila de Gràcia: pujades del preu del sòl i l’habitatge, augment vertiginós dels comerços de marques, invasió creixent de l’espai públic per part dels turistes, etc., que ja han provocat l’expulsió de més de 3500 veïnades durant el darrer any3. Gràcia, però, no es queda amb els braços creuats.
Okupació del local on estava projectat un hotel de la cadena NH (Plaça del Sol, Gràcia).
Un exemple destacable de les lluites creixent al barri contra el turisme es dugué a terme el passat 28 de febrer del 2015. Unes 200 persones van protagonitzar una manifestació contra l’elitització del barri de Gràcia i la massificació turística, que va acabar amb la okupació del local que, durant mig segle, havia acollit el comerç Alimentació Sol (número 23 de la plaça del Sol de la Vila de Gràcia). Aquest immoble, que estava previst que es convertís en un hotel de la cadena NH, va ser okupat amb la intenció d’adequar un espai que serveixi com a “punt de trobada” al barri. Un lloc on poder compartir les dificultats d’accés a l’habitatge “fruit de l’ofensiva turística i especuladora”. D’aquesta manera, un futur hotel planificat pel capital turístic esdevenia la nova Oficina d’Habitatge de Gràcia. Aquest mateix abril, s’ha celebrat una audiència veïnal sobre el turisme a la mateixa Plaça del Sol, i moltes assemblees del barri se celebren a la recentment okupada Oficina d’Habitatge de Gràcia.
Malgrat que la guerra de la gentrificació, com en tant d’altres indrets, va guanyant-la encara el Capital-Estat, Gràcia compta amb un teixit social fort que, almenys, pot plantar-li cara amb accions directes com aquesta: ateneus (Rosa de Foc, la Barraqueta), centres socials okupats (El Banc Expropiat, Casal Popular Tres Lliris, el quiosc), dones feministes de Gràcia, assemblees llibertàries, esquerra independentista, llibreries (Aldarull, La Sirga), cooperatives de consum, etc. A més, i qüestió central, existeixen diferents espais de coordinació, com l’Assemblea de la Vila de Gràcia i la plataforma ‘Gràcia cap on Vas?’4. A més, en l’àmbit de barri i com a espai-paper de coordinació, recentment ha sortit la publicació en paper gratuïta i autogestionada La Metxa. És evident que una acció d’aquesta envergadura no podria plantejar-se amb èxit sense aquest teixit social de barri.
A Ciutat, un dels barris que podria comparar-se per la pressió turística i la gentrificació és el cas del barri de Sa Gerreria. Amb l’obertura el passat mes de març de l’hotel Sant Francesc el nombre de petits hotels de luxe que infecten el centre històric de Palma puja a la vintena, la meitat concentrats només als barris de Sa Gerreria i Sa Calatrava5. Però la resistència al turisme en aquest barri és pràcticament nul·la. Per què? Les xarxes d’autonomia social que descrivíem anteriorment al barri de Gràcia són condicions de possibilitat d’accions com la del passat mes de febrer, i el primer que ens hem de preguntar és: per què no existeixen aquestes condicions a Ciutat? Quines iniciatives hem d’impulsar des dels moviments socials autònoms i anticapitalistes per tal de fer passes per aconseguir-les?
Crec que un primer pas absolutament necessari és la creació d’una assemblea de barri, que tingui uns objectius clars, i que entre el principals estigui la lluita contra la turistització del barri, explicant a la resta de veïnades tota la cara obscura que té l’”or turístic”. En segon lloc, és vital recuperar l’espai públic: aquestes assemblees i les seves accions han d’estar al carrer, recuperant-lo per a les persones que habiten el barri, i mostrant-se obertes a tothom. En tercer lloc, cal potenciar la creació de més espais autònoms i d’economia social, com poden ser transitant o el NAL Patins de l’EcoXarxa, que serveixin per a crear una vida social fora dels canals de la mercantilització i de les administracions de l’Estat: cooperatives, associacions, espais de creació, centres socials, etc. En quart lloc, i fruit de les qüestions anteriors, aconseguir teixir una complicitat veïnal al barri: recuperar unes relacions socials estretes, de confiança i de recolzament mutu. Per últim, i gràcies a la creació d’aquesta autonomia social, utilitzar l’acció directa com a eina més efectiva de lluita.
En aquesta línia, no hem d’oblidar que les lluites contra el turisme i allò que representa a la ciutat (mercantilització de l’espai públic, processos de gentrificació, etc.) s’emmarquen clarament dintre de les lluites en defensa del territori6. D’aquestes lluites, pot emergir un veïnatge compromès amb la defensa dels seus barris, i d’aquesta manera, construir poc a poc comunitats de combat. La jugada és doble: al mateix temps que es genera i visualitza un conflicte explícit contra els interessos de l’Estat-Capital-Turisme, es creen noves possibilitats de vida col·lectiva. Treballar per aconseguir a mig termini l’emergència d’aquestes comunitats és clau.
Si no ho aconseguim, estratègies com la del 2014 de construir una Plataforma en Defensa del Territori, sense que aconseguim tenir força real als barris i pobles, acabaran transformant-se en un simple activisme de manifestació, tranquil·la i de pamflet, sense possibilitat de complir els objectius transformadors que ens marquem.
1 Documental Bye Bye barcelona (2014): http://www.byebyebarcelona.com
2 Balears, amb una població molt menor (1 M d’habitants), té una arribada de turistes encara major que Barcelona: més de 13,5 M de turistes el 201 4 (10M a Mallorca). Font: Ibestat (Institut Balear d’Estadística). A més, el sector turístic representa el 45,5 % del PIB a Balears. Dades on s’observa la magnitud del turisme a Balears.
3 http://graciaonvas.blogspot.com.es/
4 Ibíd.
5 Wilms, A. (2005, 25 de gener). Dormir como los nobles de Palma. Diario de Mallorca, pp. 14-15.
6 Castelló, X. (2014) Lluites en defensa del territori: la crítica antidesenvolupista o antiindustrial. Tot Inclòs, pp. 18.
